D'AMOR DE MASCL' AB FEME Declarada la figura del premier filh de natura, 27255 vos vueilh de sas filhas parlar: l'anada que vezetz estar el cercle que-ilh es plus propdas, de la qual non gauzis vilas ni avars ni desconoichens 27260 ni orgoilhos ni maldizens, en carnal ni en careme, es amors de mascl' ab feme, la quals ven de dreg natural, quar de lui han dezir carnal 27265 totas creaturas sentens, auceilh, peicho, bestias e gens, d'ajustamen far entre lor, lo qual nos apelam amor. Aquestz deziriers naturals, 27270 sabchatz cert que non es res als mas talens et affeccios qu'es entre femes e masclos de se carnalmen ajustar per lur natura cosservar, 27275 lo qual recep de natura tota sentens creatura e-l sec per l'azordenamen de Dieu lo pair'omnipoten, quar Dieus, quant hac creat lo mon 27280 e las creaturas que-i son, a las creaturas, sabchatz, digs: "Creichetz e multiplicatz.' E per sso plac al Creator que s'ajustesson entre lor, 27285 quar autramen no-s poiria cosservar ni duraria per re la natura de gens ni d'autres animals sentens. Dig hai doncs quez es e don ve 27290 e quil'establic e per que. QUEZ EST'AMORS DE MASCLE AB FEME ES BONA DE SE AB QU'OM N'UZE BE, ET EN QUAL MANIEIRA-N POT HOM BEN UZAR E quar alqus fols creiria quez est'amors mala sia, hieu vos dic per me escuzar que d'aquest'amor vueilh tractar 27295 en est libre ont hai tractat tans de bes de divinitat, que-l digz movemens naturals qu'es datz a totz los animals, en quant es adordenamens 27300 de Dieu, es bos certanamens. Quar Dieus anc non azordenet malvestat, ni fetz ni creet, ni-s pot ges far que Dieus failhis, e per sso ditz Sanhs Augustis 27305 que totz movemens naturals, en quant es, es bos e no mals, - et es obra veraiamen de Dieu lo pair'omnipoten, et obra de nos peccadors 27310 en quant es peccatz e folors. Diguam doncz que l'amors en se es bona, qui-n uzava be, e si-lh muzart, per lur follor, uzon malamen d'est'amor, 27315 no-n rema per lur folia que l'amors bona no sia, quar de sso quez en se bon' es, uza hom mal per nescies; per qu'om no-n deu l'amor blasmar 27320 mas cells que-n veira mal uzar, quar sabcha qui mal n'uzara qu'en qualque tems o comprara. Et es le carnals movemens de mout gran merit a las gens 27325 que-l sabo be tener reglat e restrenher lur voluntat e venser la temtacio carnal ab sen et ab razo, al movemen no cossenten 27330 si non o fan degudamen, aquell carnal movemen sieu azordenan, a servir Dieu quo cell qu'ab moilher s'atura per haver engenradura, 27335 tal qu'ab be far et ab ben dir son Creator puesca servir e non ges per ententio de carnal delectatio, sa moilher de bon cor aman, 27340 las autras non cobezejan. Pero si non es molheratz, be pot esser enamoratz, aman, ab que be l'amor guit, domn' o donzela ses marit, 27345 ab que l'am de lial amor, si que non dezire folor, mas que dezir' et entenda que per espoza la prenda per esquivar mal e peccat, 27350 fazen sso que Dieus ha mandat per cosservar la natura, engenran engenradura engenran engenradura az onor e plazer de Dieu que fassa lo servizi sieu. 27355 Encaras pot d'amor lial amar domnas en general e donzelas, senes peccar, leials amaires, si o sab far, lauzan en sa creatura Dieu, que per sa bontat pura femna volc az ome donar per la natura coservar, e per so fermet entre lor aquesta natural amor, 27365 e quar tug de femnas em nat, lur em mais tengut d'amistat, e quar femnas noiritz nos han ab trebailh, quant eram efan. Si per aquest entendemen 27370 hom domnas ama leialmen, aichi quo deu son befachor amar de natural amor, si qu'en l'amor non entenda lunha deslial fazenda, 27375 e per l'amor vol esser pros, francs, humils, eseinhatz, joios, domnejans, larcz e gen noiritz, savis e cortes et arditz, ab gran volontat de be far 27380 e de malvestat esquivar, aitals homs governa l'amor a lei de fizel aimador, e l'amors sancta seria si l'amans aisso fazia. QUO ES MOUT PERILHOS A LAS GENS UZAR D'EST'AMOR DE MASCL' AB FEME 27385 Pero sabcho li fin aiman qu'om non uza ses perilh gran d'aquesta natural amor de mascl' ab feme entre lor; quar del movemen natural 27390 ve tost quex en delieg carnal et en greu cogitatio et en cruzel temtatio. Qui doncz no sab recglat tener e restrenher fort so voler, 27395 majormen qui trop vizita femnas, et ab lor habita, jogan, rizen o solasan o lur beutat trop remiran, qu'om laugieiramen ses laizar 27400 pega cauda no pot tocar; quarle diables es ginhos e subtils en decebre nos, e fai nos plus tost abelir sso don tost mals nos pot venir; 27405 don mantas vegadas s'ave quez ab entendemen de be e de far frug a Dieu plazen. alqus joves homs moilher pren, e quar vol peccat esquivar 27410 et ab volontat de be far; pueis, le diables deceben lo gieta del prepauzamen e-ilh fai virar s'entencio en carnal delectatio 27415 e-l fai en son ajustamen delechar non-degudamen. D'autra part vezem avenir quez alqu ses cor de failhir en domnas pauzan lur amor 27420 e volon coversar ab lor; pueis le diables escompren en tan lur carnal movemen e las lur fai tant abelir qu'en peccat los fai cosentir. 27425 Apres lur met en aurelha e tan quan pot lur coselha qu'elh las preguo qu'elas ab lor cosentiscon en la folor, a las donas acoselhan 27430 que cosentiscon al deman. Apress d'aqui naison tug mal e tug l'autre delieg carnal, quar pus son en la folia et arden en luxuria, 27435 no cossiro mas en pecat et en mondana vanetat; quar le fals diables anticz, adversaris et enemicz, lur fai tot peccat abelir, 27440 quar tan los fai erguolhozir qu'ilh no podo trobar pro gen causat ni pro bell vestimen, nija pro no seran lavat ni pro penchenat ni mirat, 27445 ni hauran asatz bells arnes ni pro cavalls ni palafres; et api-es fan cortz e bobans e volon joglaĠrċs e mazans tot per mondana vanetat 27450 e per abrazar lur peccat, e volon tot jorn biordar, tornejar, ab donas dansar; e sabchas senes dubtansa que-l diables mena lur dansa, 27455 et escompren tan lur folor e tant abraza lur ardor le Satans que per sobr'amar lur fat- lurs donas azorar; quar aichi cum lo Creator 27460 devon amar de bon'amor, de tot lur cor, de tot lur sen e de tot lur entendemen, amon lurs donas e peccat, don d'ellas fan lur deitat. 27465 E sabchatz que las azoran, azoro per cert lo Satan e fan lur dieu del deslial diable, Satan, Belial; et apress quan li dezastrat 27470 al diable se son donat, non an sen, forsa ni poder de contrastar a so voler don lur fai le malvatz Satans, per mantener aquells bobans, 27475 abelir tant avareza que non dubto far maleza ni l'autrui a gran tort prendre per haver pro que despendre, e fai lur carguar eĠnċvega, 27480 ira mortal e pelega, et abelir glotonia per creicher la luxuria, e fai los estar oscios e de tot be far perezos; 27485 pueis met tot son entendemen que-ls fassa morir malamen, e quan l'arma del corss se part, le Satans la pren a sa part quar moron en peccat mortal. 27490 Adoncz conoicho ben e mal, lo gran be quez an mescabat, sso es la no-mortalitat, quar si fosson obedien, ilh viscro perdurablamen ; 27495 et aras son per lur peccat a mort perdurabla liurat; adoncz atrobo qual profieg ha quascus del carnal delieg, e sabo cert quez en mal fon 27500 la vana gloria d'aquest mon, e pot se ben dire vana, no veraia ni certana, ans es fencha certanamen e passa tost a lei de ven, 27505 mas que-l diables, per azir que-ns porta, la-ns fai abelir. Doncz nais d'est'amor natural l'albres de saber ben e mal, lo qual albre tan defendet 27510 Dieus az ome quan lo creet, quan li digz qu'ell se gardess fort de mangar, sotz pena de mort, de la frucha del dig fruchiĠeċr: sso son li carnal deziriĠeċr, 27515 los quals Dieus, sotz pena mortal, nos ha vedatz en general don negus homs no-ls pot seguir que non lo covenh' a morir quant a Dieu e salvatio, 27520 e venir a perdecio; don le diables deslials, tiran nos als deliegz carnals, nos fai franher lo mandamen de Dieu lo pair'omnipoten, 27525 quar nueg e jorn nos evida, tan quant em en esta vida, que mangem del frug devedat. E tot aisso es figurat en l'albre plantat el cercje 27530 d'est'amor de mascl' ab feme, quez es nomnatz de nom aital albres de saber ben e mal, ont es le diables malvatz per decebre nos amagatz, 27535 que-ns amonesta de mal far e bonas obras esquivar, quar, sermonan a l'aurelha, nueg e jorn nos acoselha: - Tos deliegz carnals procura; 27540 de l'arma non aias cura. - Dirass tu: - Per qu'es defendutz est albres que gieta vertutz, qu'ieu truep en las flors proeza, sen e saber e largueza, 27545 en las fuelhas conoichensa, humilitatz, paciensa et autras vertutz atressi? -- Hieu dic segon Sant Augusti quez om deu a l'entencio 27550 jutgar so fag malvat o bo. Qui mostra doncz humilitat per ententio de pecat, o, per far qualque maleza, demostra mais de proeza, 27555 non es verais, humils ni pros, mas peccaires malicios. Atressi qui cortezia demostra per putaria, sa cortezia re no val, 27560 pus entendemen ha de mal, quar aichi quo far malvestat es a tot home devedat, atressi sso que fora bes, qui bon entendemen hagues, 27565 es devedat e defendut far, sotz semblansa de vertut, ab entendemen de far mal, seguen lo dezirier carnal. E per aquest entendemen, 27570 ej dig albre propriamen son penchas de vermelh las flors, quar la davan dicha colors - se ditz de sanc e de peccat, e per autra proprietat 27575 las fuelhas de gruega color, quar be sabetz quez a Martror, quan fuelhas d'albres van moren, se van totas engruguezen, don gruega colors es mortals 27580 aichi cum lo deliegz carnals. Be pot doncz entendre quascus, a sso quez ai tocat desus, en qual perilh son l'aimador d'aquesta natural amor 27585 qu'en volo malament uzar, quar be non la sabo reglar; e no-s ne meravilh negus, quar be-s pot albirar quascus, pus de paradis fo gitatz 27590 per femna le premiers formatz, que nos podem laugieiramen per femna perdre l'intramen, per qu'ieu do per cosseilh leial a lotz aimans en general, 27595 que femnas trop no vezito ni ab lor trop non habito, ni vueilho trop ab lor joguar ni trop lur beutat remirar, quar sabetz que laugieiramen 27600 fuocz mest estopas s'escompren, ni sieguon los deliegz carnals quar occaizos son de totz mals, ni parlo de putaria si volon fugir folia. 27605 Quar be sabetz que mal parlan e vils paraulas escoutan et estan en mals cossiriers, se corromp humas deziriers, que-l peccatz parlan s'escompren, 27610 aichi cum fai le fuocz ab ven. Gardon se doncz tug l'aimador que-ls seguens tractatz d'est'amor no vueilhon auzir ni legir e mens las doctrinas seguir, 27615 quar las doctrinas, sso-us afi, son totas plenas de veri e de vanetat, exceptat solamen lo derier tractat del remedi d'aquest'amor 27620 le quals esquantigs la folor; et aquell del ram es mout bos, si es bona l'entencios, per qu'ieu, solamen exceptatz aquels dos davan digz tractatz, 27625 los autres tractatz lur defen e per devedatz los lur ven, per sso que negus non dia que per me deceubutz sia, qu'om ses perilh non los lieg ges 27630 d'esser mortz o raubatz o pres, quar aqui son li raubador murtrier, deslial, traidor sso son li diable malvat que fan cosentir en peccat 27635 cells que-i son intrat per legir, pueis los fan malamen morir; los autres raubo de l'amor del omnipoten Creator, los autres en mortals pecatz 27640 tenon un tems pres e liatz, per qu'es mout perilhos auzir los seguens tractatz o legir, quar a greu lieg hom lo tractat que no mange del frug vedat, 27645 al delieg carnal cosenten homs que licagz n'es majormen, quar a la carn le frugz es bos e mout plazens e saboros, mas a l'esperit es mortals, 27650 e totz aulres deliegz carnals. Gar se doncz que non liega ges aquest tractat qui licagz es de la mondana vanetat; mas qui cautz es en caritat 27655 lo pot auzir e-l pot legir, que non a perilh de morir qu'ieu sobre me lo perilh carc, quar en l'avangeli San Marc digz Jhesus : "Li senhal seran 27660 de cells c'ab caritat creiran aquist que non lur fara mal si prendo vianda mortal.' Doncz si vianda mortal pren, lo tractat auzen o legen, 27665 homs fizels cautz en caritat, que mespreza la vanetat e delieg carnal aorrigs, aichi cum le filhs de Dieu dis, la vianda no-ilh nozera 27670 quar a mal no cosentira. E si-m demandavatz per que, en estlibre on tan de be se conte de divinitat, hai mes tan perilhos tractat, 27675 hieu vos respon qu'eĠsċ per mostrar e per dar az entendre clar sso que la Sanct' Escriptura nos a pauzat en figura, quar l'Escriptura Sancta dis 27680 quez en terrenal paradis on fo mes le premiers formatz, havia mans albres plantatz, delechables et odorans e mout precios frugz portans, 27685 entre-ls quals l'albres de vida era daus l'una partida, del qual uzan tota via, tostems homs vieure podia ses tot perilh e ses regart; 27690 et hac n'autre daus l'autra part que fo nomnatz de nom aital albres de saber ben e mal, lo quall Dieus defendet mout fort az ome sotz pena de mort 27695 que del frug no degues mangar mas dels autres pogues uzar, quals que fosson en general dedins paradis terrenal. Aquestz libres on son plantatĠzċ 27700 tan divers prescios tractatĠzċ gitans nobles frugz de saber, precios e de gran plazer e de gan be que non es fis, es le terrenals paradis, 27705 on li dig tractat son plantat per la divina volontat en luoc dels digz albres fruchans, delechables et odorans ; et es, daus l'una partida 27710 del libre, l'albres de vida, del qual uzan, tostems viuran tug cilh que-i perceveraran san e sal, ses tota dolor, sso es le traclatz de l'amor 27715 de Dieu e de prueime pura; quar totz hom que s'i atura, Dieu e son prueime ben aman et en l'amor perceveran, aichi cum ditz le digz tractatz 27720 e l'autres ab lui ajustatz del albre plantat el sercle d'amor de Dieu e de prueime, que noblas flors e fueilhas ha, sia certz que tostems vieura, 27725 quar l'arma del corss partida, haura perdurabla vida, et haura gaug perpetual ses tota dolor e ses mal.- Empero devas l'autre latz 27730 d'aquest libre qu'es comparatz al dig terrenal paradis, us autres albres es assis, nomnatz per razo natural albres de saber ben e mal, 27735 quar cell que volontieiramen, los deziriers carnals seguen, de sai del sieu frug uzara, ses dubte mals e bes sabra quant er d'esta vida passatz, 27740 qu'ell sabra los bes meschabatz, sso es vida perpetuals, e d'autra part sabra los mals que per sa colpa deu sufrir, quar tostems l'er viven morir. 27745 Aisso es le tractatz seguens, cum dig vos hai premieiramens, quar en lui es enrazigatz le davan digz albres nomnatz albres de saber ben e mal, 27750 sso son li dezirier carnal que fan home venir a port mortal de perdurabla mort, per qu'om los deu fort esquivar, e no pot negus excuzar 27755 per ignorantia son peccat, quar assatz nos es declarat; mas Dieus no-ns forsa de be far, mout mens nos forsa de peccar, mas que-ns ha donat franc albir 27760 de malo de be far o dir, quar vol que quex a sa guia bos, si-s vol, o malvatz sia, e ren a totz, malvatz e bos, seguon lurs meritz guazardos, 27765 als mals penas, als bos loguiers, quar ell es jutges drechuriers. Doncz qui be fa, ben trobara, e qui fa mal, o comprara; e siatz certz cum del morir 27770 que ges aisso no pot falhir. D'aquest'amor vos hai tractat leialmen seguon veritat; empero mais en tractarai, e-l tractat examinarai 27775 seguon los digz dels trobadors per satisfar als trufadors, e neis ceilh que savi seran de las trufas uzar poiran, quar tems y ha de prezicar, 27780 tems de rire, tems de trufar, quar far semblansa de foldat en son luoc es sens, seguon Cat. E quar li dig dels trobadors no son ges trufas ni folors 27785 del tot, ans y pot hom triar bonas doctrinas, qui o sab far, e bonas razos e bos sens, bos aibs e bells captenemens, los quals cauziran li senat, 27790 menesprezan la vanetat. AISI COMENSA LE PERILHOS TRACTATZ D'AMOR DE DONAS, SEGUON QU'EN HAN TRACTAT LI ANTIC TROBADOR EN LURS CANSOS D'aquesta natural amor an mout cantat li trobador, dizen de lieis en mans loguals, alqu grans bes, alqu grans mals, 27795 seguon qu'ieu hai trobat escrig. E quar aquilh quez an maldig en lurs cantars d'aquest'amor, han semenada gran error, e quar hieu sui aimans verais, 27800 no-s pot far per re qu'ieu m'en lais de repenre los failhemens dels digz trobadors maldizens, qu'estiers m'estaria mout lag, per qu'ieu vueilh en forma de plag 27805 aquo qu'en an dig recitar per mielhs la veritat trobar, reprenden las dichas errors per digz dels autres trobadors, mostran los bes que d'amor pren 27810 qui domnas ama leialmen. Pero qui d'amar no pensa no pot haver conoichensa bem perfiecha d'aquest'amor, ni apenre d'esenhador, 27815 quar aquest'amors mais s'apren e plus fermamen s'escompren per vezer, no fai per auzir quan plazers la vol retenir. Augatz qu'en digs, e no-us enuei, 27820 -l bos Aymerics de Belenuei: Qui vol apenre d'amor (1) amar li cove, que ja per esenhador no-n apenra re, 27825 que fin'amor, so sabchatz, non es als mas volontatz qu'adutz ins el cor vezers on la rete bels plazers, e viu de dous pessamen; 27830 per q'usquex amair' enten en aut luoc o en sotil, ves ques a ric cor o vil. Doncs, pus la natura d'amor sabon li verai aimador, 27835 ne dei hieu saber tot quan n'es, quar plus fis aimans no viu ges, qui fo anc plus fis en amor de me : Floris ab Blanchaflor. ni Thisbes anc ni Priamus, 27840 ni Serena ni Eledus, Alions ni Filomena, ni Paris anc ni Elena, ni la bel'lzeutz ni Tristans, Oratz, Alma, ni autr'aimans. DEL PLAG QUEZ AN MOGUT LI MALDlZEN CONTRA MATFRE, REPRENDEN LUI QUAR ENTEN EN AMOR DE DONAS entenden en tan de folor 27850 quo pren hom per aquest'amor, ans per so saber en be far, deu se et autres governar. -- RESPON MATFRES ALS MALDIZENS Dieus] quan pauc de conoichensa d'amor han, qui ben o pensa, 27855 ceilh que reprendon aimador de sso quar enten en amor, ni lo-i comton a nescies. No sabon ges los gaugz ni-ls bes los quals amors nos evia, 27860 quar hom n'es guais nueg e dia e-n cuilh hom pretz e proeza, sen e valor e largueza e n'es, ses dubte, plus arditz; augatz qu'en digs Gaucelms Faiditz: 7865 Lunhs hom no pot ses amor far que pros, (2) si no-i enten e no-i ha esperansa, que-l jois d'amors es ta fis e tan bos que contra lieis non es mais benanansa, que per amor ten hom son corss plus gen, 27870 e-n val om mais, e-s n'esfors' e n'asaia de pretz haver e de valor veraia, e-n vol om mais cavalgar e garnir e far que pros e donar e servir. Encaras han fin aimador 27875 mans autres bes per est'amor, quar amors es de bos aibs fons; augatz doncs qu'en digs N'Atz de Mons: Sabchon li fin aiman (3) que per amor si fan 27880 lh'erguolhos humiliou e-il avol esforsiou e-il perezos espert e-il pec saben e cert e-il nesci be noirit 27885 e-il marrit icharnit, li trist joios e guai e-il ufanier verai, lh'enujos plazentier e li mal mercenier, 27890 li pelegiu sufren, li felo be volen, li malazaut de grat, li plus estranh privat, li descauzit cauzit 27895 e-il plus volpilh ardit, li flac fort e-il vil car e-ilh mesprezat prezar e-ilh cobe franc de cor e-ilh avol de gran for. 27900 Ben es doncz ab pauc d' qui aimador d'amar repren qui aimador d'amar repren nilo-i comta a folia, de qualqu'estamen el sia, cavaliers o senhers en leis cavaliers o senhers en leis 27905 o bars o coms o dux o reis; contr'aitals nescis reprendens, dig En Miravals l'avinens: D'amors mou totz mos cossiriers, (4) que d'als non cossir mas d'amor, 27910 e diran li fals parlador que d'als deu pessar cavaliers; et hieu dic que no fai mia, que d'amor mou, qui qu'en dia, 27915 e tot quant hom fai per amor es gen. Amar volc doncs le cavaliers et estar ves amors entiers cum savis e pros e cortes, e no volc dezamparar ges 27920 lo plazen cossirier d'amors per temor de mals parladors evejos, ples de mal talen que blasmon l'amoroza gen. Totz homs doncs qu'es savis e bos 27925 deu voler estar amoros e-s deu per amor alegrar per se mezeis recofortar, qu'amors te sos enamoratz tot jorn alegres e pagatz 27930 mielhs que lauhutz ni guitarra; don digz le reis de Navarra, qui tan fo ves amors aclis: Amor que m'a sorpris (5) mi somout de chanter, 27935 e que soi' ententis a moi reconforter, quar grans joie vient d'amer. Mout hac mais de conoichensa d'est'amor, qui ben o pensa, 27940 no-n an li dig mal parlador que no sabon los bes d'amor, mos fraires En Peir' Ermengaus, per que li-n es degutz bos laus, et aparec ben al deman 27945 plazentier qu'el m'en fetz onguan, enqueren d'amors la via, demandan en aital guia: Messier Matfre, no-us desplassa (6) 27950 s'ie-us fass demanda d'amors 27951 quez es ni cum fai son cors 27949 quar grans razos es que-us plassa 27952 si be-us etz senhers en leis, neis s'eravatz coms o reis, quar hom bom pretz non abrassa 27955 ni joy ni sen ni valor si non enten en amor. D'aquest apar be a sos ditz quez a los bes d'amor sentitz, e s'autra cauza-n dizia 27960 ges que cortes no'i faria, qu'ieu sui certz que be-ilh vai d'amors, quar hieu en sui sos coffessors; e quascus conoicheria qu'estess press de lui un dia, 27965 a sos aibz et a son solatz quez ell es ben enamoratz. Quar quascus homs pot leu triar cells quez entendo en amar, en sso quez an valor e sen, 27970 bos aibs ab bell cabtenemen, e que-s guardo de far enuei, don N'Aimericz de Bellenuei ne donet aytal doctrina quez es bon' e bel' e fina 27975 a conoicher fin aimador: Mas qui vol d'entendedor (7) proar s'ama be, guar so sen e sa valor, e cosi-s capte, 27980 que, s'es ben enamoratz, li fag e-ilh dig e'ilh solatz seran plus ric que-1 devers, qu'amors non es mas plazers, e tug bell captenemen 27985 movon d'amar lialmen; - mas hieu no-n truep entre mil un que en sos fagz non guil. E d'autra part det tri leu cels que no han cor d'amar, 27990 quar qui non enten en amor non ama tan pretz ni valor, ni dubta ges far falhimen; don digs En Cadenetz mout gen e mout be en un sieu dechat: 27995 S ama ges tan valor cum fai fis enamoratz, E d'autra part podetz triar leu cels que no han cor d'amar, 27990 quar qui non enten en amor non ama tan pretz ni valor, ni dubta ges far t'alhimen; don digs En Cadenetz mout gen e mout be en un sieu dechat: 28000 non ama ges tan valor cum fai fis enamoratz, que greu er si ben amatz queja cugetz pro ben faire, et homs que non es amaire 28005 non tem falhir ni-n deu esser tengutz de tan cum fai entendeires o drutz Pus doncz amors nos evia t dbn tans de bes, nescis seria qui, pel parlar de croia gen, 28010 evejoz' e de mal talen, se jaisava que non amess, ni per amor jauzens estess; quar non es ges savieza qui-s laicha de far proeza, 28015 ni sso que-lh es bes et honors per temor de mals parladors ples d'evej' e de mal pessier, escoutatz qu'en digs hieu l'autrier de sso que Salamos en ditz: 28020 Greu er lunhs homs tan complitz (9) ta certz ni tan cabalos que-ilh mal parlan envejos, nesci de mala razitz, no reprendo sos fagz bos 28025 a prezen o a rescos; per que no-s deu om giquir de be far per lur maldir. E non es ges meravilha si fals maldizens atilha 28030 ni fabrega sos mals digz fals, quar sos cossiriers es de mals; contr'aitals maldizens tot pla digz N'Aimericz de Pegulha: Ges no falh quan s'ave (10) 28035 qui ditz so que-ilh cove, e-l fals failh ver dizen e-l leials failh menten, qu'atressi failh fals leialtat menan cum le leials quan la vai desvian. ARAS PARLON Ll MALDlZEN 28040 Ara-m diran li mal parlier, nesci, ple de mal dezirier: -- Qui no-us y fazi' autr'empag, vos hauriatz guazanhat lo plag; mas nos proarem per pluzors 28045 savis et antics trobadors quez est'amors home traigs e de lieilunhs hom no guauzigs ans en pert guaug e bo saber, e-n sofre mal, ses ben haver, 28050 dont En Guausbertz de Puegcibot digz adz est'amor sul barbot aitals blasmes, greus e corals : Vostr'uzatges es aitals (11) que celui que-us cre 28055 merma de joi sos captals, quar de vos no ve mas enjans, ses tota fe, e mals senes jauzimens e senes befait cozensa. 28060 Trop faitz d'autres failhimens, mas celar me fai temors qu'ergueilhs es grans e folors qui ab plus fort de se tensa. -- RESPON MATFRES ALS MALDIZENS Ges non hai temor que-m vensa 28065 ni-m noz' esta guerentia si melhor no-m havia, per sso quar hieu truep en escrig qu'ell mezeis esmendet son dig, e digs en un'autra canso 28070 qu'ell havia dig falhizo quar havia maldig d'amors, e promes li-n dire lauzors, se mezeis enaisi blasmans : Humils e mercejans (12) 28O75 mi ren a vos, amors, quar m'i forset errors e-ilh lenga mal parlans, qu'ie-us fos contrarians ab digs mal dizedors, 28080 et hieu dirai lauzors e de plazers cen Ġaiċtans que no vos digs desplazer, 28083-4 qu'orgueilhs sai be que no m'i pot valer 28085 per qu'hueimai d'enemic mortal m'auretz amic fin e coral. AISl PARLON LI MALDlZEN Ara-m dizon li maldizen : quai ab que nos y estias, qu'an dig per los fols castiar, qu'amors toll mais que no vol dar e, ses far socors ni plazer, dona trebailh e desplazer, 28095 don trobaras, ab qu'enquieiras, qu'En Raymbautz de Vaquieiras digs d'aquest'amor, ses temer : Mas per sso m'en vueilh estener (13) qu'amors toll mais que no vol dar, 28100 qu'ie-ilh vei per un be cen mals far e mil pezars contr'un plazer, et anc no-m detjoi ses trebailh; mas, cum ja vuelha, so eguailh, qu'ieu no vueilh son ris ni son lor 28105 pueis no-n haurai gaug ni dolor, savals no-ilh serai mals ni bos, e lais m'estar dezamoros. -- RESPON MATFRES ALS MALDlZENS Per Dieu ] no-n agra-N Raymbautz 28110 que-s prezes a maldir d'amors que-lh avia fag tantas honors. Empero-l dig testimoni qu'ell fetz ab cor malenconi no val ges de dreg una glan, 28115 si guardatz sso que digs denan en cela mezeisa canso. Dieus ] quan tost oblidat li fo qu'el havia dichas grans lauzors dels bes quez om pren per amors 28120 et havia-n dig enaichi-l ver: Pero be say, si-m dezesper, (14) que-l mielhs de pretz y dezampar, - qu'amors fa-ls melhors melhurar e-ls plus malvatz pot far valer, 28125 e sab far de volpilh vassailh e-l dezavinen de bon tailh, e don' a mans paubres ricor; e pus tant i truop de lauzor, hieu sui tan de pretz evejos 28130 que ben amera s'amatz fos. Pus doncs amors ta fort lauzet, si pueis tantost amor blasmet e de sso qu'ac ben dig dis mal, sos testimonis re no val, 28135 qu'es contraris a se mezeis, seguon que dizon nostras leis, e-N Aimericz de Pegulha digz, reprenden cell qu'aiso fa: Qu'aicel qui se mezeis desmen (15) 28140 del ben qu'a dig, no m'es parven, pueis qu'es trobatz ben dizens fals, que-l dei'om creire dizen mals. AISI PARLON LI MALDlZEN -- Que diretz, dizo-ilh mal parlier, a-N Peire Vidal lo cavalier 28145 qui per amors trebalhet tan e per amors pres mal e dan? E-s ne clamet de tracio, per que digs en una canso: A vos mi clam senhor (16) 28150 de midons e d'amor, qu'aquest dui traidor, quar me fiav' en lor, mi fan viur' ab dolor per be e per honor 28155 qu'ai fag a la gensor que no-m val ni m'acor. -- RESPON MATFRES ALS MALDIZENS Az aquest vos dic hieu breumen quez a sa vida non hac sen, per que ges hieu non daria 28160 un plom en sa guerentia, quar per falsetat proada li fo sa lengua mermada, per qu'en digs d'aquesta razo le bos Morgues de Montaudo, 28165 en un dechat qu'ell cumpilet, on .xvi. trobadors blasmet : Peire Vidals es le deriers (17) qui non ha sos membres entiers, et agra-ilh obs lengua d'argen 28170 al vila qu'era peliciers, quez anc, pos se fetz cavaliers, non hac pueis membransa ni sen. AISI PARLON LI MALDIZEN Aras dizon li maldizen: -- Aquo mezeis podem proar 28175 per un autre gueren, tot clar, que fo mout savis e mout bos, e blasmet mout en sas cansos amor: aisso fo En Folquetz que digs en un cantar que fetz 28180 dels fals semblans qu'amors adutz: Amors, per sso mi soi hieu recrezutz (18) qu'aichi cum plus pres' hom laida penchura, quan lh'es de luenh que quan lh'es pres vengutz, 28185 prezav' ieu mais vos quan no-us conoichia e s'anc re-n vuelc, mais n'ai que non volia, qu'aichi m'es pres cum al foll queredor que digs qu"aurs fos tot quant ell tocaria. -- RESPON MATFRES ALS MALDlZENS Az aquesta guerentia 28190 vos dic qu'En Folquetz fes clamor el dig cantar de fals'amor, e declaret s'entencio ela mezeisa canso en sela mezeisa canso, don digz iratz e somogutz: 28195 Ab bell semblan que fals'amors adutz, (19) s'atrai vas lieis folls aimans e s'atura quo-l parpalhos qu'a ta fola natura que fer el fuoc per la clardat que-ilutz; per qu'ieu m'en part e segrai autra via, 28200 sos mal paguatz, qu'estiers no m'en partria; e segrai l'aip de tot bo suffridor que s'irais fort si cum fort s'umilia. En Folquetz donc entendia en la dicha canso maldir 28205 de fals'amor, laqual esdir hieu no vueilh de mals ni d'errors; quar fals'amors non es amors, ni fals sestiers non es sestiers, ni fals deniers non es deniers, 28210 seguon que dizon nostras leis. Mas de ver'amor ell mezeis digs que falhimen non pot far, e que mais s'en fera blasmar si fezes lunh'error o mal 28215 quez un autr', aitan quan mais val, don digs az est'amor mout gen: Mas vos no-m par puscatz far failimen, (20) pero, quan failh cell qu'es pros ni prezatz, tan quan val mais, tan n'es plus encolpatz 28220 qu'en la valor puega-l colp' e dichen, e si tot hom perdona-l forfaitura ja del blasme no-ilh sera fagz perdos, quar cell rema e mala sospeisos qu'a mans met cel que vas us desmezura AISI PARLON LI MALDIZEN 28225 Encaras dizon lh'emvejos que tan blasmon los amoros: -- Nos havem un autre gueren qu'a digz mals d'amors per un cen, non a dig dels autres negus; 28230 augatz doncs qu'en digs Marcabrus: Fams ni mortaudatz ni guerra (21) quo amors qu'ab engan serra. 28235 Quan vos veira sus la berra no-n sera sos huels molhatz. -- RESPON MATFRES ALS MALDlZENS Ar, senhor, sia hieu escoutatz ] Anc En Marcabrus non hac par de maldire, per que no-m par 28240 quez ell sia dignes de fe, quar d'amor no poc saber re quar domna lunh tems non amet segon qu'el mezeis coffesset en aquel mezeis cantar cert, 28245 e -digs aichi tot adz ubert: Brus Marcz, le filhs Marcabruna, (22) fon engenratz en tal luna que sab d'amor quo engruna. Escoutatz ] 28250 Pero anc non amet una ni d'autra no fon amatz. Doncz aquestz malaventuratz, pus que non amet un dia, no poc portar guerentia 28255 d'amor, s'era mal' o bona, qu'amors mals ni bes non dona adz ome si non ama be; per sso sos mals digz no val re quar no poc far guerentia 28260 de sso que re no sabia; quar de dreg es, per ma testa] que qui vol be far enquesta d'alqun home, s'es majs o bos, deu enquerr' ab sos cumpanhos, 28265 ab vezis et ab conoichens, quar mielhs sabo sos noirimens no fan ceilh d'autrui proensa que non han sa conoichensa; per so-N Ramon Jorda vescoms, 28270 coma senatz e valens homs quez ac d'amors conoichensa et en fagz et en parvensa, ne donet sentencia leial e drechurieira, en laqual 28275 repres mout los digz trobadors quez havian maldig d'amors, e, blasman ells de bauzia pels mals que digz quex n'avia, digz enaichi son vejaire : 28280 E tug aquist quez eron bon trobaire (23) tug se fenhon Ġper lialċ aimador- mas hieu sai be que non es fis amaire lunhs hom que digua mal d'amor; enans vos dic qu'es ves amor bauzaire 28285 e fai l'uzatg' al traidor Ġcelċ que de sso on plus fort s'Ġiċ aten, Ġplusċ ditz Ġdeċ mal aisi tot a prezen; quar negus hom, s'avia tota Fransa, non pot ses do aver gran benanansa. 28290 Mout i feiron doncs gran peccat, gran orguelh e gran malvestat en aisso li dig trobador, quar anc dicheron mal d'amor. Empero ben pres a-N Guausbert 28295 de Puegcibot, car tan espert e tantost e tan humilmen se penedet del falhimen quez avia fag contr'amors, e quar s'en cofesset de cors 28300 e s'en enjoinc penedensa, covinen, qui ben o pensa, de dire cen tans de lauzors que-ls mals qu'avia digz d'amors. Per aquela coffessio 28305 qu'ell fetz ab gran contricio e per l'esmenda qu'ell en fes, prezican d'est'amor grans bes, li deu esser tot perdonat, qu'alchi-s desliur' om de peccat. 28310 En Raymbautz de Vaquieiras no seguet ges las manieiras degudas de cofessio, per que-l coffessars no-il tenc pro, empero ell s'en coffesset, 28315 e digz quez el amor blasmet en sos cantars, per sso, ses als, quar sidons l'avia faigz mals; ve-us quajs fo sa cofessios: D'amor digs mal e mas autras cansos (24) 28320 per mal que-m fetz la bel'enganairitz. Ar podetz saber per sos ditz quez ell per lunh mal que saubes en amor a maldir no-s pres del fag d'amor, mas per lo dan 28325 qu'ell havia pres per l'engan de la bela cui amava; lo qual dan ges no-ilh donava amors, de cui maldizia, mas l'engans e la bauzia 28330 de sidons, per qu'era folors qu'ell per sso diches mal d'amors; ans pus engans li dava dan, degra mielhs maldire d'engan. Pero en sa coffessio 28335 non ac pro de contricio En Raymbautz de Vaquieiras, ni-n fetz emendas plenieiras, don crezatz que per est peccat ha mais en purgator' estat. 28340 E-N Peyre Vidal, si d'amor lunh tems digs mal per sa folor, no-n portet, seguon qu'ai trobat, en I'autre segle lo peccat, ans s'en enjoinc davan sa mort 28345 penedensa cruzel e fort, quar per amor cassar se fetz en la terra de Cabaretz coma lops ab cas als pastors, e no volc haver lunh socors 28350 tro que-ilh ca I'agron tirassat tan que mieg mort l'agron laissat. Aichi-s recumt' e ssa vida, qu'ieu o sai que l'ai legida; e pueis qu'esmenda-n fetz de sai- 28355 be-s tanh qu'en sia quitis de lai. En Folquetz non digz mal d'amor veraia, si tot fetz clamor e cumplancha e desconort alqun tems d'est'amor a tort, 28360 qu'ell d'amor se cumplanhia quar sidons be no-il fazia, e si volgues dever gardar, degra-s miels de sidons clamar; et auziretz d'estas clamors 28365 el seguen plag dels trobadors. D'En Marcabru non ai auzit ni en lunh sieu cantar legit quez ell lunh tems s'en penedes en sa vida, ni coffesses 28370 ni reconogues sa error del mal qu'avia dig d'amor a gran tort et a gran peccat; don crezatz qu'ell so ha trobat, e quar anc ne digz tan d'esquern, 28375 crezatz qu'ell n'es el fons d'iffern. Lunhs hom, doncz, qu'aisi-s despeza d'amor, no fay savieza, ni no-s tanh de lunh home bo quar anc pueis bos segles no fo 28380 pus qu'om se pres maldir d'amors que-ns tramet tans de bos socors, don digs Pons de Capdueilh per ver: Anc pueis no fe-l segles mas decazer (25) pos hom blasmet amor ni-l digz Ġtal aisċ. 28385 Guarde se doncs quascus hueimais que non digua lunh mal d'amors, quar orgueilhs es grans e folors, don contr'aital nescia gen que van d'est'amor maldizen 28390 o a prezen o a sotz ma, digz N'Aimericz de Pegulha, reprenden cells qu'en dizian mal: Per razo natural (26) seguon ma conoichensa, 28395 deu dir de malvolensa be, qui ditz mal d'amor ; per que-m par folls qui cre cell que de mal ditz be, e quan ditz eichamen 28400 de be mal, fai nosen qui son blasme tem ni sa lauzor blan quar no-il ten pro sos laus ni-l blasmes dan. Totz homs fai cloncs gran nescies per que-s tanh qu'en sia repres 28405 qui d'amor ditz blasme ni mal. Mas cel a cui d'amor non cal parta s'en e mal non dia, qu'amors ha tal senhoria que lur o pot ben quar vendre 28410 per qu'es fols que-i vol contendre. Mas qui non a d'amor talen lais" amar l'amoroza gen, e silur ve gaug e plazer, non aia mal ni desplazer, 28415 e guar se que mal non dia, autramen grans dregz seria quez om li trenques la guarra. Le valens reis de Navarra non hac ges aital manieira, 28420 don digz, quar saup la carrieira que devon far li fin aimant: Ge ne sui pass si cum sel'autra gant (27) qui ont ame*, pueis y voelent contendre e dient mal par vilain mautalant, 28425 mas nus ne doit seignor servize vendre n'encontra li mesdire ne mainsprendre ; e, s'il s'en part, parte s'ant bonemant. Endroit de moi, vuou ge que tust aimant aient gran bien, quant ge plus n'i puis prendre. 28430 Aisso fai mout bon aprendre: negus doncz ta fols no sia que d'aquest'amor maldia, quar en se l'amors es bona e guanre de bes nos dona; 28435 e si o ha fag, que-s ne cofes cum En Gauzelms Estaca fes que digs enaichi cum senatz: Quor qu'ieu chantess dezamatz (28) ni-m plaiches d'amor 28440 ni-n diches per ma folor enuegz ni viltatz, aras hai cor e talen qu'ieu chan amorozamen. Pus qu'a midons plai 28445 qu'ieu torn ma dolor en gai, ben dei mostrar e far saber chantan lo ricjoi qu'ieu n'esper. DEL PLAG QUEZ AN MOGUT CONTRA AQUEST'AMOR LI TROBADOR, REPRENDEN LIEIS Apres son vengut trobador alqu demandan d'est'amor 28450 que deu esser drechurieira, per que et en qual manieira se pot de lieis esdevenir que fassa-ls ergolhos gauzir e cels que domnejo ab engan; 28455 e cells que-s van humilian dezampara e-ls francs e-ls fis que nueg e jorn ji son aclis, quar aisso s'esdeve tot jorn, - don digs Bernatz de Ventadom, 28460 lieis blasman que far non deia: Mais ha d'amor qui domneja (29) ab ergueilh et ab enjan que cell qui tot jorn sopleja e-s vai trop humilian. 28465 A penas vol amors celui qu'es francs e fis, si cum hieu sui; so m'a tout tot mon afaire quar no sui fals ni trichaire. Enquaras fai als est'amors 28470 que no-lh es ni bes ni honors, quar per cert soven s'esdeve qu'est'amors dona mais de be e de lieis mais de plazers pren us homs vils senes escien 28475 que no sab los plazers grazir ni sabria-ls mals d'amor sofrir, no fan li verai aimador que sabon lot quant es d'amor. Aisso, dizon ilh, non es gen, 28480 ni es dregz ni es d'avinen, don digz N'Ucs Brunenc de Rodes: Mas una tals sazos es (30) que li plus leial aiman e cilh qu'amon ses enjan 28485 son soanat e mespres, et acells a cui soffranh tot quant adz amor s'atanh son volgut, e non es gen qu'amors fassa lui jauzen 28490 qui no sab los bes grazir ni-ls mals, si los sen, sufrir. RESPON MATFRES ALS TROBADORS Ad aisso-us do responcio e dic vos que d'entencio foro-ilh davan dig trobador 28495 que cell haia dels bes d'amor e dels gaugz mais de cumplimen qu'en cumpligs del tot son talen, quan sidons de lui s'aizina e-l se met sus la peitrina. 28500 Ceilh qu'an aital entencio no sabon d'amor pauc ni pro, e si tot se son trobador no son pass verai aimador, quar si o fosso, volgran suffrir 28505 los mals d'amors mais que guerir en la davan dicha guia, tant es plazens malautia e la guerisos estranha, don digs En Guirautz d'Espanha 28510 que saup d'amor lo be e-l mal: Totz hom qu'ab fin cor leial (31) am ni s'enten en amia, vol mais suffrir lo dous mal per amors que si-n gueria, 28515 tant es plazens malautia; mas cell cui d'amors non cal no pot tan valer ni val. Assatz doncs val mais atendre lo plazer d'amors que prendre, 28520 quar pus que-l dezirs es cumplitz lejois d'amors es totz delitz, quar tug li gaug d'amor, per ver, prendon naichensa del esper le quals el cumplir se deligz, 28525 don sobr'aisso N'Ucs Brunencs digz, quez amet sidons leialmen: Per que val mais d'amor sso qu'om n'aten (32) que-ilh cochos do dezavinen no fan, que-l dans n'es bos e plazentiers l'afan 28530 e-ilh sospir dous e-l maltraitz ichamen, Mas pueis amors non pot plus lonh anar d'aqui en la torna e nonchaler, e mudon cor e venon dezesper e drutz repren sso que sol dezirar. 28535 Qui doncz volia dregjutgiar mais ha de be e de plazer d'amor cell qu'esta en l'esper que cell qu'a de sidons havut sso qu'a demandat e volgut; 28540 quar est'amors passada es pus quez om n'a so sadoilh pres. D'autra part mais creis e dura qui sso que-n aten endura, et enduran es hom plus gens 28545 e plus gais e plus avinens; doncz non ama ges de badas; per sso digz Daudes de Pradas quez ac mout bon cor de suffrir: Ben ai' amors quar hanc me fetz chauzir (33) 28550 lieis que no-m vol ni-m denha ni m'acuelh; quar si-m volgues aichi cum hieu la vuelh, non agra pueis de que-m pogues servir; precz e merces, chauzimens e paors, chans e domneis, sospirs, dezirs e plors 28555 foran perdut, si fos acostumat quez engualmen fosson aiman amat. AISI PARLON LI TROBADOR REPRENDEN AMOR Encaras m'an li trobador demandat mais d'aquest'amor per qual razo-s pot estalvar 28560 que soven la vezem pauzar en qualque vil creatura quez er de laga figura on se pauzara de bon cor, e no-s ne partir' a lunh for 28565 per castier d'ome viven e laicha pro parlar la gen, sembla que re no conosca aitam pauc quo sera losca, don digs de la razo dicha 28570 N'Azemars de Rocaficha: Amors apoder'e vens (34) paubres e manens; no-i esgara re, ni on se pauza no ve, 28575 e no la pot hom mover, pos vol remaner. Az aital pes compra e ven que partigs e pren, e non dubta lauzengiers 28580 ni parliers, e fai drutz frieir' e tremblar amors e-ls maritz pensar. RESPON MATFRES ESCUZAN AMOR Ad aisso respon hieu breumen e dic qu'est'amors s'escumpren 28585 per azaut, e lai on vol cor, non gardan beutat ni ricor, e de plazer viu, so sabchatz, per que-i val mais sso que mais platz az amar, aisso es tot pla, 28590 don digz Guilhem de Bergueda, le fis aimans qu'en saub lo ver: Ar aujatz quant ha de poder (35) en amor e quant y acor azautz, qu'om ne laicha melhor, 28595 qu'ejh faria tost son voler per mens bela quar l'abelis, e quar mais d'azaut s'i es mis, doncz val mais azautz que beutatz en ben amar, ni que rictatz. AISI PARLON LI TROBADOR REPRENDEN AMOR 28600 Enquer dizon li trobador: -- No-s pot esquzar de folor amors, si pren major azaut de sso quez er plus malazaut; et en als fai folor mout gran 28605 quar non garda lo pro ni-l dan que li.n pot o deu escazer mas solamen sec so voler ses vergonh' e ses escien, e negun castier no pren, 28610 be si lrebalh' om de badas, don digs En Bernatz de Pradas, que saup be d'est'amor l'afan: Amors no garda pro ni dan, (36) mas lai on voj, aqui s'empren ; 28615 non quier cosseilh, mas son talen, que sso que-ilh platz vol metr' avan. E pus a pres home ni-l te ni-lh a passat la ma el fron, vergonha-il toll e sen e son; 28620 e qui-l castia ni-l repren adoncs s'abat ell plus prion, e vol totz sols venser lo mon. -- RESPON MATFRES ESCUZAN AMOR Bem petit sabon d'est'amor, so-m sembla, li dig trobador, 28625 que-ls amadors reprendon tan quar per amors van folejan. Contr'aitals que volo blasmar los aimadors de folejar digs En Miravals l'amoros: 28630 Ben es nescis alei de tos qui drut blasma de folejar, qu'om, plus s'en sab amezurar, non es pueis adregz amoros; mas cell qu'en sab far nescies, 28635 aquell sab d'amor tot quan n'es; qu'ieu no-n sai trop ni no m'en fenh nija no vueilh qu'om m'en essenh. Qui doncs sab natura d'amar no tem per amors folejar, 28640 quar la folia torn' a sen per los bes qu'om d'est'amor pren, et enaichi o dis tot pla -l bos Aymerics de Pegulha, e-n det aital essenhamen : 28645 E s'ieu cum fols siec mon dan folamen, (38) a tot lo mens m'er la foudatz honors, qu'ieu haija vist faire mantas folors que tornavon a saber et a sen, et hai vistz far mans fagz saviamen 28650 que tornavon a folia trop gran, per qu'ieu qug far sen quan vau folejan. Bon es doncs per haver honor quez om folei per est"amor, quar, segon que digs ell mezeis, 28655 anc hom d'amorjoi non ateis sens folejar, ni n'ac plazer sens haver qualque desplazer ni grant honor ses maltraire, donc ell en digs so vejaire 28660 enaichi de la semblansa: Mas anc no vi fin'aimansa (39) ses alques dc folejar, nijoi d'amor ses pezar, ni ses maltrag gran honransa; 28665 e quar al mens d'onramen ses plus son miei pessamen, sueffre plus leu tota via I'afan doblat quascun dia. E no-us ne meravilhes ges 28670 si-N Aimerics lauzet foles, quar autre savi o han dig, et en mans luocs o truep escrig que cell es savis e cortes que sab folejar quan luocs es, 28675 et a la vetz es foleza qui trop mostra savieza, per sso digs d'aquesta razo le pros Morgues de Montaudo que fo certz et enrazonatz: 28680 Mas cell que vol tot jorn esser senatz (40) es enganatz soven en so saber, quar mantas vetz hai vist gran sen nozer, et ajudar mantas vetz grans foudatz, per que nuls homs que mante drudaria non deu gardar son pro ni sa folia ni non pot haver pretz valen nuls hom s'en amor non enten. Autra resposta general vos don hieu contra tot lo mal 28690 e-l blasme quez an d'est'amor dig, maldizen o, trobador, e dic vos que s'ilh fin aiman prendon a tort per amors dan, on son trait, on son irat, 28695 e-ilh falhs e-ilh vil en son paguat, o si-s met amors o-s pauza o cossen en laga cauza o sec sa folor e son dan, blasm' e vergonha mesprezan, 28700 no-n deu hom amors encolpar ni li-n deu lunh blasme cargar, quar amors no faila folor mas cell que governa l'amor. Quar per cert est'amors en se 28705 es bona, qui-n uzava be mas de sso quez en se bon' es uza hom mal per nescies; quar sabetz qu'om de bo mangar per folor se pot trop cargar; atressi d'ueilhs e de talen pot om mal uzar per nosen. Per so fai peccat e folor quascus hom que ditz mal d'amor 28715 o n'es a torl dezamparatz, et ha cauzit, per sa falha, un autre que lui no valha; mas si per sidons es trahitz, - diga mal de la tracheiritz, 28720 e enaisi o fetz unjorn le pros Bernatz de Ventadorn quan vi que sidons l'ac trait e l'ac per un autre giquit; no volc dir mal d'amor per tan, 28725 ans digs, la tracheiritz blasman, qu'avia fag la falhida: Una falsa deschauzida, (41) tracheiritz de mal linhatge, m'a trait (et es traida, 28730 e cueilh lo ram ab que-s fier); e quant autres l'arazona, le sieus tortz la-n ochaizona; e mais en han li derrier quez ieu, qu'ai fag lonc badatge. 28735 Aquest doncs del vilanatge, del engan, de la bauzia que-l hac fag per sa folia 28740 cum savis fetz de lieis clamor en aquest luoc e non d'amor. Aichi mezeis o fetz tot pla -l bos Aimerics de Pegulha, per qu'ell digs una vegada: 28745 Aichi cum cell qu'a la lebre cassada, (42) e pueis la pert et autres la rete, tot atressi es avengut a me, d'una falsa qu'ai lonjament amada e servida de bon cor humilmen. 28750 E quan cugiei penre mon jauzimen, pres sordejor e me mes en soan, aichi o fes cum las lobas o fan. Dregz es doncs qu'om fassa clamor de las deslials, non d'amor, 28755 quar mout seria grans peccatz qui cargava las malvestatz de dona que fai falhimen sus l'amor qu'ela mal despen, qu'amors no fai la failhida, 28760 mas cela que mal la guida, per qu'ieu, reprenden la error que feiron li dig trobador d'est'amor, a tort dizen mal, doniei l'autrier sentenci' aital, 28765 gardan dreg e lialeza: Lunhs homs no fai savieza (43) que mal preziqua d'amor 28770 per que feiron gran error alqun antic trobador, quar, trahit per Ia maleza de lur don' enganairitz, feiron contr'amor lurs critz. 28775 Guardo se doncs d'aras enan ceilh quez auran pres mal e dan o engan o vilania per lur don' en qualque guia; que per sso no fasso clamor 28780 ni cumplancha lunha d'amor, quar cell qu'ab amor guereja majormen a tort foleja; et enaichi o digs tot pla -l bos Aymericz de Pegulha, 28785 don digs, reprenden la error: Cell qui s'irais ni guerej' ab amor (44) ges que savis no fai, al mieu semblan, quar de guerra vei tart pro e tost dan, e guerra fai mal tornar em pejor. 28790 en guerra truep, per qu'ieu non la volria, viutat de mal, e de be carestia, e fin'amors, si tot mi fai languir, ha tan de joi que-m pot leu esgauzir. Pero qui fort se volia 28795 mout laugieiramen poiria excuzar la dicha error, que diches qu'eilh dig trobador, quez an est'amor blasmada, apelavon lur aimada 28800 amor, e de lieis, ses mentir, entendian lo dig maldir. DEL PLAG QUEZ AN MOGUT LI AIMADOR CONTR'AQUEST'AMOR, COMPLANHEN SE DE LIEIS Li aimador me son vengut, et han m'un autre plag mogut, cumplanhen se d'aquest'amor, 28805 et han renduda lur clamor dels mals qu'eilh suoffron a tieira, dizen en aital manieira : -- Senher, amors nos malmena, e de totz ponhs nos desena, 28810 e-ns te en tal malenansa que d'als non havem membransa tan que-ns fai tener per fadetz; augatz qu'en ditz Guilhem Magretz: Si-m faitz me mezeis oblidar (45) 28815 que sso que tenc no-m puesc trobar e fass m'a la gent escarnir quar quier sso que-m vezon tenir. Enquaras mais nos tol 10 sen e-l saber e l'entendemen 28820 en tan que si hom parl' ab nos, aitan pauc quo nos quant no-i fos, entendem re que-ns hai'om dig per que n'em soven escarnig; e per sso digs d'aquest enuei 28825 -l bos Aimerics de Belenuei, mout trebalhatz d'aquest martir : Tan m'es al cor que, quan de lieis cossir, (46) cells que parlo ab me hieu no-ls enten, e fass lor en ab esgardar parven, 28830 et ab rire, et ab oc e no dir, e pass entr'ells tristz, ab fin cor cortes, pessan de lieis quo vezer la pogues, qu'ieu non haijoi mas quant ab ela so, ni l'aus vezer, tan ne tem mal resso. -- 28835 Encaras diz0n lh'aimador: Suffrem nos per aquest'amor mans sospirs; per sso digs tot pla -l bos Aimerics de Pegulha 28840 Pos ma bela mal'amia (47) m'a mes de cent sospirs captal, a for de captalier leial los l'ai cregutz quascun dia d'un mil, per qu'ueimai seria, 28845 sol qu'a lieis plagues, cominal, que los partissem per egual, qu'aisi-s tanh de companhia. Encaras nos martiria d'autras penas aquest'amors, 28850 e-n suffertam mantas dolors quar ela-ns ten en gran cossir, e-ns fai tremolar e fremir. D'aquesta penedensa ditz le fins aimans Gaucelms Faiditz 28855 en una canso quez ellfe: Mantas sazos s'esdeve (48) can pes de lieis e cossire, qu'ieu non aug qui parl' ab me, ni fass mas tremblar e frieire, 28860 quar anc Dieus no volc asire mais en una sola re la beutat qu'il a en se, ni-l gen parlar ni-l dous rieire, am que m'a mort e-m rete. 28865 E per aquest'amor nos ve, so dizon li dig aimador, mais de pena, mais de dolor en tan que no-n podem suffrir, quar nos en perdem lo dormir 28870 tant y cossiram nueg ejorn, don digs Bernartz de Ventedorn que fo fis aimans ses orguelh: Be sai la nueg, quan mi despuelh, (49) el lieg que no-i dormirai re; 28875 lo dormir pert quar hieu lo-m tuelh, dona, quan de vos mi sove; quar lai ont hom ha son tezor, vol om adess tener son cor; aital fass hieu, dona, de cui mi qual, 28880 negus vezers mon bon pessar no val. Adoncs, quan perpessam el lieg, si tot n'avem qualque delieg, del tot lo tudo li trebailh, li greu sospir e li badailh 28885 que nos faim per aquest'amor, e torna-ns le gaugz en dolor et en plor mantas veguadas; per sso-n digs Daudes de Pradas: Ai] quant badailh e quant sospir, (50) 28890 quant pessament e quant cossir hai per amor sufert ancse, e neguna res pro no-m te ab lieis qui se e me destrigua; hueimai resemblara enigua 28895 si no-s vol tant humiliar que denhe mos precz escoutar. Mais de meravilha-us dizem que si apress nos adurmem, nostres coratges non duerm re 28900 qu'amors en pessier lo rete, et avem d'aquell retener alqunas vetz qualque plazer, quar en somians cujam parlar et el lieg soletz nos trobam, li plazer qu'aviam d'amor torno en mal et en dolor tal que s'en muelho nostre huelh; 28910 per sso digs N'Arnautz de Maruelh, trebalhatz d'aquest martire : Vas qualque part qu'ieu an ni torn ni vire, (51) bona domna, tan vos am coralmen, mos coratges no-s pot partir de vos; 28915 neis en durmen m'es vis mantas sazos qu'ieu ri e juoc ab vos e suijauzire; mas quan m'esveilh, e vei e sai e sen que non es res, tornon en plor li rire. No sabem alre que dire, 28920 no-i ha re plus mas del morir, qu'amors no-ns vol deis mals guerir ans nos seran doblatz dema; don N'Aimerics de Pegulha digs d'esta razo doloiros: 28925 Hai ] co m'an mort vostre bel hueilh e vos (52) ab un esguart que-m feiro dousamen, qu'ieu cujava que fos so veramen e non era mas gienhs e tracios. Paucz fon l'esguartz quan me vis et hie-us vi, 28930 mas a totzjorns, dona, creis enaisi de pauc en gran e de gran en major, e de sospir en planch, de planch en lor -- Dizon li davan dig aiman: -- Le mals d'amors nos destrenh tan 28935 quez als hueilhs nos cove tornar soven, e ta fortmen plorar que de las lagremas ichens dels hueilhs, e per la fass correns, se poiri' om las mas lavar. 28940 Escoutatz qu'en digs N'Azemar de Roquaficha d'est'amor : Si las lagremas qu'ieu plor (53) visso cazer vostre hueilh, ni vissetz, domna, co- m mueilh 28945 de l'aiga cauda que-m cor per la boca, per la cara, non cre fossetz tan avara non hacsetz qualque dolor al cor, que merce-us toquera, 28950 don cre-m feiratz tan jauzen que per lunh esbaudimen negus mon joy no-m camiera. Mout nos es la dolors fera, e no podem ges amagar 28955 la penedensa ni celar que sufertam per est'amor, quar be-ns apar a la color, que nos em plus descolorat que s'estavam pres o liat. 28960 Escoutatz doncs quossi s'en planh d'aisso-N Guilhem de Cabestanh: Mas hieu, lass] que sueffre l'ardor (54) e la pena que-m ve d'amor ab grans afans et ab destrix 28965 e-m ne falbezis ma color, non per sso ques ieu er' antix, blancz esdevengutz cum es nix, qu'en re de ma dona-m clamess. Et en alre pot quex adess 28970 conoicher que per est'amor suffertam nos pen' e dolor; quar tan nos fan emagrezir planch, pessamen, badailh, sospir, sembla deiam ichir del mon; 28975 aujatz qu'en digs Peire Ramon: Que-l febles corss vai sospiran, (55) quar conois qu'ieu mezeis m'enjan e-m vei tot dia magrezir; aissi-m va-l corss e-ll sens camjan, 28980 cum si l'arma-n devia issir, tan fort m'engoison li sospir qu'a pauc tro al derier no-m van. E meravilham nos d'aitan, so dizon li dig aimador, 28985 cum se pot far d'aquest'amor que tan nos ha liatz e pres que partir no-ns en podem ges; ans n'em quascun jorn plus arden, on mais nos dona de turmen 28990 e trebalham nos y en va, don N'Aimerics de Pegulha digs del jiamen d'est'amor: Anc mais lunh tems no trobiei liador (56) ta ferm liess ab ta pauc liamen 28995 que-l liams fo d'un embras solamen, don non truep sai qui-m desli, ni alhor. Enliamatz sui tan que, si-m volia desliamar, ges far non o poiria, qu'amors que lai me lia e-m ten pres 29000 m'enliama sai plus fort per un tres. Ta fort nos te enliamatz amors, quez aitan quan li platz nos tira a totz sos talans plus fort mout que-l fer l'azimans 29005 e non fai ges ab nostre grat, ans sabchatz be que n'em forsat, quar mais volgram guandir al mal; don digs en un autre logal N'Aimerics que saup los afans: 29010 Eisamen cum l'azimans (57) tira-l fer e-l trai vers se, tir' amors mon cor ancsse, qu'es plus fortz e plus tirans; e mos corss foljs atressi, 29015 quar es forsatz, forsa mi, per qu'ieu, a forssa de vos, domna, -us am totas sazos. Dizon lh'amador: e per que no-ns laich' anar o no-ns rete, 29020 ni per qual razo-ns fai languir pos ab se no-ns vol retenir? Pro-ns agra donat ab aitan que-ns mezes areir' o avan, quar mout es greus malenansa 29025 estar en aital balansa, per qu'en digs En Folquetz iros: E s'ieu anc jorn fui gais ni amoros, (58) er non aijoi d'amor ni non l'esper Ġni autre jois no-m pot al cor plazer,ċ 29030 ans mi semblo tug autre joi esmai; pero d'amor -- que-l ver vos en dirai -- no-m lais del tot ni no m'en puesc mover, ni sus no vau ni no puesc remaner, aisi cum cell qu'e mieg del albr' estai, 29035 qu'es tan pojatz que no-n pot tornar ios, ni sus no vai, tan li par temeros. mout suffertam doncs gran pena per amor qu'aisi-ns dessena, e-ns fai viure a gran dolor, 29040 so dizon li dig aimador per que-us preguam, messier matfre, que vos li denhetz metre-l fre que non o fassa derenan, razo e drechura guardan, 29045 quar vos havetz tan de poder ab lui que-ns en podetz valer. Si-n pocsem penre venguansa ab espaza o ab lansa, saupra cuim talha nostre brans, 29050 si tot fos ta fortz quo Rotlans; quar mout mais nos plagra morir qu'esta penedensa suffrir. Mas d'amor no-ns sembla ni-ns par que-s puesc' om ab armas vengar; 29055 d'aquesta razo digs un jorn, iratz, Bernatz de Ventadorn 29056 contr'amor et ab mal talan: Amors m'a mes en soan (59) e tornat a noncaler, e s'ieu la pogues tener, 29060 per Crist] ben feira feunia; mas Dieus no vol qu'amors sia sso dont hom prenda vengansa ab espaza ni ab lansa. -- MATFRES REPREN LOS AlMADORS QUAR HAN MENASSAT AMOR E QUAR SE SON CUMPLANCH DE LIElS Avetz auzit parlaria, 29065 orguellh mescjat ab folia, quez an facha li aimador, menassan de ferir amor. Derasenan sia castiat, quar si lunhs hom per sa foudat 29070 mais li menass' e nostra cort, sia certz qu'ell penra tal sort qu'ell viura tostems ab dolor, per sanh Nazari, mo senhor ] Quar non es bo ni bell ni-s tanh 29075 quez om qui d'un autre-s cumplanh en cort li vaza menassan; mas meta sa razon avan quascus ben e cortezamen, ses dir lunh malazautimen. 2908O E majormen fai folia quascus hom, per grans que sia, que vai guerejan ab amor, quar non pot leu haver honor, neis si era l'emperaires; 29085 per sso digs le fis amaires En Folquetz, cum aperceubutz: Fells for'ieu trop, mas so m'en retengutz, (60) quar cell que plus fort de se desmezura fai gran foudat; neis en gran aventura 29090 es de som par, qu'esser en pot venqutz, e de plus frevol de ssi fai vilania; per qu'anc no-m plac ni-m platz sobransaria, pero en sen deu hom gardar honor, que sen aunit no press plus que folia. 29095 Ges doncs no fai maiestria, proeza ni sen ni valor lunhs hom que guerei' ab amor; quar ab amor mais enansa quex ab merce quez ab lansa; 29100 per que digs d'aquesta razo el mezeis en autra canso, seguen lo cosseilh dels melhors: S'er no-us vens, venqutz soi, amors; (61) venser no-us puesc mas ab merce; 29105 e, s'intre tans mals n'ai un be, ja no-us er dans ni dezonors; cujatz vos que-us estia gen quar mi faitz planher ta soven? Ans en val mens vostra Iauzors; 29110 pero-l mals mi fora doussors, si l'aut ram a cui mi soi tes m'encliness, mercejan, merces. Folls es doncx cell que menassa amor nila met en cassa, 29115 pus mielhs la vens merce claman que no faria menassan. Encaras han a ma guia lh'aimador fag gran folia quar han reduda lur clamor 29120 a me quez eilh fan d'est'amor, aichi cum s'ieu hagues poder que lur en pogues dreg tener, e que pogues amor forsar, o la pogues penr' o liar. 29125 Et hieu sui sos sers veramen, e de lui tenc saber e sen, e pot de me nueg e dia, cum de ser far a sa guia amors en totas manieiras, 29130 per qu'ieu no-i hai mas preguieiras; e lunhs hom no-m pogra far dreg si amors lur hagues naleg, uar amors, a ma semblansa, 29135 qu'amors estorss home de mort e de totz mals dona cofort, e si-s vol, fai los ricz plorar e-ls paupres fai rir' e jogar, don digs d'est'amor us Franses 29140 al rei Navar cum ben apres, dizen son poder e son us: Rois de Navare, sire de vertus, (62) vous me dizies qu'amor ot gran poissanse; vos dites voir, bien m'en sui parceus, 29145 plus a pooir que n'a li rois de Franse; que de totz maus puet doner alegranse, e de la mort confort e garizon; ce ne poroit fere nus mortes hon, quar amor fet le riche doleurer, 29150 e le povre de joie coroner. Pus tam be fai a sa guia amors, si re forfazia, non es lunha creatura qu'en pogues tener drechura, 29155 quar amors non a sobira; don N'Aimerics de Pegulha quar sabia cert d'est'amor qu'ela non havia senhor, a lui mezeischa se cumplaigs, 29160 cortezamen, aichi quo-s taigs, e digs enaissi l'amoros : 29165 si que l'afans d'amdos cominals fos; mas vos laichatz lieis e retenetz mi, quar mi trobatz ses tot engan e fi, e datz a lieis gaug et a me dolor; los hueilhs e-l cor en pues trair' az autor. 29170 Encaras han fag folia lh'aimador en autra guia, quar ilh d'amor se son clamat a gran tort et a gran peccat, quar qui ves amor fizels es 29175 li deu grazir los mals e-ls bes; autramen non es amoros, et aichi o fe-N Perdigos, don digs, cum el o saup ben dir: Ben aio-ilh mal e-ilh afan e-ilh cossir (64) 29180 qu'ieu hai suffert longamen per amor; quar mil aitans m'en han mais de sabor li be qu'amors mi fai aras sentir, quar aisi-m faile mals lo be plazer; que semblans m'es que sija mals no fos, 29185 ja negus bes no fora saboros; doncs es le mals melhuramens del be, per q'usquex fai a grazir quan s'ave. Grazir deu doncs totz fis aimans d'amors los cossirs e-ls afans, 29190 quar d'amor no pot hom gauzir si be no sab los mals sofrir, quar ab sofrir venso lh'aiman, humilmen queren e pregan; per sso digs En Peire Vidal: 29195 Estra mon grat am tot sols per egal (65) lieis que no-m vol sol vezer ni auzir. Doncs qu'en farai, pus no m'en puesc partir, que chauzimens ni merces no mi val? Tenrai-m a l'us del enojos romieu, 29200 que quier e quier, quar de la frega nieu nais le cristalhs dont hom tra-l fuoc arden: que per esforss venso li bo sufren. Ceilh doncs que sabon re d'amar non dubto los mals sufertar, 29205 quar greu veiretz negu vassailh quez aia gran be ses trabailh. E mout mais s'esgauzis le corss de sso quez a per gran esforss, e garda sso qu'a dezirat 29210 mout mielhs que si n'agues viutat, quar adoncs o prez' om petit, e per sso digs Gaucelms Faidit cum conoichens et amoros : Le mals qu'ieu trai mi fora bells e bos, (66) 29215 bela dona, sol qu'ie-l pogues suffrir; quar sens afan non pot hom enriquir de nulh afar que sia cabalos; e sso quez om conquier ab gran turmen ten om plus car, plus celat e plus gen, 29220 que sso quez a totjorn a son talan; quar leu despen qui leu vai gazanhan. Enquaras han mout gran folor en als fag li dig aimador, quar per temor dels mals suffrir, 29225 se son volgut d'amor partir, e-s son de lieis dezesperat quar non complian lur volontat, quar ges no val una pera lunhs aimans que-s dezespera, 29230 ni ditz que no pot sufertar los mals d'amor, e-s tol d'amar quar tantost non es obezitz, e per sso digs Gaucelms Faiditz qu'en saub los bes e-ls mals grazir: 29235 Amix, quan se vol partir (67) de sidons, fai gran emfansa, si tot no vol aculhir sos precz a la comensansa; qu'amors s'abriv' e s'enansa 29240 ab honrar et ab servir, e qui vol de lieis jauzir sia de bela semblansa, e sabch'amar e suffrir. 29245 d'amar, si tot se fadia en haver joi de s'amia, quar lunhs homs no pot az onor en est mon viure sez amor; d'aquesta razo digs un jorn 29250 le pros Bernatz de Ventadorn en aital manieira so sen: Ben es mortz quid'am r no sen (68) al cor qualque dousa sabor; e que val viure ses amor 29255 mas per far enueg a la gen? Ja ĠDomneċdieus no m'azir tan que ja pueis viva jorn ni mes pueis que d'enueg serai repres e d'amor non aurai talan. 29260 Enquaras han li dig aiman facha gran desconoichensa contr'amor, a ma parvensa, quar li han fagz tan grans retragz de las penas e dels mals tragz 29265 senes far lunh remembramen dels plazers qu'est'amors lur ten. Quar si o haguesso be comtat fizelmen, eilh hagron trobat qu'eilh an havut d'amor cent tans 29270 de bes que penas ni afans, quar hom ab amor non renha que grans profiegz no li-n venha, don, si ben queretz, trobaretz que digs sobr'aisso-N Cadenetz 29275 - contra cells que-n an fag clamor: Nuls hom no viu ni renha ab amor (69) que no sia cortes e gen parlans, larcz e adreitz e creichens de valor, e no valha ab amor cent aitans 29280 no faria s'estav' en son cabal; que-l pretz que n'a quar es pros e quar val, lh'emenda be las penas e-ls tormens, e fis amics deu pueis esserjauzens del autre be que n'espera jauzir, 29285 et enaichi pot sa clamor delir. Ben es vers que per est'amor suferton li fin aimador, senes dubte, alqus afans; pero amors als fis aimans 29290 non tramet afan ni pena, si qualque joi no-i amena ni lur tramet sens rire plor ni ses gran alegrier dolor, si tot alqunas vetz lur ten 29295 plazers e penas mesclaumen e negus no-s ne meravilh. D'aiso-N Rigautz de Berbezilh digs en una de sas cansos: Irat me ten e joios, (70) 29300 soven chan, soven m'en lais, tost magrezisc e tost m'engrais; aichi s'es en mi partida amors joioz' e marida ab rire et ab plorar, 29305 ab planher et ab pessar; aisi-m mostra sas valors amors entre ris e plors. E si amors entre-ls plazers vol mesclar alqus desplazers 29310 per los fis aimans esproar si son ferms e fis en amar, no s'en devo clamar per tan que-ilh sojorn son plus que lh'afan e-ilh gaug que-il dol, aisso es pla 29315 don N'Aimericz de Pegulha digs quar y trobava sabor: Que-ilh plazer son plus que-ilh enueg d'amor, (71) e-ilh be que-il mal e-il sojorn que-lh afan, e-ilh gaug que-il dol, e-il leu fais que-il pezan, 29320 e-il pro que-il dan son plus, e-il ris que-il plor. Non dic aisi del tot que mals no sia, e-l mals qu'om n'a val mais que si-n gueria, quar cell qu'ama de cor no vol guerir del mal d'amor, tant es dous per sufrir. 29325 A gran tort doncs se son clamat li davan dig enamorat d'est'amor de cui tan de be, de gaug e de plazer lur ve; e silunhs mals amor lur ten, 29330 no son ges mals propriamen, quar els mals trobon gran dousor cilh qui son fizel aimador e no-n volon esser sanat; don non es mals pus ven de grat, 29335 ni res que plassa non es dols; augatz qu'en digs Peire de Cols d'est'amor e de s'arsura: Que-l fuocs que m'art es d'un'aital natura, (72) que mais lo vueil on plus lo sen arden, 29340 tot enaichi quo-s banha dousamen salamandra en fuoc et en arsura e-n tra so noirimen. Aquest sabia veramen que montavon li mal d'amor 29345 qu'ell y trobava gran dousor, quar non es tan plazen guerra ni tan grans plazers en terra cum es suffrir los mals d'amor, e sabon o-il fin aimador, 29350 don digs En Peirols sens falha: E vueilh be qu'amors m'assalha (73) nueg e jorn, matin e ser; contra la soa batalha no vueilh ja repaus haver. 29355 Tals es cilh que-m ten en poder per que mos corss se trebalha qu'en est mon non a plazer que-l mieu maltraire valha. En als han facha gran falha, 29360 sens dubte, li dig aimador quar ilh han encolpad' amor que lur done mals ni turmens, quar ela non es mal merens; mout mielhs se deurian clamar 29365 de lurs hueilhs e del cor, so-m par, quar anc lur feiron abelir sso que-ls fai deziran morir, quar li hueilh e-l corss d'aimador governo cert aquest'amor, 29370 per que, si l'aimans mens en val, li hueilh e-l corss li-n meron mal, quez an est'amor a lur ma, don N'Aimerics de Pegulha, reprenden mout los aimadors 29375 quez an fag cumplancha d'amors, en digs enaichi so semblan: Ni fin'amors, sso vos man, (74) non ha, ni pot ges haver, ab se forsa ni poder 29380 ni nuilh cosseilh pauc ni gran, s'ilh hueilh e-l corss no-l li dan; mas sso qu'als hueilhs platz et al cor ageĠnċsa vol fin'amors que no-i pot contrastar; per sso non deu amor ocaizonar 29385 tan quan los hueilhs e-I cor, a ma parvensa. Quar est'amors pren naichensa dels hueilhs e del cor d'aimadors, quar el cor s'engenra l'amors ab l'ajutori del vezer 29390 qui adutz ins el cor plazer, don N'Aimerics, d'esta razo, en cela mezeicha canso digs, sa naichensa declaran : Quar li hueilh son drogoman (75) 29395 del cor, e-l hueilh van vezer sso qu'al cor platz retener, e quan be son acordan e ferm tug trei d'un semblan, adoncas pren verai'amors valensa 29400 d'aisso que-il hueilh fan al cor agradar; qu'estiers no pot naicher ni comensar, mas per lo grat dells tres nais e comensa. Ben es vers senes falhensa, segon quez a dig N'Aimerics 29405 que fo tengutz entre-ls antics trobadors per un dels melhors, que per obra d'ueilhs est'amors, mantas veguadas, s'escumpren ; et a vegadas eichamen 29410 ama ben hom sso qu'anc no vi ab dezirier coral e fi perlo be quez om en au dir; adoncs s'escompren per l'auzir amors, dont En Gaufres Rudell, 29415 en un sieu cantar bon e bell 29415 en un sieu cantar bon e bell, digs d'esta razo enaichi: Nulhs hom no-s meravilh de mi (76) s'ieu am sso queja no-m veira, que-l cors joi d'autr'amor non ha 29420 mas de cela qu'ieu anc no vi, ni per nulhjoi aitan non ri ni no sai quals bes m'en venra. Pero ges que savis no fa cell en cui amors s'es meza, 29425 si s'es en lui escompreza o per vezer o per auzir, que vuelha prezicar ni dir qu'amors li do mal ni dolor, quar a tort si cumplanh d'amor 29430 que ges amors no-ilh dona dan, mas siei hueilh e sos corss o fan, don N'Aimerics de Pegulha ne donet sentencia tot pla en aital manieira jutgan : 29435 E seilh que si van claman (77) d'amor han pauc de saber, quar, segon razon e ver, hieu venserai razonan cells que s'en van ranquran, 29440 qu'amors no fai mal ni desconoichensa, per que lunhs hom s'en deia rancurar, ni ges amors no pot apoderar neguna re, ses grat d'autra valensa. Ges doncs no ve la cozensa 29445 ni-l mals per la colpa d'amor, ans ve ben tot per la folor dels hueilhs e del cor del aiman; don l'aimans non deu ges per tan far sa cumplancha d'est'amor 29450 mas de celhs que fan la folor, et enaichi o fe-N Folquetz don digs en un cantar qu'ell fetz: Ben an mort me e lor (78) miei hueilh galiador, 29455 per que-s tanh qu'ab ells plor, pos ilh so han merit qu'en tal don' an chauzit, dont han fag falhimen, quar qui aut pueja bass dichen, 29460 pero en sa merce m'aten quar hieu non cre que merces aus falhir lai on Dieus volc totz autres bes assir. Li hueilh doncs a planher no fan si per lur colpa prendo dan, 29465 ni-ls en cove soven plorar ni-ls cove nueg e jorn velhar; e del cor vos dic atretal que si pren per sa colpa mal de sospirs e de pessamens, 29470 de trebailhs e de marrimens, pus qu'ell mezeis, per sa foudat, s'a lo damnatge percassat, no-l deu om, cum que li-n prenha, planher de mal que li-n venha, 29475 don digs N'Ucs Brune d Rod: Anc enemics qu'ieu hagues, (79) lunh tems no-m tenc tan de dan cum miei hueilh e mos corss fan, e s'ieu hai per lor mal pres, 29480 ilh no-i han fag lunh gazanh; que-l corss en sospir' e-n planh e-il hueilh en ploron soven, e cum quascus piegz en pren, plus vol quascus obezir 29485 lai don sento-l mal venir. DEL PLAG QUEZ AN MOGUT LI AIMADOR CONTRA LAS DONAS, SE RANCURAN D'ELAS Ben an conogut lh'aimador qu'a tort se son clamat d'amor e per dreg han lur plag perdut; mas a las donas n'an mogut 29490 un autre, se mout rancuran, dizen: -- Senher, donas nos fan grans engans e grans tracios, quar ab bell esgart amoros, ab ben parar, ab gen garnir, 29495 et ab plazenment aculhir, ab bell respos, ab gai solatz nos fan tal semblan que diratz que re del mon non amon tan; en apress quant elas nos han 29500 mout escalfatz en lur amor si que re no vezem mas lor, no-ns volon vezer ni auzir e fan nos sospiran morir. Aujatz qu'en digs Gauzelms Faiditz 29505 d'aitals donas enganairitz que traicho ab semblans bos: Be m'an trait siei bell hueilh amoros, e son gen corss e son azaut garnir, son gen parlar e son gent aculhir, 29510 son bell solatz, son avinen res' os Mala vi anc sa gran beutat valen, don mielhs cugiei haver lo cor jauzen; mas ara-m vau planhen e sospiran, e no m'i val merces quan la deman. 29515 Ans so tenon be a folor silas preguam de lur amor, e respondo de mantenen: 'E dizetz o ges a dreg sen; sabchatz que s'ieu o sabia 29520 que mal e greu mi seria'. E silur en faim lunh senhal diratz que sol no lur en qual. Adoncs nos tenem per traitz e per mortz e per esquarnitz, 29525 quar vezem qu'em vengut en va, don N'Aimerics de Pegulha digs d'esta descortezia : Peitz m'es que si m'ausizia (81) quan la prec ni-n soi en logal, 29530 , qu'ela-m respon e-m ditz aital que fort s'en iraicheria, s'ieu daveras lo-i dizia; no m'en cre, peccat fai mortal, e si-lh n'ai mostrat man senhal 29535 per que creire m'en deuria. -- RESPON MATFRES ALS AlMADORS, EXCUZAN LAS DONAS Dieus] es morta cortezia. Be-m meravilh dels aimadors quo podon far aitals clamors; hom lur poiria dir tot pla 29540 que pres han costum de vila quar ditz se que Dieu dezonra qui vila acueilh ni honra; e ja-s cumplanhon lh'aimador quar las donas lur fan honor 29545 e-ls aculho ab bell semblan, amorozamen esgardan, e-ls volon tener amoros ab gai solass, ab bell respos, e teno sso a tracio 29550 quar ab ells no fan falhizo, a lur malvestat cossenten. E-ilh non amon ges leialmen ni son ges fizel aimador, an son verai galiador, 29555 quar si fosso leial aiman, - d'aisso no s'anero claman, quar elas fan sso que lur tanh si-s gardo de sso que pretz franh, don digs N'Ucs Brunenc de Rodes, 29560 cum bos e savis e cortes, donan a las donas cosseilh: Ges bona domna non quereilh (82) si ten son amic envejos, qu'ab bells semblans ez ab paucs dos 29565 10 pot tener joios d'arteilh, e, si quier mais que non tanha ela-ilh renda de la guia al sobredeman fadia 29570 Ges no-s tanh doncs que-s cumplanha de sa dona lunhs fis aimans, majormen si-l fai bells semblans e l'acueilh amorozamen, e-ilh a gai solass e plazen, 29575 ans se deu tener per pagatz 29575 ans se deu tener per pagatz d'aitan totz fis enamoratz, e-l sobreplus deu esperar ses cumplanher e ses clamar, e deu mais voler atendre 29580 fis aimans lo plus que prendre, que-l gaug d'est'amor se deligs quan le deziriers se cumpligs, per que digs d'aquesta razo N'Ucs Brunenc en autra canso 29585 en aital guia son talen: Qu'ieu vi d'amor que-Ih gaug e-ilh ris e-ilh sen, (83) coblas e motz, cordo, anell e gan solian pagar los aimadors un an, ar es perdut qui de marves no pren; 29590 e fon sazos que-l major don d'amar volion mais esperar quez aver. Per que? Quar sai qu'az umplit lo voler moro-ilh dezir que solon dous naffrar. AYSI PARLON LI ALMADOR CONTRA LAS DONAS No-ns podem tener de clamar, 29595 dizon li davan dig aiman, de las donas, quar en engan han del tot lur entencio, e per amor quez om lur do fan az ome semblan d'amar 29600 per tal que-l fasso folejar, e pus la bors' es vugada j'amors n'es del tot anada, e tenon home per mesqui, e-ilh fan de la lengua bossi 29605 pueis que del aver no-i ha plus, e per so-n digs En Marcabrus: Aitan quan l'avers li dura (84) met coart en l'ambladura pueisli ditz tal desmezura 29610 Escoutatz] Lo tieu diest e-l mieu endura, e sec los autres malvatz Tant es grans lurs desliautatz, so dizon li dig aimador, 29615 e tant han femnas de folor que lunhs homs no so pot pessar, per que fari' az escalprar coma folls totz hom que las cre ni vol far per lur cosseilh re, 29620 si doncs no volia mal far quez aqui sabon ben obrar dont En GuiIhem de Businac lur en digs aital un escac parlan de lur engan subtil: 29625 Qui en luoc femenil (85) pes fezeutat trobar mieils en fai a blasmar que cell qu'en jas cani vai per querre sahi; 29630 e qui vol comandar al niblan ni bailar sos poletz per noirir, ja un dels grans 29633* no m'en do per raustir. Mais d'engan trobaretz en lor; 29635 que si han fag per lur folor o per lur gran desliautat alqun engan o malvestat si d'aquo pueis hom las repren, jurar vos han de mantenen 29640 per totz los sanhs de paradis que non es vers sso qu'om ne dis ans son a tort encolpadas e volrian esser neguadas enans e mar dedins un sac, 29645 dont En Guilhem de Businhac digs, parlan d'aquesta razo, en sela mezeicha canso, reprenden l'engan femenil: Silas tenetz ta vil (86) 29650 que las volhas blasmar, sempre-us iran jurar sobre las dens N'Arpi que sso quez om en di no fari' a comtar, 29655 e sabran vos pagar tan gent ab lur mentir, de lurs enjans 29657 nulhs hom no-s pot gandir. Lurs sagramens doncs re no val, don digs En Peire Cardenal 29660 en un sieu sirventes aichi: En jurar de femna no-m fi, (87) ni son sagramen no vueilh ja, que si-lh metiatz en la ma per ver dir un maraboti 29665 o per mentir un barbari, lo barbari gazanhara. Que folls doncs e que muzartz fa totz hom que s'i fiza de re, ni de lur engan las mante] 29670 Mieils las deuri' hom desfizar, quar no fan als mas cossirar mals et engans, la nueg e-ljorn, don digs Bernartz de Ventadorn que saup de lurs engans lo ver: 29675 De las donas mi dezesper, (88) ja mais en lor no-m fizarai, qu'aissi cum las sueilh mantener, enaichi las desmantenrai; pus vei neguna pro no-m te 29680 ves lieis que-m destrenh e-m cofon, totas las gurp e las mescre, quar sai quez atretals se son. Huei doncs han fag las donas fron, dizon li davan dig aiman, 29685 quar non dubto far lunh engan. Mas tens fo qu'om trobav' en lor fezautat e lial amor; mas huei poiri' om pro sercar ans qu'en pogues una trobar 29690 qui dava d'aur plenajarra; don digs le reis de Navarra de sso qu'en fo anticament: Un tans fuja qtte ces dames amoient (89) de bone amor sainz fainte e sains fauser; 29695 cil bacheler large qui tout donoient, pour loux e pris e por toutz biens amer, or sont cheitif et eschas et aver, e ces dames, qui amors mentenoient, on tout laissie* por aprendre a borsser; 29700 mort' est amor e mors cil qui amoient. RESPON MATFRES REPRENDEN LOS AIMADORS Dieus] quinhas novas de nient havetz los ges auzitz parlar ] Hieu non o puesc plus escoutar, quar be-us dic qu'ieu non ai amic 29705 tam bo, tan coral ni tan ric que fos de donas maldizens, pueis s'amors m'intress dins las dens; ni viu lunhs homs, quanqu'ieu l'azir, s'ieu li-n auzia lunh ben dir 29710 qu'ieu la rancor no-ilh perdoness e de bon cor pueis non l'amess, neis s'era enemics mortals. D'aiso-m semblet Peire Vidals don, tractan d'aquesta razo, 29715 digs en una sua canso: Non ai enemic tan brau (90) si las donas mi mentau ni m'en ditz honor ni lau qu'ieu no-ilh sia bos amis. 29720 E quar mest lor non estau, ni en autra terra vau, planc e sospir e languis. Non es homs doncs quez ieu n'auzis que de las donas diches mal, 29725 quar hieu sai be qu'ieu l'ai lial, per qu'ieu de las autras non cre que qu'om s'en digua mas tot be. E no fai ges savieza qui de maldir s'en despeza 29730 ni vol ab donas guerejar; mout i val mais merce clamar, e qu'om se renda per venqut renden lo basto e l'esqut, quar cell que-i conten se cofon, 29740 m'avenha, ni guerejar; per sola lieis, cui homs so, dei haver franc cor e bo per totas donas honrar, e si no-m ditz mon pezar 29745 hieu no-m dei ab lieis contendre. Mout pot quascus leu entendre que l'aiman han fag gran error e gran peccat e gran folor quar han cargat blasme ta mal 29750 a las donas en general, quar a tort han encolpadas las bonas per las malvadas: quar si tot se fan falhimen las folas per lur avol sen 29755 no-n devon aver mal resso per tan celas que bonas so; e s'ilh davan dig aimador han cauzidas per lur folor aitals donas baratairitz 29760 o deslials o tracheiritz, ges a planher non fan, so-m par, quar han saubut ta mal triar, ni-s son ab elas estancat pus que conogron lur barat, 29765 e mout gran dezastr' an havut quar ta mal y son avengut; mout me meravilh quo-s pot far qu'eilh y sian pogut peccar; tantas de bonas donas son 29770 e gen noiridas per lo mon, savias, lials, gent aprezas, belas, plazens e cortezas. Mout miels y cauzic En Folquetz, don digs en un cantar qu'ell fetz, 29775 lauzan sa dona de totz bes: La grans beutatz e-l ricz pretz qu'en lieis es (92) ab totz bos aibs que dona puesc' aver mi fan adess estar en bon esper; quar ges no-m pes qu'esdevenir pogues 29780 que lai on es totz autres bes pauzatz no fos merces; e car humilitatz mi fai sufrir ma dolor bonamens, humilitatz, merces e chauzimens mi pot valer sol qu'ab midons s'emprenda. 29785 No sai daus qual part mi prenda a las bonas donas cumtar, tantas n'ai auzidas numnar e tantas de bonas en sai ab cumplimen de press verai, 29790 si que no-us hauria nomnadas las bonas e las prezadas, gen noiridas e ses engan, que no fezes alre d'un an. pero tener no-m poiria 29795 qu'ieu alqunas no-us en dia de celas quez an trobador lauzadas, e-ilh fin aimador qu'en sapro be la veritat. Domna cauzi ses tot barat, 29800 bel' e gen parlan, ab gran sen, ensenhada e conoichen, N'Ucz de la Bacalaria; per sso digs lauzan un dia lieis e cumtan sa valensa: 29805 Be-us dei amar sens neguna falhensa (93) uar tot quant es en las autras devis, sens e beutatz, gen parlar e francs ris esenhamens, sabers e conoichensa, e tot aquo qu'a pretz verai s'assaia, 29810 vei qu'es en vos bona domna presans; per qu'ieu farai totz tems vostres comans, que,ja no-i fos le cartz ni la meitatz, si-us amer' ieu, qu'enaichi fui fadatz. 29815 Peire Roguier, per sso-n guabet, que ben eron tug escarnit lh'aimador, qu'ell havia cauzit la plus bela e la melhor, e digs que si l'autr'aimador 29820 lo-n volian desmenten blasmar, ell los laichera pro parlar, quar ges no so prezav' un dat, qu'ell en sabia la vertat, don digs cum ell o saup ben dir: 29825 Be-m puesc los autres escarnir, (94) quar aichi-m saupi far avan que miels que tug saupi cauzir, hieu m'o dic quar sai qu'es vertatz; ben leu moutz n'i aura gilos 29830 que-m diran: "Mens e non es res'. No m'en cal, ni d'aquo no m'es, qu'ieu sai be cossi es de lieis. Bel n'an desmentit mais de sieis, dont En Guilhem de Sang Desdier 29835 digs que sidons hac pretz entier e qu'ell havia la gensor del mon cauzid' e la melhor quez era tan de bes sens par qu'om no-i pogra re melhurar, 29840 e per sso-n digs aitallauzor: Ses tot dubtar hai chauzit la gensor (95) qu'anc nulls hom vis e la plus avinen e que mais creis de ric pretz e d'onor sobre totas q'una no s'en defen; 29845 nulls hom en lieis no pot re melhurar, mas que ves mi es de mala merce, per lieis m'es mal quar res li descove qu'ieu no volgra que-l pogues hom blasmar. Atresi-N Guilhem Azemar 29850 digs qu'ell no saupra dir lauzors que no fos majers la valors de la sua dona cen tans, quez anc non ac de bells semblans par el mon, don digs sens ganda: 29855 Que tals mi tramet e-m manda ' (96) salutz et amistatz coraus dont hieu no sai tan dir de laus, sa valors no fos plus granda. Ben ai proat e conogut 29860 del sieu gai corss aperceubut que non a par de bells semblans en tot lo mon, tan quant es grans. En Daude de Pradas trobet autra dona de cui guabet 29865 qu'el mon non avia tan gaia, tan valen ni tan veraia ni que saubes tan gen parlar ni aculhir, ni domnejar, don digs de sa valor granda: 29870 En tan quom le cels garanda, (97) non nasquet domna tan gaia, tan valens ni que tant haia sso que fis pretz vol e manda: gen sab parlar et aculhir 29875 e domnejar e retenir ab bell semblan tota la gen, et amar un sol coralmen. Un'autra-n cauzi ses orgueilh e bona N'Arnautz de Marueilh, 29880 don digs que Dieus pogra garnir dels sieus bes, si-ls volgues partir, mantas d'autras e gent honrar, quar de bos aibs non avia par; ve-us quon digs senes mentire: 29885 Si Dieus volgues lo seu ric pretz devire (98) gran ren pogra d'autras domnas honrar; tan quan mars clau ni terra-s pot estendre, es le sieus pretz de totz bos aibs premiers, et agra-m obs lo jorn vilas portiers 29890 qu'aniei vas lieis, o que tan prim no vis, que mos sabers hai paor que m'aucis. En Aimericz de Pegulha, per que amet ab cor certa, trobet autra creatura 29895 en cui fo sens e mezura, beutatz, conoichensa, jovens, valors ab bells captenemens, don digs l'amoros e-l cortes: ĠMċezur' e sen, qu'es razitz de totz bes, (99) 29900 joven, beutat, conoichensa, saber pauzet en lieis Dieus quan la nos trames, e volc que fos (per sso quar sab valer) sa valensa plus valens de valor e s'onransa plus honrada d'onor, 29905 no-m cre, per qu'ieu de liei no-m luenh ni-m tueilh, qu'autr' ab tans bes si vesta ni-s despueilh. Rigautz de Berbezilh cauzi la plus bela domn' atressi quez om saubes e la melhor, 29910 e tan complida de valor que lunhs bes no-ilh sofranhia mas quez amar no-l volia, don digs, lieis lauzan, l'amoros : Totas las belas faisos (100) 29915 del mon son e vos e mais, dona, qu'anc res no-us sofrais, de tota valor complida; si fosetz d'amar ardida re no-i pogr' om melhurar; 29920 et ab tot si etz ses par, forsa e castells e tors d'amor e de beutatz flors. En Pons de Capdueilh atretal en cauzi autra mout cabal, 29925 per que digs que si Dieus volgues en una pauzar totz los bes e las beutatz e las lauzors de totas las donas melhors, mout ne pogra hom mais trobar 29930 en la sua senes dubtar, don digs l'amoros e-l cortes: Si totz los gaugz e-ls bes (101) e las finas lauzors e-ls fagz e-ls ditz cortes 29935 de totas las melhors volgues Dieus totz complir en una solamen, saber cug veramen que cela cui dezir 29940 n'aia mais per un cen. Autra-ns en dirai mout valen: En Raimbautz de Vaquieiras, que conoc be las manieiras e quan quez a dona cove, 29945 ne cauzi un'autr' ab tot be, jove, ab avinens faisos et ab corss mout gent e joios, ensenhad' e gen noirida e de fin pretz ben garnida, 29950 per sso digs de lieis l'amoros: Jois e jovens et avinens faisos, (102) domn', e-l gens corss d'ensenhamen noiritz vos han pretz dat qu'es pels melhors chauzitz, e, per ma fe, si m'aventura fos 29955 qu'ieu ni mos chans ni m'amors vos plagues, lo miels de pretz hauria en vos conques, e de beutat, e puesc o dir en ver, que per auzir o sai e per vezer. Autra-n cauzi ses tot enuei 29960 -l pros Aimerics de Bellenuei, e cauzila per la gensor domna del mon e la melhor, e cela que-s fetz mais grazir, don digs cum ell o saup ben dir: 29965 Regardan la vei gensor e pessan la truep melhor: qu'amar si fai e grazir per vezer e per auzir. E si-lh met Dieus en coratge, 29970 que sol per merce fass' aitan, que-ilh plassa qu'ieu l'am ses engan, merces haura sa dreitura, et ilh amic ses falsura. N'Azemars de Rocaficha 29975 rendet de sidons escricha cum fis aimans aital lauzor: Mielhs de dona, mielhs d'amor, (l04) mielhs de tot quan mais dir vueilh e mielhs d'autra que-s despueilh, 29980 mielhs de tot gaug d'aimador, mielhs de be qu'om ve ni guara, mielhs de totz mielhs es vos ara, e mielhs de fina lauzor, que totz mielhs en vos s'esmera, 29985 mielhs de pretz, mielhs de joven, mielhs de valor, mielhs de cen, s'un pauc de merces y era. D'autras vo-n dirai enquera: domna trobet Peire Vidal 29990 bon' e bela mout e cabal, per sso li-n digs aital plazer: Bona dona, Dieu cug vezer (105) can lo vostre bell corss remir: e pus tan vos am e-us dezir 29995 grans bes m'en degra eschazer. Qu'aichi m'a vostr'amors conques e venqut e lassat e pres, qu'ab tot lo segle, que meus fos, me tenria paupre sens vos. 30000 El mezeis en autre logal digs de sidons lauzor aital, lauzan son gen corss agradiu: D'onrat pretz nominatiu (106) creis tan la soa valors 30005 que non pot suffrir lauzors la grans forsa del ver briu. Siei enemic son caitiu e siei amic ric e sors. Blanc pieitz ab dura mamela, 30010 hueils, front, nas, boqu' e machela, del tailh dels fils d'lsrael, et es colomba ses fel. Autra-n cauzi-N Pistoleta bon' e bela, pros e neta 30015 que tan fo de beutat ses par qu'om no-i pogra re melhurar, per qu'ell digs mout cortezamen : Domna, mon corss e mon castell vos ren (107) e tot quant hai quar es bella e pros; 30020 e s'agues mai de que-us fezes prezen, de tot lo mon en fera, si mieus fos, qu'en totas cortz puesc gabar ses contendre que-l genser etz en qu'ieu pogues entendre. Aichi-us fetz Dieus avinen e ses par 30025 que res no-us failh que-us deia ben estar. Ramon de Miravall cauzi autra domna, seguon qu'ell di, cui lauzan non pogron mentir ni, dizen de lui mal, ver dir, 30030 e quaisqu'En Miravals diches qu'elI trop non la lauzava ges, repres los autres trobadors qu'avian dig trop grans lauzors de lurs donas, quar semblava 30035 isquerns, qui trop las lauzava, e per sso digs en un logual: Tug li trobador egual, (108) seguon qu'ilh han de saber, lauzon domnas a plazer, 30040 e no sabon cui ni qual; e qui trop mais que no val la za sidons, fai parer qu'esquern digu' e non ren al; mas hieu n'ai cauzida tal 30045 qu'om no-n pot dire mas ver, si doncs no-n dizia mal. Montanhagols ne cauzic tal per cui fon gais et amoros, e-n fe mantas bonas cansos, 30050 tan bona e tan avinen e tan bela e tan plazen que semblet miels celestials creatura que terrenals, e per sso-n digs aital lauzor: 30055-6 Be-m platz qu'ieu chan, quan pes la gran honor (109) que-m ven d'amor, 30057* e-n fassa rix assais, quar tals recep mon chan e ma lauzor quez a la flor 30059* de la beutat que nais. 30060 Pero be-us dic que miels creire deuria que sa beutatz desus del cel partis, que tan sembla obra de paradis qu'a penas par terrenals sa conhdia. E si tot s'an dig folia 30065 li dig aiman quar han dig mal de las donas en general, non cre haio tan d'avol sen ni tan malvat entendemen qu'entendesso de re blasmar 30070 ma dona qu'es de bes sens par, quar tant es certa sa bontatz qu'oms el mon no viu ta malvatz qu'ilh demanda de lui quals es, que non diga lauzors e bes, 30075 per que l'enten quascus triar de son blasme et exceptar, quan qu'en digua blasme e mal de las donas en general; quar si lunhs hom az escien 30080 dizia lunh malazautimen de lieis, non cre que n'escapess qu'ell tantost parlar non perdess, quar ges Dieus no suffriria tan de mal ni de folia 30085 qu'om sso quargues de malvestat en qu'ell ha tan de be pauzat; don dich' ieu del sieu pretz entier e de sa gran beutat l'autrier, qu'en liei lunh tems no s'esfassa: 30090 De midons puesc hieu dir en tota plassa (110) que non ha par de valor ni de sen per que de pretz totas las autras passa, en sa beutat re melhurar non qual, 30095 quar anc lunh tems non hac par ni egal s'ieu comtar e dir volia 30100 las bonas donas ques ieu sai ab cumplimen de pretz verai; ben an facha doncs gran error e gran malvestat lh'aimador, vilanias e mals dizen 30105 de las donas generalmen, e s'ilh fosson aiman lial non agron dig blasme ni mal, quar greu haura fin pretz ab se lunhs hom si de dona no-ilh ve; 30110 quar qui en dona non enten non dubta far lunh falhimen, dont, tractan d'aquesta razo, digs en una sua canso En Miravals le cavaliers: 30115 Amors ha tans de bos mestiers (111) qu'a totz faitz benestans socor qu'ieu non truep lunh bo servidor que no-n cug esser parceriers, qu'en luoc bos pretz no s'abriga 30120 leu, si no-i ve per amigua pueis dizon tug quant hom fai failhimen: be-m par d'aquest qu'en donas non enten. Quar donas fan dels orgolhos humils, e francs dels enujos, 30125 e fan far sso qu'a fin pretz tanh, don digs Guilhem de Cabestanh: Quar donas fan valer adess (112) los enojos e-ls fols engress: que tals es pros et agradieus 30130 que sija domna non amess fora ves lo mon plus esquieus; qu'ieu sui als pros plus humilieus e plus orgolhos als savis. Doncs lunhs aimans fis ni verais 30135 non deu de las donas dir mal, quar hom ses dona re no val, e l'engans don se son clamat li davan dig enamorat dichen dels falses trichadors 30140 que fenhon amar per amors e non amo mas per engan ab cor deslial e truan, pueis dizon qu'amon liajmen; e las donas de mantenen 3O145 crezo quez ilh lur digo ver, per que lur fan qualque plazer d'aculhir o de bell semblan. Apress quan conoicho l'engan, qu'ilh jas requeron de folor, 30150 totz l'engans torna sobre lor, quar tojo-s de lur amistat las donas gardan honestat, e d'aisso fan mout a lauzar, mas ilh las en volon blasmar = = 30155 e las n'apelon tracheiritz, mas l'engans es dells miells ichitz, quar ilh ne porto lo ple sac don digs Guirautz de Quintinac, cum pros e savis e cortes: 30160 S'anc amors tornet en desses, (113) per fals aimadors pres lo dan; e-l folls cuga far prim l'enguan e l'engans volv sobre-l badiu, pueis l'amistatz torn' en error, 30165 e domnas han la colpa lor, e dizon tug qu'om no s'i fiu. Et encaras fan li caitiu que si fenhon lial aiman a las donas major engan, 30170 quar si han de lurs donas pres amorozamen alqus bes, que-ls amaran de bon'amor, tantost li malvat trichador o prezicaran sai e lai. 30175 Ilh no son pass aiman verai, quar qui es ben enamoratz deu esser cortes e selatz, gardan se de dire folor si be vol haver d'est'amor; 30180 e s'ilh, per lurs parlarias, perdo-ls gaugz de lurs amias, mout grans dregz e grans razos es, pus quez ilh so ta mal cortes, que lur domna lur mostr' orgueilh; 30185 per sso digs N'Arnautz de Marueilh, que fo mout fis enamoratz: Domna vol qu'om sia privatz (114) e que-s gart de dire folor, pus qu'enquer los fis gaugz d'amor, 30190 e que sabcha far mielhs de be; quar aitals amix vol e cre, et als autres vol dir de no, e fai o per bon'ocaizo, que cascus dis qu'es fis aimans, 30195 e-ilh pluzor renhon ab engans. Pus doncs comensa dels aimans le mals, l'engans e la folors, non degron far aitals clamors de las donas, si-s tenon car 30200 e volon lur honor gardar, per sso han fag mout gran peccat, gran error e gran malvestat, sens dubte, ceilh quez an dig mal de las donas en general. 30205 Per sso-N Ramon Jorda vescoms, coma savis e valens homs, ne det sentencia en escrig contra cells qu'en avian maldig, don digs le pros de bon aire 30210 Non puesc mudar no-n digua mon vejaire (115) de sso dont hai al cor mout gran dolor, et er me mout mal e greu a retraire, quar aquist antic trobador qu'en son passat, dic que son fort peccaire, 30215 qu'ilh han mes lo segl' en error, que han dig mal de donas a prezen, e trastug cilh qu'o auzon crezo-ls en, et autrejo tug que ben es semblansa et aichi han mes lo setgl' en erransa. COSSEILHS EN QUAL MANIEIRA LAS DONAS SE DEVON CAPTENER EN AMOR 30220 Mout han las donas gran plazer e gran gaug e gran bo saber, quar han vencutz los trichadors que-s fenhian fis aimadors, e son me vengudas denan 30225 mout grazen e mout mercejan quar hieu tan las hai lauzadas e de gran blasm' escuzadas, et han me preguat humilmen en aital manieira dizen : 30230 -- Messier Matfre, quar entre nos non trobam plus lial de vos e ves donas e ves amor, per que n'avetz bona lauzor, que mantas donas prezadas 30235 havetz ben acoseilhadas, et anc malvat cosseilh non dess a junha dona que-us crezess, vos preguam de cor humilmen que vos nos detz ensenhamen 30240 e cosseilh quo-ns deiam regir e governar e captenir en tal guiza el fag d'amor que-ilh fals aiman e-ilh trichador e-ilh deslial e-ilh bauzaire 30245 non puesco lor esquern traire ni nos per avol regimen cazer en blasme de la gen.-- RESPON MATFRES DONAN COSSEILH A LAS DONAS Et hieu hai a lur preguieira respost en aital manieira : 30250 Donas, tan grans es l'amistatz qu'ie-us port e tan sui obligatz, sens dire paraulas motas, per l'amor d'una a totas, que no-us cal me de re preguar 30255 qu'ieu per vos puesca dir o far, ans havetz be comandamen en mi cum el vostre sirven, et hai per cert gran bo saber s'ieu vos puesc en re far plazer; 30260 quar mout hai havut gran dezir tostems de las donas servir. A donas, doncs, en general, do per cosseilh bon e lial. quez elas tenguo lur corss gen 30265 de causar e de vestimen seguon que sera lurs poders e lurs ricors e lurs deners, si que lunh arnes malestan no porto ni petit ni gran, 30270 et aio belas manieiras dins hosdal e per carieiras, e no vaso ges per via mens de bona cumpanhia, e sian gaias e cortezas 30275 et en totz fagz ben aprezas, seguen lo cosseilh de Guari Lo Bru que-ll det, dizen aichi: Dins sa maizo s'eschai (116) alieis que ben o fai 30280 que si' a tota gen de bell aculhimen, mas no sian tug engual, li bo aichi quo-ilh mal, quar mout home seran, 30285 qui lur fai bell semblan, que-s faran demanes, tan seran mal apres, coindes de s'amistat e-n levaran gran glat 30290 Per que non lur tanh gaire ni lur devon trop faire, qu'ab un breu saludar los pot hom gen paguar. E quant ira als sanhs 30295 sia tals le companhs que ges d'anta no-ilh fassa, cui que trop en la plassa. Et an dreit e suau e de petit esclau, 30300 quar non es cortezia que domn' an tost per via ni trop fassa gran pass que per anar se lass. Domna vueilh sia gaia, 30305 mas em bom pretz s'assaia qu'ab un pauc de guaieza ven a mai de proeza. Apress lo cosseilh de Guari hieu do per cosseilh atressi 30310 a domnas que, si l'aimador las requeron de lur amor, que no-n fasso bruide ni critz ni cumplanchas a lurs maritz, ni-n sian bravas ni esquivas 30315 ni ricozas ni autivas, quar no mou mas de fadeza quan dona mostra maleza ni s'irais ab som prejador; e soven fan mais de folor 30320 e mais d'avols fagz e de vils las bravas no fan las humils, qu'ab bells semblans et ab paucz dos sabon pagar los amoros ab sol lur bell aculhimen, 30325 gen solassan e responden, gardan lur pretz e lur honor quant hom las prega de folor, e las bravas fan quanqu'om vol; don Guilhem de Montanhaguol 30330 digs, mout reprenden lur error: Trop fai son dan dona que-s don ricor, (117) quant hom d'amor 30332* l'escomet, ni-s n'irais, que plus bell es que suofra prejador que si d'alhor 30334* era-l peccatz savais. 30335 Que tals n'i ha, quais qu'om non o creiria, ab que fos dig qu'en fan asais fradris, per qu'amors falh entr'elas e vilzis, car teno mal en car lor carestia. Miells es doncs que dona sia 30340 avinens e de gai solatz, e que sabcha-ls enamoratz tener alegres e joios ab bells semblans et amoros, quar dona valens e bona 30345 ha gran solass, mas pauc dona, e mou de gran sen natural, per qu'es folls que-i decha lunh mal; e mantas bonas donas son valens e savias per lo mon 30350 que quan trobo muzart o fat que las pregua de malvestat, pus vezon que la falsia e l'engans e la bauzia mou dels deslials prejadors 30355 que-s fenhon amar per amors, elas volon atrestal far e pesson quo-ls puescon trichar, e per sols fan muzar en se, prometen e non donan re, 30360 e sabo-ls mout gen assajar e fan los coma folls badar, qu'elas se laicharian morir enans, o ardre o somsir qu'ab lor fezesso falhimen 30365 de negu fag dezavinem, mas fan ho pel boban del mon; per sso digs En Peire Ramon de sso que valens dona-n fai: Dona promet e don'estrai (118) 30370 e mostr' ergueilh e bells semblans, e ditz per guabs e per bobans mantas ves ab cortes essai; e siei fait son lial e pur ses aunit do; 30375 e son mantas d'aital faiso en cui pretz entiers es complitz, e d'autras en cui es aunitz. Pero Ia dicha manieira de don'aital ufanieira 30380 que promet e re non dona non lauzi ni tenc per bona, quar miels es al comensamen dir de no tot apertamen que dir d'oc, e pueis estraire, 30385 quar aisso, al mieu vejaire, fai en blasme dona venir, que l'enguanatz en vol maldir, quar d'enguan e de barat mou; dont En Berenguiers de Palou, 30390 dizen de sa dona lauzors quez ell amava per amors, digs que re no prometia per que re non estrazia ni fazia lunh falhimen; 30395 mas de no sabia dir tan gen quez al departir del solatz quex s'en tenia per paguatz e ses cossentir en folor retenia grat de prejador, 30400 e per sso digs En Berenguiers, le fis aimans e-l plazentiers: Sabetz midons cum corteja: (119) ilh no promet ni autreja ni estrai ni falh ni men, 30405 mas de no sab dir tan gen 30406 qu'adess cujaretz que deia 30408 totz vostres talans cumplir; e quan ve al departir, 30410 vol ses colpa remaner ab grat qu'en sab retener. Domna doncs qu'es ben apreza se guarda de far vileza e, guardan se de far folor, 30415 sab gen paguar domnejador e fa-ilh far la muza vila, don N'Aimericz de Pegulha digs que sidons saup ben lauzar amor, mas anc non volc obrar 30420 mas de paraula solamen, e pueis paguava de nien ab guai solass, ab bell semblan, amorozamen esguardan, e per sso digs sens dubtansa: 30425 Quar no sab, a ma semblansa (120) domna mielhs amor lauzar que tam pauc en vuelh' obrar: mout m'ac bela comensansa ves que-m pagua de nien; 30430 siei hueilh m'an emblat mo sen ab tan bella maestria que-m fan plazer ma folia. Si tot hleu vos hai dig denans que dona deu ab bells semblans 30435 et ab guai solass amoros tener alegres e joios cells que la venran domnejar, gardan se de tot malestar, haver li cove trempamen 30440 els semblans, e retenemen, et en lo solass atretal qu'om no-i puesca notar lunh mal ni la-n puesca blasmes seguir, ni puescon so fin pretz delir 30445 ni sa fama ni sa valor lauzengier ni mal parlador, que si-n vezian foll semblan irian tantost mal semenan, enans prezumen mal que be, 30450 ab que del fag no-i hagues re. Trempar deu doncs sas manieiras dins hosdal e per carrieiras, e que-s guarde de trop parlar, e cove que sabcha triar 30455 de cells que vezer la venran cui deu honrar, e quo e quan, ben aculhen lo mal e-l bo, quec seguon sa condicio, que no s'en mal pague negus, 30460 e per sso digs Guaris Le Brus: Donas, qu'ie-us ve vezer (121) ab somos de sezer, vos al comensamen gardatz premieiramen 30465 qui es ab cui parlatz; sas paraulas augatz, e seguon qu'auziretz, e vos li respondretz, que neis lo sieu parlar 30470 vos podetz assenar quals y tanh le respos, si-s cove, mals o bos; quar homs savis e mois foll al parlar conois, 30475 e quibo mot liditz es en lui sebelitz, quar no-l sab ges triar ni, si-l conois, membrar ; qu'a tal deu esser ditz 30480 per cui sia guauzitz. Far deves carestia de parlar tota via, que mielhs venon de grat dig, quan son ben pessat, 30485 don devetz luoc guardar e, quant er luocs, parlar bonament e d'apass no trop aut ni trop bass; e no siatz leugieira 30490 que parletz ges premieira de negu gran solatz que falhir y poiratz; ni prenguatz gran companha ab tal que no-ilh atanha, 30495 ni siatz trop privada de menuda mainada. Qui trop privada-s fai d'ome que non lh'eschai leu lh'es a mal tornat e-n fai levar foll glat. Et on majers es la beutatz de dona,deu haver solatz mais temprat e mais covinen quar,per cert,plus laugieiramen 30505 pot en malvat blasme cazer, uar quascus vol adess tener en sos fagz et en lieis son hueilh, per sso digs N'Arnautz de Maruelh cum pros e cortes e senatz: 30510 A dona non eschai beutatz, (122) si non ten en car sa valor, qu'avol gent e foll parlador fan cujar als melhors tal re per que dechai som pretz e se, 30515 que-ll semblans adutz l'ocaizo, si tot del fag se ditz de no; per que non deu sofrir demans d'ome, si no lh'es honor grans. Domna doncs guardan sa honor 30520 e son fin prctz e sa valor, trempan sos digz e son solatz, deu prejador sofrir em patz ab qu'ell sia savis e pros, quar precz d'ome foll nijanglos 30525 pros dona non deu escoutar, uar ab lui non pot som pro far, quar dona suefre prejador per guazanhar pretz e valor, gen responden e domnejan, 30530 sa honor e som pretz guardan, satisfazen als prejadors qu'en puescon dir bonas lauzors; e lauzors de foll re no val ni nozer no pot son dir mal, 30535 per qu'om voler non deuria ni s'amor ni sa paria, don digs us trobaires mout gen: D'ome foll ni desconoichen (123) non deu lunhs hom voler s'amor; 30540 que-l folls fai plus de dezonor a celui qui plus li cossen; e sos blasmamens es lauzar e sas lauzors blasmamens par, doncs qui fai foll privat de se 30545 mais ama penre mal que be. Mas d'ome savi e cortes e conoichen e ben apres deu hom voler haver s'amor, e no-ilh pot hom trop far d'onor 30550 qu'el lo sab be gazardonar e sab ben dir e sab lauzar, e quascus hom sa lauzor cre car sab triar lo mal del be et es plus lials amaires, 30555 dont aquell mezeis trobaires digs del savi, lauzan s'amor: Mas qui vol entieira lauzor (124) e vol haver bom pretz valen, no pot ges faire trop d'onor 30560 az ome savi, conoichen- que-l savis conois qu'es lauzar, per que deu esser tengutz car quar sab triar lo mal del be e conois aisso que-s cove. 30565 Per sso-N Miravals l'avinens, lauzan los bells captenemens de lieis en cui entendia, digs que domneis li plazia e gaugz e bobans e solatz 30570 d'omes bos, savis e tempratz; mas lh'ome foll, vil ni savai no-ilh plazian ni lur essai, per qu'ell digs, lauzan son domnei: Be vol qu'om gen la cortei, (125) 3O575 e platz li solatz ejais e no-ilh agrada savais que s'en desgui ni-n fadei. Mas li pro son be vengut, cui mostra tan bell vejaire, 30580 que quascus s'en fai lauzaire quan son denan lieis vengut, mielhs que si-lh eran vendut. Domna doncs qu'enten en amar deu tal entendedor triar 30585 que sia savis e cortes quar lunh'autra cauza non es on covenha miells homs senatz e cortes et amezuratz que fai en lo dig fag d'amors 30590 ni en cui mais noza folors; que folls hom per sa folia pert soven joi de s'aml-a car no sab re tener celat; e-l savis ten o amaguat, 30595 quar sab guovernar son talen e sa lengua per som bo sen, per que-s tanh qu'el haia plazer d'amors, e gaug e bo saber, don digs En Cadenetz mout gen: 30600 En re, al meu escien, (126) no-s coven homs tan senatz quo en amar, que, s'aimatz no siatz de leu talen, nija de parlar venals, 30605 quar de trop parlar ven mals. Sabetz quals ? pert n'om s'amia, per que-l sens i tanheria que cabdeless lo talan, qu'aichi vai amors enan 30610 e dechai per leugaria. Bon es doncs que dona sia avinens e de bon solatz als savis e-ls pros e-ls prezatz, amorozamen responden, 30615 guardan razo, mezur' e sen, qu'aichi pot, guardan sa honor, montar em pretz et en valor, quar ilh se tenran per honratz si gen lur acueilh lur solatz, 30620 e diran de lieis tals lauzors, de sai de lai, entre-ls melhors, qu'ela n'aura fin pretz certa, don N'Aimericz de Pegulha, quez ac mout gran conoichensa, 30625 digs, lauzan la captenensa de sidons e l'aculhimen: Per sso-m so-ilh mal qu'ieu n'ai plazen, (127) quar no vi domna, luenh ni press, mielhs diches ni miels respondess, 30630 ni tan amezuradamen; per que quascus n'es lauzaire, et es del mon la belaire; qu'anc natura no mes en lieis, so cre, ni mais ni mens, mas aquo que-i cove. 30635 Domna deu doncs amezurar sas paraulas e deu parlar ab savis de savieza et ab los guais de guaieza, honran majormens los estranhs, 30640 don dis Guaris, los bos companhs: Seguon qu'ome veiretz (128) d'eis semblan li seretz; quan sabretz son talan, siatz li d'eis semblan ; 30645 sias guaia als gual-s e valretz ne trop mais, e sera vos grans bes. 30650 devetz estar en patz; savi captenemen devetz far en parven e guardar de trop rire e de foudatz a dire. 30655 Rires, quan no a luoc, torna tost az enuoc. Sazos es qu'om deu rire e sazos qu om cossire. Qui entr'omes senatz 30660 vol trop parlar foudatz ni entre-lls folls grans sens, non es ben conoichens; folls no sab que responda, qui de sen l'apreonda. 30665 No-us semble paucz guazanhs honrar homes estranhs; faitz lur doncs bell semblan otra vostre talan, e mais lor faitz vejaire 30670 que no lur volretz faire. Quar mout azaut gazanha qui per bona companha pot gazanhar amic, 30675 S'us cavaliers vaIens se part de vos jauzens, tostems mais a sa vida seretz per lui grazida. E d'autra part, senes dubtar, 30680 deu valens domna rebuzar los crois vilas domnejadors que no sabon quez es amors e no dubto dir lagezas a domna, ni avolezas ; 30685 e deu respondr' apertamen quan troba tal nescia gen que non dubton dire folor, si qu'ilh conoscon lur error, e sian per hueimai castiat 30690 que non diguon aital foudat; e pot leu quascuna prendre sen de bravamen respondre e pot leu quascuna prendre sen de bravamen respondre e manieira d'aquest descort, s"ilh fan de lur foudat conort, 30695 e responda, s'ilh van dizen: Domna, per vos estauc en greu tormen. (129) Senher, que folls faitz, qu'ieu grat no-us en sen. Domna, per Dieu, aiatz en chauzimen ] Senher, vostres precs hi anatz perden. 30700 Bona domna,ja-us am hieu finamen. Senher, et hie-us vueilh pietz qu'a l'autra gen. Domna, per sso n'ai hieu mon cor dolen. Senher, et hieu alegre e jauzen. 30705 Senher, ben trop n'avetz fag lonc acort Domna,ja es ma vida pieitz de mort. Senher, so-m plai, sol qu'ieu no-n haia tort. Domna, de vos non ai mas desconort. Senher, e doncs cujatz qu'ie-us am per fort? 30710 Domn', ab un bell semblan m'agratz estort. Senher, respieg no-n haiatz ni conort. Domna, vauc doncs alhor clamar merce. Senher, anatz; mal haia qu'ie-us rete ] Domna, no-m puesc, que vostr'amors mi te 30715 Senher, senes cosseilh o faitz de me. Domna, trop mal mi respondetz ancse. Senher, quar pietz vos vueilh qu'a nulha re. E doncs, domna, no-m faretz autre be? Senher, aichi er cum vos dizetz, so cre. 30720 Bon es doncs que si' ardida pros domn' ab gen descauzida de respondre e de parlar e de-ls lags parliers rebuzar, que non lh'auzon venir entorn, 30725 don digs Bernatz de Ventadorn, lauzan aitals captenemens : Ben s'eschai a domn' ardimens (130) entr'avols gens e mals vezis; e s'arditz corss non l'afortis, 30730 greu pot esser pros ni valens. Domna, doncs, qu'es entr'avols gens se deu be far az ells temer, e-ls avinens deu car tener et en tal manieir' aculhir 30735 que s'en lauzon al departir, et hac tot dreg manieir'aital la dona d'En Peire Vidal, per qu'ell digs del corss agradiu: E fa-s temer plus de griu (131) 30740 als vilas domnejadors, et als cortes prejadors ha solatz tant agradiu qu'al partir quex vir' e pliu que domn' es de las melhors; 30745 per sso-m tain' e-m sembela e-m tra-l cor de sotz l'aichela, e m'a lial e fizel e just plus que Dieus Abel. Domna doncs qu'enten en amor 30750 deu cauzir per entendedor home savi, pros e cortes et avinen e ben apres; e si vol sa honor guardar deu sobiranamen triar 30755 entendedor franc e fizel, fin e lial e senes fel, quar mout mais y val fezautatz no fai paratges nofezatz, e mais us homs simples, lials 30760 q'us emperaires deslials de sidons trair volontos. Sobr'aisso digs En Perdiguos en aital guiza son albir: E fin'amors no manda ges cauzir (132) 30765 comte ni rei, duc ni emperador, mas fin amic e ses cor trichador, francs e lial e que-s guart de falhir; e s'aquestz aibs no sab gen captenir, paratg' aunigs e se mezeis met jos, 30770 per qu'obs d'amar non es plazens ni bos; qu'en paratge no conosc hieu mais re mas que mais n'a cell que miejhs si capte. Enquers y val lialeza mout mais que no fai riqueza 30775 el fag d'amor senes dubtar, per que non deu d0mna laichar, per fauta de manentia, lial aiman ses bauzia que non enten en lunh barat, 30780 don digs N'Aimerics de Sarlat se ab sa domna razonan: Domna, be sai qu'a vostra valor gran (133) m'aonda corss e soffranh me ricors, e si de plus podetz faire clamors 30785 vos et amors en siatz a mon dan, e si per sso, domna, m'ochaizonatz, quar no soi rix, sera tortz e peccatz; quar tan no val neguna manentia, endreg d'amor, cum fis corss ses bauzia. 30790 Mais deu doncs voler fezeut no fai paratge ni rictat domna en son entendedor, quar per paratg' e per ricor pren hom adess elacio 30795 et orgueilh e prezumcio, quar li ric per lur riqueza, si be son ple d'avoleza, se pesson qu'om dei'autrejar tot sso qu'ilh sabo demandar 30800 e son foll et otracujat quar crezon que per lur rictat los dei' om tantost obezir, quez ilh no sabcho far ni dir mas quant ergueilhs e sobrieiras, 30805 don Raimbautz de Vaquieiras digs d'esta razo cum senatz: Vilas es et otracujatz (l34) totz hom, quan si sen enriquitz, que-s cuja qu'ab sos vilas ditz, 30810 ab sobrieiras et ab foudatz li deia hom esser privatz, ni qu'omja l'am de bon talen; e si tot hom lo-i fai parven per paor, aquo non es res, 30815 que quan lo trob' om en disses, ab gaug et ab alegrier gran rizon tug, quant ell vai ploran. Apress fan mai de foleza e d'orgueilh per lur riqueza, 30820 quez ill son tan desconoichen que, si domna plazer lur ten, non er per ells miels volguda quais qu'ela-n sia tenguda, nija be non lo-i graziran 30825 ni de re no la celaran. Mas cell quez es bos e lials e sab grazir los bes e-ls mals et es de preguar temeros e fis e francs et amoros, 30830 e sab escondir e selar, aquell devon domnas amar, si tot no s'a tan de ricor, quar ell porta lial amor ses falsetat e ses orgueilh, 30835 per sso digs N'Arnautz de Marueilh, lauzan aital captenensa : Domna, per gran temensa, (135) tan vos am e-us tenc car, 30840 Mas plus fai az onrar us paupres avinens quan sab honor grazir e-ls bes d'amor celar, q'us rix desconoichens 30845 cui par que totas gens lo deian obezir. Doncs deu enans domna cauzir lial aiman ses riqueza que-l ric que vai ab falseza; 30850 d'autra part no-s deu ges fizar si be vol sa honor guardar, en cell qu'es de preguar arditz, 30852* seguon qu'ell en autre luoc ditz, quar qui pregua ardidamen non ama be ni lialmen, 30855 per qu'ell digs cum pros e senatz: Vos valetz tan que cre que conoscatz (136) que mielhs ama cell que preja temen que no fai cell qu'o dis ardidamen; bona domna, ja aicell non crezatz 30860 qu'ab enguan vai e deu estr' enguanatz, et hieu soi cell qui per vos muer aiman, per qu'ieu no-us aus prejar mas en chantan. Fort doncs se deu dona guardar de cell qu'es arditz de preguar, 30865 don, si alqus pros cavaliers, senhers en leis o escudiers, o borzes que valens sia, motz plazentiers li envia, 30870 e sa beutat de tal lauzor quez en be la deia prendre, ela li-n deu merces rendre. Si la lauza de-tal guia que semble que trufa sia, 30875 e-ilh semble ques entencio haia en sa decepcio, si ela s'en vol revengar cortezamen, ses malestar, ela pot tantost respondre : 30880 -- Senher, d'aquo pogratz tondre; quar ditz Raimon de Miraval: Que qui trop mais que no vaI (137) lauza dona, fai parer qu'isquern ditz e non ren al. 30885 Don le bendigz val un dig mal; pero d'aitan vos servirai que qualque jorn vo-n lauzarai de beutat e de proeza tan que lunhs hom no m'en creza. -- 30890 Si l'aimans ditz, si Dieus l'aon, que re tan non ama del mon e lialmen, senes dubtar, e que plus non la pot amar; si ela sab del aimador 30894* que tan l'ame de bon'amor 30895 ses folor que no-i entenda la dona merces li-n renda. Mas si ela conoichia a sos digz en lunha guia quez ell l'amess de fals'amor 30900 e que n'entendess en folor, ela responda mantenen : --Pus vos dizetz que lialmen me amatz, no-m devetz preguar de lunha re de malestar, 30905 quar, ses dubte, si o faziatz, vos mezeis vos desmentriatz -- e pot aleguar demanes; aujatz qu'en ditz Messier Matfres: Cell que ditz qu'ell leialmen (138) 30910 ama sidons se desmen quan la requier de folia, quar de leial aimador es que guarde la honor de sidons si cum la sia. 30915 Hoc, e mielhs si mielhs podia; e si aquell domnejaires que-s dira leials amaires requier, ses dir autra folor, lieis humilmen que-ilh do s'amor 30920 e que-ilh plassa quez ell hueimais per la su'amor sia guais, humils e francs et amoros, cortes, arditz e larcs e pros; si es dignes de tan d'onor, 30925 et ela es ses aimador, ela pot dir que ben li plai qu'ell per la su'amor hueimai sia gauzens e gen noir-ltz, humils e francs, pros et arditz; 30930 e si l'ama senes folor, haia bon respieg de s'amor, quez ell be fazen la guazanh. Mas s'ell quier mais que no li tanh e la dona-s vol desliurar 30935 de lui, breumen pot prepauzar: -- Hieu no faria tan gran do senes deliberacio, per que d'aquo vos respondrai quant mon cosseilh havut n'aurai. -- 30940 O-l pot de tot respieg gitar e dir: -- Senher, no-m fai afar, quar hieu hai mout valen marit, tam bo, tam bell e tan ardit que mals cambis y faria, 30945 si-l marit per vos giquia. -- O pot dir: -- Az autre melhor e plus bell hai dada m'amor, et es sa valors tan granda qu'en aitan co-l cels garanda 30950 melhurar no m'en poiria per qu'ieu no-l cambiaria. -- E si ell ditz qu'ell es plus pros o plus guais o plus amoros o es plus bells que sos maritz 30955 o l'aimatz que la dona ditz; e s'ela l'aguess assagat que mais prezera sa bontat, ela responda mantenen : -- Senher, mielhs fora veramen 30960 qu'en laichessetz als autres dir, quar soven vezem avenir quez aquist avantador gran prometon mout e petit fan, et hom que-s lauza de beutat 30965 o de valor o de rictat no fai que savis, so m'es vis, e per sso digs Bernat Martis, cum bos e savis e cortes: Pro sab e ben es apres (139) 30970 qui sso fai que ben estia, et es majers cortezia quan sos laus es pel paes per autrui que per lui es, qu'al pobol par vilania, 30975 per qu'om lauzar no-s deuria, quar propris laus es foles, e pareis be, si pros es, ja el mezeis non o dia. -- Que-ilh fag en fan guerentia, 30980 e majormen se deu guardar domna quez enten en amar e vol mantener pretz cabal que non ame guarson d'osdal ni home de vil natura 30985 ni de trop laia figura, quar no mou mas d'orrezeza e de sobregran vileza, e fai be semblan de loba que pren lo plus vil que troba. 30990 E quant aitals mesclas se fan d'aqui naicho-ilh malvat enfan, e per sso digs En Marcabrus de cellas que fan aquell us, de cellas que fan aquell us' blasman lur vida mesquina : 30995 Domna no sab d'amor fina (140) qu'ama girbaut de maizo, mas sa volontat mastina cum fai lebrieir' a guosso. 30998* Ay ] D'aqui naichon li savai 31000 q'us no fai condug ni plai. 31000* Hoc, si quon Marcabrus declina. De gran maIvestat s'aizina domna que fai aital folor, quar ela-s despuelha d'onor 31005 e cauzigs dezonor e mal e despuelha-s de pretz cabal; e pert nom de dona gentil e pren nom de putana vil, quar aital Dieus azirad' a, 31010 pus s'es de pretz despulhada, non deu entre domnas parer ni de domna nom plus haver; enquaras pren major isquern quar vai ses dubtar en ifern. 31015 Guar se doncs de far malvestat domna guardan sa honestat, e guar se de far vileza, mantenen pretz e proeza, e guar se de faire folor 31020 pessan quo viva az onor, e guar se de far falhimen e mantengua valor e sen e sia gent ensenhada, et er per los pros prezada. 31025 Tot en derier do per cosseilh a donas que prendon espeilh de las autras que ben o fan e del bon lau quez elas n'an, quossiran lo gaug e-l plazer 31030 q'una pros dona pot haver, quar hom no la pot encolpar, dizen ver, de lunh malestar; e daus autra part s'albire la gran dolor e-l martire 31035 de celas que mal o han fag e cum lur es soven retrag denan a mal et az anta, estiers sso qu'om alhors canta; encaras mais que tug lh'emfan 31040 que d'aital fola naicheran en seran tostems mensprezat e filh de putas appellat. Encaras devon cossirar, per tal que-s guardon de mal far, 31045 quantas donas de grant honor son vengudas a dezonor per lur foudatz e per nosen e per lur avol regimen, et han perduda l'amistat 31050 de lurs amics per lur foudat; quar be pot hom apenre sen, qui-o sab far, d'autrui falhimen, cossiran quom pren als malvatz de folors e de malvestatz. 31055 Atressi, qui ben o pensa, d'autrui bona captenensa, d'autrui sen e d'autrui valor pot hom, ses autr'esenhador, apenre bon captenemen 31060 e bos aibs e bell noirimen, cossiran cum son ben grazit entre las gens li gen noirit. Per sso deu quascus cossirar, quez a coratge de be far, 31065 soven las autruis manieiras, don Raimbautz de Vaquieiras en digs cum savis e membratz: Be pot hom en autruis foudatz (141) apenre que n'er plus cumplitz, 31070 plus honratz e plus obezitz, e plus francs e plus ensenhatz; e non pot esser fort senatz qui no-s dona guarda soven quan l'us puega, l'autres dichen, 31075 e qui non conquier, quan luocs es, amics; e quan los ha conques, guar los, quar mais i ha d'afan qu'el conquerre, al mieu semblan. En Folquetz d'aquesta razo 31080 digs en una sua canso: Qu'ejls falhimens d'autrui tanh qu'om se mir (142) per tal que guar se mezeis de falhir. COSSEILH ALS AIMADORS QUO-S DEVON CAPTENER EN AMOR D'autre cosseilh m'an escomes li novell aimador cortes 31085 que-m son vengut mout humilmen en aital manieira dizen : -- Senher, ab amor sens falhir volem tostems viur' e morir, pus vezem que vos en amor 31090 havetz trobat tan de dousor, quar sabem que vos es ta certz e ta savis e lant apertz, que si no fos-grans sa bontatz no-us en foratz tan trebalhatz; 31095 e sabem cert que bona es, quar vezem que per lieis ve bes tot jorn als fis enamoratz, quar te los guauzens e paguatz e francs et humils e cortes, 31100 et auzem ne dire grans bes estiers sso qu'en vezem az ueilh; per sso digs En Pons de Capdueilh cum fis e francs et amoros: Astrucs es cell cui amors ten joios, (143) 31105 qu'amors es caps de trastotz autres bes, e per amor es hom guais e cortes, francs e gentils, humils et ergulhos ; aqui on tanh en fai hom miels mil tans guerras e cortz e dos e fagz prezans, 31110 per qu'ieu hai mes tot mon cor en amor, e, quar hai bon respieg que-m fassa ric, non planc l'afan qu'en trac nila dolor. -- Dizon doncs li dig aimador: -- Pus est'amors es tan bona 31115 e-ls sieus tan gen guazardona e de tan gentils gazardos, nos volem estar amoros, per que-us preguam, Messier Matfre, de cor, per Dieu e per merce, 31120 cum ceilh quez an cor de servir vos et honrar et obezir, que vos nos denhetz cosselhar quo miels nos poirem guovernar ses falhimen e ses error 31125 en lo davan dig fag d'amor, que non puscam esser repres ni digu'om que siam mal apres. -- RESPON MATFRES, DONAN COSSEILH ALS AIMADORS Hieu hai respost de mantenen als aimadors qu'ieu, d'aquell sen 31130 que Dieus m'a dat, lur vueilh valer, e neis del corss e del aver, si tot i fazia mestiers, lur valria mout volontiers; quar totz los fizels aimadors 31135 tenc per amics e per senhors, et hai de-lls servir gran talen, quar ilh son de nostre coven; e de sso que m'an demandat hai lur aital cosseilh donat : 31140 a totz los verais aimadors que volon amar per amors donas, do per lial co-sseilh que quascus d'amar s'apareilh e cauzisca senes trigua 31145 per domna e per amigua valen domna de gran logual, bona, bela, pros e cabal, quar on majers er sa valors aitan sera majers l'amors 31150 et er de major durada, quar, on mais er domn' onrada e pros, plus tart I'autrejara sso per que l'amors si desfa, e mais li valra l'atendre 31155 d'ela que d'autra joi prendre et amla de cor e de sen si tot autre plazer no-ilh ten, c'onors lh'er si be-ilh ditz de no, don le Morgues de Montaudo, 31160 que saub lo cors d'amor fina, seguet la dicha doctrina, e digs n'aital entresenha : Eja de lieis bes no-m venha, (144) tostems li serai aclis, 31165 qu'amors mi mostr' e m'ensenha qu'adess en ric luoc m'aizis; e si de lieis no-m jauzis, la honors m'en valra mais que d'autra part us rix jais; 31170 doncx s'ieu am a gran honor, per que-m virarai alhor ? En Raimbautz de Vaquieiras hac be aquellas manieiras, quar plac li qu'ell degues amar 31175 valen domna de gran afar, don digs, se lauzan d'aquell us: Anc non amet tan aut quom hieu negus (145) ni tam pros domn', e quar no-il truep pareilh m'enten en liei e l'am al sieu cosseilh 31180 mais que Tysbe non amet Priamus que jois e pretz sobre totas l'enansa qu'il es als pros plazens et acoindans, et als avols ab erguolhos semblans, largues d'aver e d'onrada coindansa. 31185 Domna doncs de gran honransa deu cauzir, e bon' e bela, qui cauzigs domna novela, e deu l'amar ab cor verai de bon'amor, qu'aichi s'eschai, 31190 e non pass per putaria quar ges amors no seria, qu'amors mou de lialeza e lials estortz de maleza, si tot alquna fada gen 31195 han contrari entendemen, mas lurs entendemens es fals, don digs En Peires Cardenals, homs de mout gran savieza: Aquestas gens, quan son en lur guaieza, (146) 31200 parlon d'amor e non sabon que s'es; quar fin'amors mou de gran lialeza e de franc cor gentil e ben apres, et ells cujon de luxuria e de tort que bon'amor sia; 31205 mas en derier o poiran be vezer que lur amor viron en mal voler. Sabchon doncs li fin aimador quez est'amors no vol folor ni enguan ni desliautat; 31209* don non tenc per enamorat 31210 cell qui vai ab gualiamen, quar non ama ges lialmen, quar fis aimans non deu voler lunha re de sidons haver que puesca mermar sa honor 31215 o som bom pretz o sa valor, quar ges lials aimans no-m par qui vol de pretz sidons mermar, quar amors, a ma parvensa, non es als mas bevolensa, 31220 e qui be-ilh merma be no-il vol, don Guilhem de Montanhaguol digs cum fis aimans e senatz: Mas hieu non dic sia enamoratz (147) sell qu'en amor vai ab gualiamen, 31225 quar non ama ni deu esser amatz homs que sidons pregua de falhimen, qu'aimans non deu voler per lunh talen ren q'ua sidons torness en dezonransa; qu'amors non es res mas aquo qu'enansa 31230 sso que ama de bon cor lialmen, e qui-n quer als lo nom d'amor desmen. Aquest era lials aimans de bon'amor ses totz enjans. Dieus] quan ben avenc en amic 31235 sidons, quar hanc no-lh abelic res que pogues sidons mermar d'onor, ni son fin pretz baichar; ans li portet ta fin'amor que trop mais volc guardar l'onor 31240 de sidons no fes la sia, per qu'ell digs en aital guia cum fis e francs enamoratz: Pero a mi no sobret volontatz (148) tan qu'ieu volgues nulh fag dezavinen 31245 de la bela a cui mi sui donatz, ni-n tenria nulh plazer per plazen qu'a lieis torness a negu veuzimen, ni-m poiria per re dar benanansa de re qu'a lieis torness a malestansa; 31250 quar fis aimans deu guardar, per un cen mais de sidons que-l sieu enantimen. Pero huei es a tal tornat que quascus n'enten en barat, e pessa quex cum puesc'aver 31255 sa dona et ab lieisjazer; et als fan pietz, al meu semblan, que quascus se vai avantan e dizen per gran nescies que gran dezieg ha cum pogues 31260 esser ab sidons en logual per far aquell fag deslial; d'aquells nescis baratadors, que deziron aitals folors, fon us lo qual no-us nomnarai 31265 per sso quar ges so nom no sai, que digs mostran so foll voler: Gran dezir hai de benjazer (149; en lieg de cossera d'amor que fezes de me cobertor 31270 la bela que-m ten en poder, e dels pels saurs fos le coichis e-illensol de gaug e de ris, e l'aurelhers fos de blanc bratz e-l matalatz vergiers o pratz. 31275 Ai] quans d'aitals trichadors son, fals ves lur donas per lo mon, qu'en deziron aital folor quar non amon de bon'amor, per qu'es huei pretz e proeza 31280 e fina valors malmeza. Non avian ges tan avol sen li aimador antiquamen, quar ilh s'en tenian per paguatz de lurs donas e per honratz 31285 silur donesson lur amor, ses demandar autra folor, e qu'ilh fosson pro e valen, humil e franc, larc e meten, e las pros domnas atretal, 31290 valens ab beutat natural, no feiro lunh fag malestan que lur pogues tornar a dan, per qu'els n'avian pretz e valor e las domnas e lh'aimador; 31295 mas amors huei, en est dia, es tornad' en tricharia per que non renha tan valors quar es corrumpuda I'amors, don digz de sso qu'esser en sol 31300 En Guilhem de Montanhaguol cum pros e savis e membratz: Quar ges li pro, el tems que n'es passatz, (150) non guardavon d'amor mas l'onramen, ni las donas en cui era beutatz 31305 no feiro fag per re dezavinen: per sso eran elas et eilh valen, quar quex ses als n'entendia en honransa. Mas aras vei tornar pretz en balansa, que l'aimador han autr'entendemen 31310 don sors blasmes e dans a manta gen. Enquaras es majers l'errors d'aquestz deslials trichadors que quascus ditz qu'ell es lials quan que sia trichaires e fals; 31315 e pueis mantenen quascus vai trichan las donas sai e lai; et hai de las donas assatz que renhon ab semblans baratz, e crezon que lur sia honors 31320 quar han diverses aimadors, e son de drutz cambiairitz, per sso digs En Gaucelms Faiditz, reprenden aitals malvestatz: Mans drutz i ha e domnas, si-n parlatz, (151) 31325 que-s fenheran e diran, tota via, qu'ilh son lial ez amon ses bauzia; e pueis quascus es cubertz e celatz, e tricharan sai e lai, daus totz latz; e las domnas, on plus han aimadors, 31330 cujon se be qu'om a laus lur o tenha mas aitals bes cum s'eschai lur en venha] Qu'a chascuna es ant' e dichonors pus sofr' un drut, que pueis desrei' alhors. 31335 deportz, domneis,jois e solatz, cortezia, essenhamens, honors e pretz, entre las gens, quar es corrumpuda l'amors per los deslials aimadors 31340 e per las falsas amairitz, dont ell mezeis En Gaucelms ditz, d'aquest damnatge mout iratz: Chant e deport joi domnei e solatz (152) essenhamens, largueza, cortezia, 31345 honor e pretz e lial drudaria, han si baichat enjans e malvestatz qu'a pauc, d'ira, no-m soi dezesperatz, quar entre cent domnas e prejadors, no-n vei una ni un que be-s captenha 31350 en ben amar, ni al ver que no-s fenha, ja sabcha dir qu'es devengut d'amors. Guardatz quo es abaichada vajors ] Pero tot se pot emendar et en bon estamen tornar, 31355 quar sso qu'a tout desliautatz pot ben esmendar liautatz, ab que domnas et aimador vueilhon amar de bon'amor, qu'amors es d'aital natura 31360 quant es veraia e pura, que creig e multiplica tan, qui la semena e l'espan, que d'una n'a hom mais de tres. Atretal vos dic dels seus bes, 31365 de domnei, de gaug, de solatz, que don' als fis enamoratz per que monton en pretz cabal, don digs En Peire Cardenal qui bon'amor lauzet adess : 31370 Amors, qui la semeness, (153) nasquera aitant espes que d'una n'agra hom tres, e d'un plazer mai de des, e vint d'un domnei, 31375 e d'unjai verai nasqueran cent jai, tro diches: ieu n'iei mil tans que non semeniei. Pesson doncs li fin aimador 31380 de semenar verai'amor e gaug e domnei e solatz e cortezia daus totz latz per tornar fin pretz en logual qu'avian baichat li deslial; 31385 et am quex de cor e de sen, de bon'amor e lialmen ses atendr' e ses demandar lunha cauza de malestar; e qui volra jauzir d'amor, 31390 mantenen gaug, pretz e valor, pesse de tener son corss gen de causar e de vestimen e d'arnes seguon sa rtctat, tenen son cap be penchenat, 31395 que no veia lui remiran sidons en lui re malestan, e guardar se fort, si m'en cre, que non corrumpa son ale ab lunha mala vianda, 31400 quar Ovidis o comanda; e sia de bell captenemen e plazentiers a tota gen. Aichi dreg fai sos afaires Raimons Ermengau mos fraires, 31405 q'us rocinhols non es plus guais ni plus coenhdes us papaguais de lui, quar ja non sera lass ni de cantar ni de solass, e plazo-ilh sobre totas res 31410 belas raubas e bels arnes, e no so te ges a festa si non a capell en testa o de flors o de verdura, et ab caut et ab freidura, 31415 e guarda-s fort de tot manjar que-ilh pogues l'ale destemprar per qu'ell volontiers non uza ni d'alh ni de seba cruza, e, renhan ab cortezia, 31420 guarda-s de far vilania, e, quar es tan gent essenhatz, cre qu'ell es ben enamoratz, per qu'ell digs, donan doctrina als autres aimadors fina, 31425 a lei de cortes aimador: Qui voljauzir de donas e d'amor (154) tenha son corss de totz ponhs ben guarnit, ben penchenat, gen causat, ben vestit, ab bells arnes, seguon qu'aura ricor, 31430 e guar se fort de vianda manjar tal que-il pogues son ale sordejar, sia plazentiers e guais e gen parlans e guar se fort de totz fagz malestans. Apress deu aimans procurar 31435 quo ab sidons puesca parlar, guardan tot jorn luoc e sazo si vol d'est'amor far som pro, guardan que sidons sia guaia per sso que domneis li plaia, 31440 quar en totas res deu guardar luoc e sazo, qui ben voj far, autramen pot hom leu falhir; d'aquest bon cosseilh, ses mentir, us trobaires enaichi-ns pais: 31445 Luocs es qu'om chan e que s'en lais (155) e luocs de rir' e de plorar, e de tot deu hom luoc guardar qui es savis, cortes ni guais. Doncs quan veira l'aimans verais 31450 sa dona en bon estamen, deu se mantenen aizinar quo ab lieh puesca domnejar, e-ilh puesca son cor descobrir, 31455 e quant er sazos deu venir denan lieis e de mantenen salude l' amorozamen e sia ben aperceubutz, e pot li dir aitals salutz: 31460 Domna, Dieus mi sal vos e la vostra valor, (156) e vostre pretz e la vostra ricor e sal Dieus tot quan vos amatz] No sai s'ieu m'i soi saludatz, mas be sai qu'ieu saludatz fos 31465 si saludess cells qu'amon vos. Enapress per mielhs guazanhar l'amor de sidons,deu lauzar sa gran beutat e son solatz, et enaichi o fe-N Bernatz 31470 de Ventadorn, le fis aimans, un jorn, ab sidons domnejans, que-l digs aitals lauzors plazens : Bona domna, vostre cors gens (157) e vostre beilh hueilh m'an conquis, 31475 e-l gen parlar e le dous ris, e-l vostres bells aculhimens, que, quan ben m'en prenc ismansa, de beutat no-us truop eguansa: la genser etz qu'om puesqu' el mon chauzir, 31480 o hieu no vei dels hueilhs ab que-us remir. E si ben aqueilh sas lauzors, mantenen, ses virar alhors, li deu far a saber l'aimans l'amors que-ilh porta cum es rans 31485 que re tan non ama del mon de bon'amor, si Dieus lh'aon, qu'en lunha folor non enten ni en plazer dezavinen, e digua-ilh senes temensa 31490 cum suofre gran penedensa e gran trebailh e gran ardor del dezir qu'ell ha de s'amor, e digua-ilh, baichan sos hueils jos, que mout la pregua temoros, 31495 e deu li demandar perdo si-lh ditz re que no-ilh sia bo, e pregue la que-ill do s'amor ses demandar autra folor, e que-ilh plassa qu'ell sia pros, 31500 cortes e guais et amoros, e s'essforss de be far e dir, per s'amor, e-s guar de falhir. En Raimbautz de Vaquieiras hac be aquestas manieiras, 31505 e parec en una canso quez ell fetz d'aquesta razo, don digz enaichi l'amoros : Destreitz d'amors, venc denan vos (158) bona domna, clamar merce 31510 del dezir que de vos mive 31511--l2 que-m destrenh tan per qu'ie-us dic mon coratge; e sai que-i fass ardimen e folatge quar vos enquier e deman vostr'amor, 31515 que, quan mi pens vos qui es ni m'albire, sol del pessar hai esglai e paor. E quar havetz mais de valor de nulh'autra domna qu'anc fos, no m'en siatz de brau respos 31520 s'ieu vos mostrilo talan e-l dezire que-m don' amors que-m fai trop pietz d'ausire; e s'ieu desrenc e lais anar mon fre, per merce-us prec que no-us sia salvatge, mas escoutatz e ja non fassatz re. 31525 E que voletz qu'ie-us pliu ma fe mout vos enquier ab gran temor, mas totz hom y fai gran folor que tan sela so mal e son dampnatge; e s'ieu celi mon dan per volpilhatge, 31530 sai be qu'ie-i fauc, dona, per un dan dos, don vueilh sabchatz la dolor e-l martire ont hieu estauc destreitz et envejos. Quan vei vostra fresca color e-ls vostres bels hueilhs amoros 31534* e-l bell corss, guai, plazen, joios 31535 e-ls bells plazers que sabetz far e dire e la boca don tan gen vos vei rire, pauc d'eforss fai la terra que-m soste, qu'e mon cor hai de joi e d'alegratge tan que nulls hom non es plus rics de me. AISI RESPONDON LI AIMADOR A MATFRE 31540 Dizon l'aiman: -- Messier Matfre, en vostre cosselh melhurar non pot hom re, senes duptar, si nos haguessem l'ardimen de descobrir nostre talen, 31545 mas datz nos cosseilh natural que naffrat em de colp mortal, e sabem qui-ns en pot guerir; mas no-lh auzam ges descobrir nostre mal ni nostra dolor 31550 tan la temem per sobr'amor, e sabem be, senes dubtar, ques autra res no-ns pot sanar si non o fai le corss cortes, don morem per gran nescies; 31555 quar nos havem mout gran dezir que-ilh poguessen denan venir de ginoils, mans jonchas, ploran, e coma serss merce claman, mas non auzam ges assajar 31560 tan la temem per sobr'amar, e quar vezem qu'es de bes fons, per sso digs En Peire Raimons de Toloza, l'amans cortes : Er ai ben d'amor apres (159) 31565 cum sab de son dart ferir; mas quo pueis sab gen guerir enqueras no sai hieu ges. Lo metge sai ben qui es que-m pot sols salut donar; 31570 mas que-m val, s'ieu demostrar ja no l'aus ma mortal plaia? Morrai per mo nescies, quar no-ilh aus mostrar e dir la dolor que-m fai soffrir, 31575 don no-m pot cossellar res mas quan sos guais corss cortes, cui tan dezir e tenc car, que no-lh aus merce clamar, tal paor hai que-ilh desplaia. 31580 Gran talan haicum o ues de ginoils ves lieis venir, de tan lunh cumja cauzir ja poiria, que-ilh vengues, mans jonchas, far homenes, 31585 cum serss a senhor deu far, et en ploran mercejar ses paor de gen savaia. Tan mortalmen nos esglaia temors que-ns ve de sobr'am 31590 so dizon li dig aimador, que soven nos es estalvat, que la nueg quan nos em colguat, o de bell dia, cossiram en cal manieira lo-i diguam; 31595 e prendem am nos ardimen que-ilh descubram nostre turmen e cauzem mout bella razo ab motz plazens e de faiso; apress quan l'em denan vengut 31600 em temeros et esperdut e mut, et havem oblidat tot sso que-ns haviam pessat, don digs Peirols d'aquest temer: La nueg quan sui anatzjazer (160) 31605 e-ljorn mantas vetz s'esdeve, cossir cum li clamess merce quant hieu poiri' ab lieis parlar. Adoncs m'o sai hieu be pessar e bos motz cauzir e vezer 31610 e ma razo assire; e lai no sai que dire. -- RESPON MATFRES ALS AIMADORS A tot sso han cosseilh donat li trobador qu'en son passat, quar donet ne cosseilh plenier 31615 le fis aimans Peire Rogier az un aimador turmentat de cui hac mout gran pietat e demandet quan lh'auzi dir: AiIass] - Que-t planhs? - Ja tem morir. - (161) 31620 Quez as? - Am. - E trop? - Hieu oc, tan qu'en muer. - Mors ? - Oc. - Non potz guerir? - Hieu no. - E quo? - Tan suiiratz. - De que? - De lieis don soi aichos. - Sueffre] - No-m val. - Clama-ilh merces] - 31625 Si-m fauc. - No-i hass pro? - Pauc. - No-t pes, si-n tras mal] - No? - Qu'o fai de lieis. Cosseilh n'ai. - Qual? - Vueilh m'en partir. - No far ] - Si farai. - Querss ton dan. - Qu'en puesc als? - Vols t'en ben jauzir ? - 31630 Oc, mout] - Crei mi. - Ara-m diguatz] - Sias humils, larcs, francs e pros. -- E si-m fai mal? - Suofre] - Soi pres? - Tu oc, s'amar vols; mai si-m cres, aichi-t poiras jauzir de lieis. 31635 Si-l digz cosseilhs be non t'azieis, potz n'auzir autre, si bon t'es, semblan az un fin aimador mout trebailhat d'aquest'amor, 31640 que non auzava son cor dir a sa dona ni descobrir, don digs cum savis e cortes: Be volgra midons saubes (162) mon cor aichi cum hie-l sai 31645 e que-l plagues qu'ieu fos lai, ont es sos guais corss cortes.- Et hai dig sobransaria? - Diguas? - E cujas que sia? - Hieu oc, que no-m sen tan rix. - 31650 Suofre, e non t'amendix, que mout de leu s'avenria. - Avenir no-s pot lo ges aquo veramen ? - Si fai. - E quo? - Hieu vos o dirai.- 31655 Diguas quo] - S'a leis plagues. - Plazer? E quo li plairia ieu? - Quo] s'amors o volia. - Amors] - lest li enemix? - Non hieu, ans estau enix 31660 a quascun que la gualia.- Sofre e venra t'en bes. - E cum? que-l mals adess n'ai. - Mals? non o diguasjamai. - E per que? - Quar non o es. - 31664* Non es mals qu'aichi m'ausia? - 31665 Lo no, quar en un sol dia er tos bes, si no t'en gix, ab sol que non la cambix. E morai] - Oc, si-s volia. - 31670 ab lieis? - Per Dieu, non o sai.- E per que? - Quar no s'eschai, que trop t'iest en ric luoc mes. - Ric] Per Crist] ben o sabia. - 31675 Laicha t'en. - No m'en castix qu'aisso non t'es mas destrix, ni ges no m'en laicharia. - No t'en laicharias ges? - Non ieu. - Doncs aichi o fai 31680 quo ieu t'o ensenharai: sias humils e cortes, francs e de bela paria, e fai sso que gent estia, quan poirass, e no t'en trix, 31685 qu'aichi deu renhar amix.- Hoc, e mielhs, si mielhs podia. Si-l digs cosseilhs no-t plazia, ben poirias autre trobar quez ieu doniei l'autrier plus clar 31690 a-N Peir' Ermengau mo fraire, cui hieu apell mon compaire, que-m mostret un aital quereilh: Messier Matfre, pus de cosseilh (163) no failhetz a fin aimador, 31695 vos prec que-m digatz de la flor que-m fetz mirar el seu espeilh quo-ilh puesqu' el seu estatge, ses temor, mos greus mals mostrar, que quan la vei, tot oblidar 31700 me fa-l corss d'agradatge, tan la tem, quar vei qu'es ses par de beutat e de bos fatz far. Cumpaire, mout me meravĠeċilh 31705 cum cujatz prejar ses temor leis qu'es de totz bes ses pareilh per vos ni per messatge, quar leials aimans non pot far; pero penre pot quex, sso-m par, 31710 ardimen e coratge de sidons ab temor prejar, que ja s'aventur' om e mar. Apress diei li-n aital cosseilh: Cumpair' en aitan quo-l soleilh (164) 31715 revirona, cosseilh melhor non truop a fin entendedor: aprejar, quan quez escandeilh, ses temor que l'emplatge, sidons, mas em bos fagz renhar, 31720 qu'aichi pot hom mais acabar ab dona d'aut linhatge, no fan li croi ab domnejar, quar vil fag los fan refuzar. En Peirols pres cosseilh ab si 31725 sobr'aquest cass mout bon e fi, qu'ell non auzava de temor dir a sidons que-ilh dess s'amor; pero fazia-lh d'amor semblan, amorozamen esguardan, 31730 et enapress cum bos e certz, parlava li-n ab motz cubertz per que-l1 digs cum pros e cortes: Be vuelh s'amor, mas querre non l'aus ges; (165) pero ab motz cubertz li-n vau parlan, 31735 e s'ilh volgues esguardar mon semblan ja no-ilh calgra plus vertadier messatge, qu'a soll'esguar pot om be per usatge jo pessamen conoicher, tal ves es ; e membress li qu'assatz quier qui-s cumplanh. 31740 Be sembla que sens li sofranh az ome que-s quarga temor tal que non aus querre s'amor a lieis en cui ha son enten ses dir lunh majazautimen 31745 e ses pregar re que sia de peccat o de folia. E cujatz ges qu'ela-us digua que vol esser vostr'amigua si non lo-i sabetz demandar ? 31750 Assatz havetz quez esperar quar seria fol' e fada, avols e desvergonhada. Folls es doncs qui s'enamora si non prega quant es hora, 31755 qu'ieu vei mantas vetz ob(ener do per ardimen de querer e per enueg de demandar de cells que non an cor de dar; e qui prega domna d'amor 31760 e-ilh ofri se per servidor si tot la dona-l refuda, no sera ja tan testuda que-l ne bata si tot no-ilh plai, ans, per cert, lo-n amara mai 31765 e-l ne tenra per ben apres, don digs us trobaires cortes que saub assatz d'aquestz afars : E doncz que val aquest amars (166) ni tu, corss, per que t'en cofons ? 31770 Cujas ja esserjauzions, si no-ilh descobres tos celars ? Di lo-i, quar bela preguieira fai man dur cor covertir, e si no-t vol obezir, 31775 no-n haias paor que-t fieira. E podon penre manieira de preguar tug li aimador del pro-N Bernat de Ventador que digs a sidons lieis pregan: 31780 Bela domna, re no-us deman (167) mas que-m prendatz per servidor, qu'ie-us servirai cum bon senhor, quo que pueis del gazardo n'an. Ve-us m'al vostre comandamen, 31785 francs corss humils, gais e cortes ] -- Ors nileos non estz vos ges, que m'aucizatz, s'a vos mi ren. E mais lh"a obs d'ensenhamen 31790 que-s sabcha gent humiliar a sidons per far e per dir sso que-ilh plassa, e per servir lieis quo-l sieus ssers la nueg e-ljorn, dont En Bernatz de Ventadorn, 31795 que saub be quo-s fazia far, digs que mout volgra descausar sidons, si fosson per privat, de ginoilhs trazen son causat, don digs de volontat granda: 31800 Mal o fara, si no-m manda (168) venir lai on si despuelha, qu'ieu sia per sa comanda press de lieis, josta l'esponda e-ilh tragua-ls sotlars ben causans, 31805 de ginoilhs et humilians, si-lh plai que sos pess mi tenda. E mais cove quez aprenda totz homs quez enten en amar si vol de donas som pro far; 31810 quar cove qu'ell sia senatz, francs, cortes et amezuratz; e si-lh ditz sa dona de no ni-lh trigua trop lo guazardo, ges ell per tan no s'irasca 31815 ni-s rancur ni-n menebasca, quar mais acabara sufren que rancuran ni maldizen, dont deu ab gaug cobrir so mal; per sso digs En Peire Vidal 31820 contra cell que s'irais e-s planh: A drut de bona dona tanh que sia savis e membratz e cortes et amezuratz, e que trop no-s rancur ni-s lanh. 31825 Qu'amors ab ira no-s fai ges; amors es mezura e bes e drutz quez a bon cor d'amar deu ab gaug l'ira refrenar. Coseilhs es doncs que fis aimans 31830 tot jorn fassajoios semblans, haia de sidons mal o be, e guar se, sobre tota re, que sabcha cobrir e selar, si vol de donas som pro far, 31835 don digs En Cadenetz mout gen: Pero chantan e rizen (170) deu estar quetz e celatz qui savis es ni membratz. Et hieu sui be d'aital sen, 31840 que no m'es homs tan corals que no-m sembles deslials pus que mon joi m'enqueria; e cell qu'enans cujaria saber mon cor demandan, 31845 sabria-n al cap del an aitan pauc quo-l premier dia. La fis dons del cosseilh sia que tug li fizel aimador quez entendon en est'amor 31850 haion aquest entendemen quez am sidons quex leialmen de bon'amor, ses esperar lunha cauza de malestar, guardan l'onor de s'amia 31855 aitan o pus que la sia, e non deman ni vulh' aver de sa domna negun plazer de vil fag o dezavinen per cumplir son avol talen, 31860 quar l'amors tantost se deligs pus le folls volers se cumpligs; e pueis, qui ben o cossira, torna l'amistatz en ira, e deu mais totz aimans corals 31865 esser ves sidons tan leials quez enantisca sa valor e son pretz ab vera lauzor, e si au en lunha plassa de lieis maldir que-ilh desplassa, 31870 e del mal qu'en auzira dir la deu tan quan pot escondir, et apress, quan haura lezer, que josta lieis puesca sezer, si ell conois en s'amia 31875 lunha re que mal l'estia quez ela puesca emendar, secretamen lo-i deu mostrar, per sso quar secretz castiers es senhals d'amor vertadiers. 31880 Apress la deu endoctrinar et en be dir et en be far, e sso esquivar e fogir don pogues en bjasme venir, quar mais es blasmada del mal 31885 domna que-l fai, tan quan mais val, e quan deu haver mais de sen, d'aisso digs En Folquet mout gen: Pero, quan failh cell qu'es pros ni prezatz, (171) tan quan val mais, tan n'es plus encolpatz. 31890 Don fan mout gran peccat mortal aquist aimador deslial que volon adess gualiar valens donas de gran afar, quar on mais son de gran valor 31895 mais lur es comtat a folor, e quar l'escandols es plus grans es majers le peccatz cen tans; d'autra part es plus perilhos on plus son l'amic poderos, 31900 don fai quex major folia on mais gran dona gualia, quar ell en pert totz sos amics e-l se dona az enemics, quar plus mortals malvolensa 31905 no-s mescla,qui ben o pensa, entre gens en lunha guia que fai per aital folia. Mout y fai doncs avol esforss qui aventura l'arm' e-l corss, 31910 e-s met en azir dela gen per un vil plazer d'u momen. Cossells es doncs que-lh aimador que volon gauzir d'est'amor haion aital entendemen 31915 que quascus vuelha solamen esser tot l'an enamoratz, per sso qu'en sia plus ensenhatz, plus francs, plus humils, plus joios, mielhs domnejans, plus amoros, 31920 plus cortes e plus gen noiritz, pjus larcs, plus pros e plus arditz, e qu'en prenda saber e sen e bon cor e retenemen, e qu'en sia plus conoichens, 31925 e-s guar mielhs de far falhimens. Aquestz bos aibs e mais assatz deu haver fis enamoratz, quar d'est'amor totz bos aibs pren aimans quez ama lialmen; 31930 e tot aisso es figurat en l'albre que vezetz plantat sus lo cercle d'aquest'amor ben guarnit de fuelh' e de flor. DEL ALBRE DE SABER BEN E MAL QUEZ ES PLANTATZ EN L'ALBRE D'AMOR SUS LO CERCLE D'AMOR DE MASCLE E DE FEME L'albres de saber ben e mal 31935 que nais d'est'amor natural, tan plazens e tan be floritz e de fuelhas tan gen guarnitz on naichon flors, fuelhas e frugz d'emfans de bos aibs de vertutz, 31940 es alogatz sus el cercle d'amor de feme e de mascle tan solamen per figurar e per dar az entendre clar que d'est'amor pren naichensa 31945 tota bona captenensa, e que tug li fin aimador quez entendon en est'amor se devon de bos aibs guarnir si d'est'amor volon gauzir, 31950 e per mostrar quez est'amors tramet als fizels aimadors totz los bos noirimens per ver, los quals escrigz podetz vezer en las fuelhas et en las flors 31955 dont es mout lauzabla l'amors; e si demandavatz per que est albres, don nais tan de be, es apelatz de nom aital albres de saber ben e mal, 31960 ni per que son d'aitals colors penchas las fuelhas e las flors, aisso trobaretz declarat el comensamen del tractat d'aquesta natural amor 31965 de mascl' ab feme entre lor. DE LARGUEZA ET EN QUAL MANIEIRA DEU HOM UZAR DE LARGUEZA Premieiramen enamoratz es per amors plus larcs assatz, qu'amors o vol e-n essenha don digs us per entressenha: 31970 Qui enten en amar (172) no-s fenha del donar. Qu'amors vol qu'om larcs sia; mout be saup sso que-i tanhia En Aimerics de Pegulha; 31975 digs d'aquesta razo tot pla a lei de fizel aimador: Enquaras truep mais de be en amor, (173) que-l vil fai car e-l nesci gen parlan, e l'escass larc, e lial lo truan, 31980 e-l foll savi e-l pec conoichedor; e l'ergolhos domesg' et humilia; e de dos corss faiun tan en los lia per qu'om non deu az amor contradir pus tan gen sab emendar e fenir. 31985 Et homs que pot e vol donar pot son do per nien doblar si senes querre fai lo do, don digs N'Albertz de Sestaro: Quar dobla valors (174) 31990 es de far bes et honors lai on mestiers han, ans qu'om quieira ni deman. Et estiers pot quascus doblar lo do que fai ses re costar 31995 si quan lo dona fai semblan qu'elllo dona de bon talan; mas si fai semblan que no-ilh platz, tot es perdut, e-l dos e-l gratz, don digs us d'aquesta razo: 3200o Dos gratz conquer hom ab un do (175) qui be lo sab far per razo, l'u per l'aver, l'autre quar fai a semblan que-l donars li plai. Mas cell que promet et alonha 32004* Ġe fai semblar sos diz menc*onha,ċ 32005 fai semblan qu'en sia forsatz, per qu'es perdutz le dos e-l gratz Pero quascus en larguejar deu sen e mezura guardar, quar deu dar per tal mezura 32010 que pueis no-ilh fassa frachura; quar cell qu'az autre daria sso que retener deuria no seria ges larcs donaires ans seria degastaires 32015 e seria-lh cumtat a folor; contr'aital nesci donador digs le Fabres d'Uzes, so-m par: Qui gran cor ha de larguejar (176) saber deu don o pot traire; 32020 non dic qu'om se dei'estraire de be, ni no-s tanh a far. Grans afans es el conquerer, mas en guardar es maiestria, e cell qu'o pert per sa folia 32025 no sab quals afans es querer. Folls es doncs qui no sab haver sen e mezur' el retenir et el despendre, quar aug dir : Qui mai despen que non guazanha (177) 32030 non pot esser que no-ilh sofranha. Et om pus quez es frachuros, quan que sia savis e bos, homlo te per foll e per fat; e cell qu'om ve ric e sobrat 32035 ten om per savi e per bo, quar es rics, ses autra razo, si be s'es folls e malazautz, e per sso digs En Raimbautz de Vaquieiras cum homs senatz: 32040 Ja homs pres ni desbaratatz (178) non er de bos amics guarnitz, e-l manens qu'es d'aver ichitz es vil tengutz e pauc prezatz; e tostems homs dezeretatz 32045 ditz hom qu'a perdut per nosen, et ha hom greu per foll manen ni home quan fort lh'es ben pres; e fora savis e cortes qui dess tan bon cosseilh denan 32050 cum fai quant hom ha pres lo dan. Us autres digs, e digs be ver: Fraire, tot lo sen e-l saber (179) e la cortezia del mon son deniers qui pro-n pot haver 3255 que cozin germa ni seguon no vei qu'a las cochas m'aon quan l'avers m'anara falhen; ans non ai tan propri paren no m'an dizen: 32059* 'Ben a foll sen', 32060 e per ells es us rix orbs mai prezatz q'us gentils homs quant es d'aver mermatz. Pero bon es qu'om som poder fassa, quar non deu retener rix hom sso que dar deuria; 32065 quar ges aquo no seria mezura ni savieza, ans seria ben avoleza; et ell seria dregz escass e dins del castell d'avolass, 32070 e serss sosmes a sos deniers; d'aital gen digs Peire Rogiers, reprenden lur captenensa : Dieus, quo pot haver sufrensa (180) rix hom de gent aculhir 32075 ni de far guaia parvensa, ni quo-s pot de dar tenir quan ben o pot mantenir? Mout y fetz Dieus son talen, quar non donet larguamen 32080 a cells que larguamen dan e pauc a cells que pauc fan. A dreg pot hom doncs apelar larc qui dona sso que deu dar, e dona lai on si cove, 32085 e quan deu retener rete. Qui doncs d'esser larcs ha cura deu guardar sen e mezura si-n vol honor e pretz haver, quar deu cossirar som poder, 32090 son dever e sa persona e de celui a cui dona; e seguon sso, si ben vol far, deu lo do creicher o mermar si ab mezura donar vol, 32095 don Guilhem de Montanhaguol digs cum savis et avinens: Homes trob' om larcs e mal conoichens (181) pero non es largueza mas folors quar non dan si que-lls en siegua lauzors. 32100 Quar laus non es mas blasmes e nosens qui don' az om de trop part sa valensa; e qui-lh da mens es majers defalhensa quar sos dos pert e siec l'en mals ressos sell que gieta mezura de sos dos. 32105 E qui non a poder de dar non deu tolre ni empachar lo do de cells qu'en an poder, ans deu far semblan de plazer, e far semblan qu'ell daria 32110 mout volontiers si-n havia, et enaichi bon cor mostran e bona volontat tot l'an, pot tener las gens paguadas, don digs En Daude de Pradas, 32115 mostran son cortes dezirier: Joios son hieu et hai mestier (182) de far plazer a bona gen, d'onrar joglars, d'amar joven, de dar enans quez om non quier; 32120 e quan del tot non ai poder, sivals que no fauc a parer, quant autr' en fai, que-m sia bell? Qu'adoncs fass d'autruis flors capell, e sui amics de totz los pros 32125 et enemics dels enojos? D'ARDIMEN ET EN QUAL MANlEIRA DEU HOM USAR DE SON ARDIMEN Enquaras prendo lh'aimador gran ardimen per est'amor, don digs Miravals l'amoros: Pauc val qui non es envejos, (183) 32l30 e qui non dezira-l plus car e qui no s'entremet d'amar, greu pot esser gualhartz ni pros. Et us trobaires amoros eichamen digs d'aquest'amor : 32135 Amors vol drut cavalguador (184) bon d'armas e larc de servir, ben parlan e bon guarnidor e tal que-s sabcha far grazir dins e fors son estat e 32140 e sia d'avinen solatz, cortes e d'agradatge, seguon que poder lh'es donatz ni quez es de paratge; e dona qu'ab aital drutjatz 32145 es monda de totz sos peccatz. Atressi digs Peire Vidal d'esta razo un mot aital: Be-s tanh qu'ieu si' arditz (185) quar tal domna m'es guitz. 32150 Eichamen digs el un dia del ardimen qu'el havia per amors, aital gap sobrier : D'ardimen valh Rotlan ez Olivier (186) e de domnei Berart de Monleisdier; 32155 e quar son pros, per aco n'ai bon lau, e mot soven m'en veno messatgier ab anels d'aur e cordo blanc e nier, ab tals salutz don totz mos cors s'esjau. 32160 enamoratz ses ardimen pus enten en domna valen; e devon esser l'amador ardit en guardar lur honor ab razo ez ab drechura 32165 contra cels qu'ab desmezura lur fan mal o vilania, mesclan un pauc de folia, si-i fai mestiers, ab l'ardimen ; quar mielhs e pus ardidamen 32170 s'en fan aital fag mantas vetz, e per sso digs En Cadenetz del mesclamen del folatge : A faire gran vassalatge (187) s'eschai ben qu'om aia sen; 32175 pero pus ardidamen o fai qui-i mescla folor; quar hanc bon esvazidor no vi, si no fetz folia; ni no-s tanh ges qu'om s'albir 32180 tot sso qu'en pot avenir, quarja ren be no faria, qu'ieu n'ai vistz mans decazer qu'eron pros, per trop temer. Pero en far vilania 32185 se tanh be qu'om volpilhs sia, dont el digs d'aquesta razo en cela mezeicha canso, mot lauzan aital uzatge : Temer deu om vilanatge (188) 32190 far e tot descauzimen e ves sidons falhimen. DE CORTEZIA ET EN QUAL MANIEIRA DEU HOM UZAR DE SA CORTEZIA Encaras han fin aimador cortezia per est'amor, per sso digs en una canso 32195 En Miravals d'esta razo, cum pros e certz e ben apres: E per amor es om cortes, (189) et amors dona l'art e-l gienh per que bos pretz troba mantienh. 32200 Quar qui vol d'est'amor jauzir deu cortezia mantenir, guardan se de tot malestar de folor e de trop parlar, qu'estiers no-n pot jauzir negus, 32205 e per sso digs En Marcabrus: Qui ses bauzia (190) vol amor alberguar, de cortezia l'er la cambr' enjoncar; 32210 giet forss folia e trop sobre parlar; pretz e donar deu haver en bailia, luenh d'ocaizo. 32215 Qui vol doncs d'amor far som pro cove quez el sia cortes, guardan se de far nesies e de mal far e de mal dir, e que sabcha ben acujhir 32220 que s'en puesca lauzar quascus, e per sso digs Guaris lo Brus: Cortezia es tals, (191) si voletz saber cals : qui be sab dir e far 32225 per qu'om lo dei' amar, e si-s guarda d'enueis, cortes pot esser pueis qui sab foudat cauzir et enuegz escarnir 32230 e far so qu'autrui plassa, cortezia-l solassa. Mas ges totz homs non es qu'om apela cortes, ans so vilas proatz, 32235 tals son cortes nomnatz. De cortezia es leus lo dirs e-l tener greus; cortezia es en guarnir et en gent aculhir; 32240 cortezia es d'amar et es de gen parlar. D'aisso mezeis digs un dia N'Ucs de la Bacalaria: De cortezia-s pot vanar (192) 32245 qui be sab mezura guardar, e qui tot vol auzir quant es ni tot quan ve cuj' amassar del tot lh'es obs amezurar o ja non sera trop cortes. 32250 El mezeis digs cum ben apres: Mezura es en gen parlar (193) e cortezia es d'amar; e qui no vol esser mespres de tota vilania-s guar, 32255 d'escarnir e de folejar, pueis sera savis, cui que pes. Bon es doncs qu'om sia cortes, e que-s guarde fort de far mal; aujatz qu'en digs Peire Vidal: 32260 Qu'om no-s deuria tarzar (194) de ben dir ni de mielhs far tan quan vida l'es prezens: que-l secgles non es mas vens, e qui mai s'i fia 32265 fai major folia, qu'a la mort pot hom proar tan pauc val lo remanens, per qu'es fols qui no-s castia e non renh' ab cortezia. D'UMILITAT 32270 Enquaras han l'enamorat per est'amor humilitat e n'es quascus pus gen noiritz; aujatz qu'en digs Gaucelms Faiditz: Tug cilh quez amo valor (195) 32275 devon saber que d'amor mou larguez' e guai solatz, franquez' e humilitatz, pretz d'armas, servir d'onor, gen teners, jois, cortezia; 32280 don, qui sso ve, ben deuria quascus ponhar, qui bon pretz vol haver, de fin'amor lialmen mantener. Aquest'amors fai doncs los vils e-ls erguolhos francz ez umils, 32285 qu'aimans re no val erguolhos, don N'Arnautz Daniels lo pros 32288 digs en una sua canso 32287 un aital mot d'esta razo: Re no val ergueilh d'aimador (196) 32290 quar leu trabuca so senhor. Miels es doncz qu'ab umilitat renhon tot jorn l'enamorat quar aimans ab umiliar pot ab sidons mais acabar 32295 que no faria ab erguelh; per sso digs En Pons de Capduelh que saub be quo-s fazia far: S'umilitatz la-m fai humiliar, (197) qu'en si' humils, humilmen li-m coman, 32300 ab umil cor, humils ses gualiar qu'aisi conquer humils humilian humil plazer, quant es humils servire ; humils sui hieu ves midons veramen; qui humil vol sia humil grazire, 32305 ab umils digz ez ab umil parven, humil trob' om ab humil honramen Celh doncz qu'entendon en amar, si volon d'amor lur pro far, cove qu'elh sian humil e bo 32310 e laichon erguelh d'espero; uar erguelhs los sieus embausa et humilitatz ichausa los humils e-ls cortes e-ls quetz; d'esta razo digs En Folquetz 32315 cum pros e savis, aital sen: Per Dieu, amors, be sabetz veramen (198) quom pus dichen, pus puej' umilitatz, et erguelhs chai on pus aut es pojatz; don dei haver gaug e vos espaven 32320 qu'ancse-m mostretz erguelh contra mezura e brau respos a mas humils cansos, er qu'es semblans que l'erguelhs caia jos, qu'apres bel jorn ai vista nueg escura. Mot es de mala natura 32325 erguelhs, per que-l deu hom laichar et ab umilitat renhar, DE DOMNEI Encaras son li fin aiman e per domnei e per amor 32330 puejon en pretz ez en valor, e-n son pus guaila nueg e-ljorn, don digs Bernatz de Ventadorn, que ben o saup lo fis aimans: Per re non es hom tan prezans (199) 32335 quo per amar e per domnei, que d'aqui mou deportz e chans e tot quant a ric pretz abau; lunhs hom ses amor re no vau, per qu'ieu no vuelh que sia mia 32340 del mon tota la senhoria, si ja joi no sabi' aver. E qui-s volra be captener cortezamen en domnejar pot apenre quo-s fai a far, 32345 si-s vol, laugieiramen quascus el cosselh qu'ieu ai dat desus als aimadors lials ses guab. Pero be-us dic que re no sab de domnei cell que vol haver 32350 sidons per far tot som plazer, quar pus qu'es facha la folors se part lo domneis e l'amors; don quascus ha pro del domnei ab que sidons s'amor l'autrei; 32355 e si per mais d'entresenha sidons embrassan l'estrenha o-l baiza la boqu' e-l mento o-lh ten anel d'aur o cordo, no-s deu depueis per ren pessar 32360 qu'el lo-i puesca guazardonar, e deu mais vojer atendre l'autre major do que prendre, quar assatz lh'es guazardonat, e no pot dir per veritat 32365 qu'el haia amat de badas, per sso digs Daudess de Pradas, lo fis aimans, d'esta razo: No sab de domnei pauc ni pro (200) qui del tot vol sidons haver ; 32370 non es domneis, pus torna-l ver, que corss s'i ren per guazardo. Aia-n om anel o cordela, e cug n'esser reis de Castela] Pro es domneis d'amor veraia, 32375 sijoias pren e, quan pot, baia; e-l sobreplus tengua merces en tezaur, e no-n done ges D'ALEGRANSA E per amors son l'amoros tot jorn alegre e joios, 32380 don digs us trobaires cortes: Sija amors autre pro no-m tengues (201) mas quar hom n'es pus guais e pus cortes e miejhs parlans e de melhor solatz e-n conois mielhs los pros entre-ls malvatz 32385 e-n enten mielhs qu'es mesonja o rvers 32385* Ġe tri' enanz q'es enueg ni plazer,ċ pus qu'amors sab tan gens guazardosendre neguna res no-s deu d'amors defendre. Et es jois d'aital natura qu'en cejl ques ab joi s'atura 32390 creis quascun jorn de joila fons, per sso digs En Peire Ramons que tan fo certz ez entendutz: Tostems aug dir q'us jois autre n"adutz (202) per que no-m vuelh nulh tems de joi partir, 32395 qu'en joi fui natz ez en joi, on que-m vir, soi e serai, qu'aichi-m soi captengutz. E si-l fin joi de lieis en cui m'aten, 32397* qu'ieu pus aten, pogues haver, be fora pus joios; que dobles jois es rics e cabalos, 32400 e qui joi sec, jois li ve ses dubtansa. Non es tan grans benanansa cum jois qu'az un paupre jauzen vai miels cen tans qu'al ric dolen qu'estai tot jorn ab cossirier, 32405 quar per gaug e per alegrier homs joios totz bos aibs recuelh, per sso digs N'Amautz de Maruelh, le fis aimans e-l gen noiritz: A gran honor vieu cuijois es cobitz, (203) 32410 que d'aqui mou cortezi' e solatz, esenhamens, franqueza e mezura, e cor d'amar et esforss de servir e chauzimens, larguez' e conoichensa e gens parlars et avinens respos, 32415 e tug bon aib, per qu'om es guais e pros. Bon es doncs qu'om jauzens sia, quan luocs es, e chan e ria et aia solatz ab los pros e no sia trop cossiros, 32420 e-s vuelha cantan alegrar, quar jois se noirigs ab cantar et ab rire, qu'estiers non ges, don digs N'Ucs Brunencs de Rodes cum pros e certz e conoichens: 32425 Mas d'una re sui en greus pessamens: (204) que fara jois, si cantar lh'es emblatz, ni cum sera corss benenans triatz, si doncs non es miels cantans e rizens? Per us o dic enbroncatz cossiros, 32430 que a las vetz si fenhon Salamos. DE RETENEMEN Li aimador an ichamen per est'amor retenemen dont es quascus pus agradieus, per que digs lo coms de Peitieus: 32435 Obediensa deu portar (205) a mantas gens, qui vol amar, e coven li que sabcha far fagz avinens, e que-s guart en cort de parlar 32440 vilanamens. Aisso es doncs retenemens et es bos aibs qui-l sab guardar e majormen e son parlar, per qu'ieu l'autrier d'esta razo 32445 dichi seguentre Salamo que tan fo certz ez entendutz: Retenemens es mot nobla vertutz (206) e majormen quil'a en son parlar, et es senhals d'ome que deu be far 32450 quan parla pauc e volontiers apren, qu'om trop parlar non pot ses dir folor e monta greu parliers en gran ricor; aichi o digs lo savis Salamos, per qu'anc no-m plac hom parliers nijanglos. 32455 Et us trobaires eichamen digs, parlan d'aquel mezeis sen, quez el saub mot ben retener: Ges per frachura de saber (207) no-m lais, tal vetz es, de parlar, 32460 mas vuelh auzir ez escotar et apenre e retener, e pueis quant es luocs ni sazos sai m'adonar ab los pus pros, et ab los autres, quan s'eschai, 32465 et aichi mo sen ve e vai. D'autra part grans retenemens e cortezia grans e sens es d'ome que sab refrenar sa ira, que no-s vol venjar 32470 tantost qui-l fai desmezura, atenden luoc e drechura, don digs Peires Ramons, so sai: Honramens grans cre que-l n'eschai (208) a cell que sab em patz sofrir 32475 so dan, e belamen cubrir mantas vetz sso qu'al cor no-lh plai; e qui sobrieyra-s sab tener de far e de dir nondever, ges no s'en merma sa razos; 32480 per qu'om non deu esser cochos de far gran desmezuransa. D'autra part senes dubtansa deu quascus ab retenemen restrenher so fol movemen, 32485 e guardar que non retraia az autre sso que-ll despjaia, que-l Fabre d'Uzes digs tot clar: Qui som bom pretz vol tener car (209) no sia fols ni guabaire, 32490 quar fols es qui vol retraire sso que sab e fai a celar, e fols qui vol dir totz sos vers, e fols qui en fol se fia, e fols qui falh e no-s castia 32495 e fols qui sec totz sos volers. Quar qui sec totz sos fols pjazers e trop vol far a sa guia ha greu pretz ni manentia. D'ESSENHAMEN D'autra part son l'enamorat 32500 per est'amor pus essenhat, pus azaut e pus avinen e de pus bel captenemen, quar ilh ab cels que sonjoios estan alegres e baudos, 32505 et entr'omes pros e senatz estan simplamen ez em patz, e-s guardo de dir folezas et avols motz e lagezas, dizen plazers, fazen honors 32510 e cortezias als melhors, cossiran quez als essenhatz per gen parlar boca non calz, seguen un cosselh mot cortes qu'en det N'Uc Brunenc de Rodes, 32515 e digs enaichi l'avinens: Ab los joios deu hom esser jauzens (210) e gen parlans entre-ls enrazonatz, quar aitans so de bos motz, si-ls cercatz, quo de foudatz ni de descauzimens, 32520 e gen parlars ab avinen res os adutz amicz e non creis messios. Messios non creis veramen, quar atretan laugieiramen pot quascus ab cortezia 32525 renhar quo fai ab folia, et aitan leu dir fai plazers, qu'ieu sab far, quo fai desplazers, pus qu'om n'es en la carrieira e n'a pres ab se manieira, 32530 per qu'es muzartz qui non la pren, don digs us trobaires mot gen, esenhan la drecha via: Atretan leu pot hom ab cortezia (211) renhar, qui sab, ez ab fagz avinens 32535 quo ab foudatz ni ab far vilania et atressi pot hom esser plazens quo enujos, per qu'ieu sui malvolens a cel que tot conois e lo pietz tria, 32538* et a cel mielhs qui es obediens. Quar be trobam alcunas gens 32540 que sabon cauzir e triar los mals d'autrui ez esenhar bos aibs e bels captenemens e repenre los falhimens dels autres en tota plassa; 32545 mas apress queretz, qui-o fassa, qu'ilh son pus avol e pus vil, no son li autre per un mil; e no conoicho lur error, tant han d'esseguamen en lor, 32550 don digs us trobaires mout gen encontr'aital nessia gen que renho ab aital erguelh: Tals conois busqu' en l'autrui uelh (212) qu'en lo sieu trau no sab vezer; 32555 e ges non renh' ab bo saber qui blasma l'autrui folia quan de se no la sab guardar; e qui vol autrui castiar tot premieiramen deuria 32560 se mezeis guardar de falhir e pueis poiri' als autres dir: 'Guardatz vos de far folia'. Et auzetz dire quec dia: Totz hom fora cortes (213) 32565 si tam ben conogues sso qu'es de mal en lui cum conois en autrui. DE PROEZA ET EN QUAL MANIEIRA DEU HOM PROEZA MANTENER Encaras han li aimador proeza gran per est'amor 32570 la qual non lur toll vens ni gels, per sso digs N'Arnautz Daniels, a cui Dieus do verai repaus: Amors es de pretz la claus (214) e de proeza estancs 32575 don naicho tug ji bo frug, ab qu'om lialmen los cuelha; qui non deligs gels ni muelha mentre-s noirigs el bon tronc; mas si-l rom trefas ni-l cuelh vertz 32580 mor tro lials jo sagre. Homs doncs quez es de bon agre e vol gauzir d'aquest'amor mantengua proez' e valor e guar se de far malvestat, 32585 si no vol qu'om l'apel malvat; e domentre que n'a lezer fassa que pros a som poder; aquest cosselh bon e cortes donet N'Ucs Brunencs de Rodes, 32590 e digs enaichilo valens: E qui-us cujatz que-us sia defendens, (215) si etz avols, qu'om no-us apell malvatz ? Que tems havetz e poders vos es datz, e no-i vezetz mentre-l lums es ardens ; 32595 guardatz vos hi que-l tems es tenebros, e no-i veiretz quan lo lums er rescos. Mas obs es si' amezuratz qui vol esser pros ni prezatz, quar cert sabchatz que non dura 32600 proeza senes mezura, per qu'om la deu tal comensar que la puesca continuar, autramen non es proeza ans es ben drecha fadeza; 32605 e fora mielhs, quan s'en recre, que non agues comensat re, don digs Guis d'Ussel l'amoros: Tan quant hom fai aquo que deu, es pros, (216) e tan lials quan se guarda d'enjan, 32610 per vos o dic quez ieu lauziei antan mentr' era-l digz vertadiers e-l fagz bos ; mas ges per tan non devetz dir qu'ieu men si tot no-us tenc eras per tan valen, quar qui laicha sso qu'a ben comensat 32615 non a bon pretz per sso que n'es passat. En Peires Rogiers digs per ver: Guardatz que vos puscatz tener (217) en aisso qu'eras comensatz, quar hom, on pus aut es pojatz, 32620 pus bass ve, si-s laicha cazer; pueis dizon tug que mal l'estai: Per que fetz, ez eras no fai, qu'eras non te condug ni dos?' Totz hom doncs que vol esser pros 32625 esforse-s volontiers si que per son esforss no-i perda re, quar hom non pot proeza gran haver alcu senes afan; qu'ab trop pauzar ez ab dormir 32630 se fai hom per malvat tenir, dont el mezeis digs cum senatz, reprenden los alezeratz que trop volon repaus haver: Qu'ab pro manjar ez abjazer (218) 32635 pot hom esser suau malvatz, mas de gran afan s'es carguatz qui proeza vol mantener; qu'obs lh'es que-s percass sai e lai, e tuelh' e do, si cum s'eschai, 32640 e veira qu'er luocs e sazos. Ges del tolre non es razos mas ab liautat ses lassar se deu hom voler esforsar. DE MATREMONI Per est'amor hom eichamen 32645 ve a matremoni soven, don lo fis aimans Eledus, filhs del pros comte Manimus, Serena, sa dous'amia, filha del rei de Tubia, 32650 hac per molher per est'amor, seguon que dizon li auctor. E motz autres vo-n daria semblans aitals, si-m volia, quar seguon quez ieu hai tocat 32655 el comensamen d'est tractat, aquest'amors non es res als mas afectios naturals de se carnalmen ajustar per la natura cosservar; 32660 e no-s pot far l'ajustamens ses matremoni lialmens entre las gens ni az onor; per so li fizel aimador que d'est'amor volon uzar 32665 lialmen e ses malestar veno soven a complimen d'aquel dezirier lialmen, matremoni fazen ab lor cui deziron d'aquest'amor. DEL FRUG DE MATREMONI E DE LAS DIVERSAS GRACIAS QUE DIEUS A FACHAS AL ORDE DE MATREMONI 32670 Matremonials estamens es ses dubtar, a Dieu plazens e de mot gran frug seria, ui ben uzar ne volia, qui ben uzar ne volia, quar de lui prendo naichensa 32675 tug li autre ses falhensa, quar d'aqui naichon li efan dels quals li autr'orde si fan; e tug li efan d'aqui nat tug naicho e virginitat, 32680 e podon esser filh de Dieu e possezir lo regne sieu, dont apar la bontat sia per so quar mot fructifia, dont En Cardenals digs l'autrier: 32685 Qu'al frug conois hom lo fruchier. (219) E Dieus el mezeis l'establi em paradis e-lbenezi; e lunh autr'orde no salvet Dieus, apress quan las gens neguet 32690 per l'esduluvi general, mas orde matrimonial, quar a Noe mandet enans qu'el s'en intress ab sos efans et ab lurs molhers eichamen 2695 ins en l'arca ses pus de gen, la qual arca per els salvar Dieus havia mandada far. Enquaras en autra guia mostret be Dieus que-l plazia 32700 matremonials estamens, quar no volc venir autramens en la verge prescioza tro fo de Jozep espoza; et en autra cauza l'onret 705 Jezus quar a nosas manget ab tota sa companhia et ab la verge Maria, e-l fetz tornar del aigua vi que fetz dar az architicli; 32710 be semblava que-lh pjazia pus miracles i fazia, dont el mezeis, lo filhs de Dieu, quan li vengro li farizieu de matremoni demandar 32715 silur era legul de far qu'om per cauza laichar pogues sa molher, pus preza l'agues, e pogues far departimen, lur respondet de mantenen 32720 que no pot partir lunhs homs natz aquels quez a Dieus ajustatz. Doncs ordes matrimonials es ajustamens divinals per cossentimen en amor 32725 de mascl' ab feme entre lor, lo quals per re no-s pot partir, pus ajustatz es, ses morir. Matrimonial estamen lauzet fort sanh Pauls eichamen, 32730 que fo apostols de Dieu serss, prezican maritz e molherss que l'u l'autre de cor amess e que son deute li rendess et amess sa molher bona 32735 quascus si cum sa persona pus amdui per la deitat en una carn son ajustat. A las molhers atressi ditz qu'amon e temian lurs maritz 32740 e lur sian obediens quar lur cap so certanamens; e sanhs Augustis ditz per ver que l'oms deu mais de sen haver e que sa molher deu regir 32745 et en ben far ez en ben dir, e que maizos a travers pen quan ja molhers ha mais de sen. DE LA ERROR DE CELS QUE BLASMO MATREMONI Matremonials castetatz 32750 el Vielh e-l Novel Testamen per Dieu, per sanhs, per tota gen, quar aproatz es per paguas, per juzieus e per crestias, et es us dels sanhs sagramens 32755 de sancta glieia veramens, et entre cels quez an descort en fai hom patz e bon acort. Mas alqu per gran folia e per error d'eretgia 32760 volo blasmar e dire mal d'est orde matremonial e van semenan gran error e fan hi peccat e folor. Pero lo peccat, ses falhir, 32765 covenia esdevenir quar l'apostols aquest peccat havia cert profetizat, quar el ditz qu'en lo tems derrier er lo mons en gran destorbier, 32770 quar alqu, sotz semblan de be, se partran dellum de la fe e cossentran per lur folor als malvatz esperitz d'error, e seguiran li deslial 32775 doctrina diabolical ab semblan de penitencia et ab fencha cossiencia, e devedaran a la gen matremonial estamen ; 32780 cert es doncs que de folia mou e de ram d'eretgia a tot home que digua mal d'est orde matremonial. AB QUAL ENTENCIO DEU HOM VENIR A MATREMONI Pero quascus, quan pren molher 32785 o la dezira o la quer, o deu far ab entendemen d'engenrar frug a Dieu plazen e per natura cosservar, quar per so volc Dieus ajustar 32790 home e femn' em paradis, seguon que ditz sanhs Augustis; e-n deu far per entencio d'esquivar fornicacio, e non quieira delieg carnal 32795 en l'orde matremonial, quar so ditz sanhs Jeronimes que res el mon pus lag non es que dezirar la paria de molher per putaria; 32800 e sanh Pauls ditz: "Qui molher ha cum si non avia sera ' Sso vol dir: que fols es qui quer delieg carnal e sa molher. Et us decretz ditz atressi : 32805 "Matremoni Dieus establi entre gens per multiplicar e no per luxuriejar, e per aisso es apelatz matremonials castetatz.' AB QUAL PERSONA SE DEU HOM AJUSTAR DE MATREMONI 32810 Az orde matremonial deu hom cauzir son cominal, quar qui sol per avareza de deniers o de riqueza fai matremoni ab trop vil, 32815 o per erguelh ab trop gentil, a greu auran patz entre lor ni s'amaran de bon'amor; per que-l savi qu'en son passat cominalmen han cosselhat 32820 qu'om de matremoni s'enlass no ab trop aut ni ab trop bass; e mant hom' en son deseubut quar lur cosselh non an crezut, per sso la femna premieira, 32825 que Dieus det per companhieira az Adam lo premier format, li volc Dieus penre del costat, e non la pres del sobira logual ni ges del sotira 32830 mas del mieg per dar entendre qu'om sa cominal deu prendre. Enquaras mais qui savis es deu cauzir sobre totas res mas que tezaur ni riqueza, 32835 ni linhatge, ni nobleza, quan pot, savia persona humil, pascien e bona, quar lunhs tezaurs del mon no-s pren ab bontat d'ome veramen, 32840 o de femna, a ma guia, quan s'ave que bona sia, don digs lo savis Salamos que grans riquezas e maizos e las autras cauzas semblans 32845 dono-l pairo a lurs efans; mas ta solamen Dieus dona a cel que-s vol molher bona, e ditz quez om be molheratz es en aquo bonauratz, 32850 e que sobrieira gracia fai Dieus a tot home quan s'eschai que-l vuelha donar espoza savia e verguonhoza; e ditz mai en autre logual 32855 que femna bona fai hosdal e femna fola lo dechai e neis de sas mas lo desfai. En autre luoc ditz, ses dubtar, que mot fai pejor habitar 32860 ab femna fada, lenguoza, mala e letigioza, no fai en plogoza maizo, ni ab leo ni ab draguo, per que deu mais cauzir bontat 32865 no fai paratge ni rictat quan molher cauzigs totz homs bos; empero so ditz Salamos: "Entre mil homes hai trobat hieu un home bon e senat, 32870 mas femna savia ez humil non trobiei hanc una de mil'. Mas be ditz que pot hom trobar femnas pro bonas a mal far; si tot en gran perfestio 32875 de bontat, seguon Salamo, no pot hom leu femna trobar; asatz en so, senes dubtar, quez an mot bos cabtenemens, las unas mais, las autras mens, 32880 et han en se bontat per ver, seguon qu'en femna pot caber, mas perilh ha, senes mentir, en bontat de femna cauzir, quar en lor, tota veguada, 32885 lur bontatz non a durada; quar tals son en comensamen bonas que pueis camjon lur sen, per qu'om femna non deuria fort lauzar tro morta sia; 32890 quar elas seran ab tot be quez a bona dona cove, castas, humils e passiens, suaus, guardans, obediens, e fort curozas de far be, 32895 mas en derier penran ab se d'aquel lur captenemen bo erguelh gran e prezomcio, e pessaran de sen haver mas qu'en elas no pot caber, 32900 de lur fol sen uzar volran cosselh qu'om lur do non creiran, ans faran be a lur guia; e fan mal quar ab folia de femna que pess' aver sen 32905 negun'autra folors no-s pren, quar e femna pleniers sens es que s'albire que non a ges. Aichi n'auzi, non a guaire, dir a mosenhor mon paire; 32910 pero qui vol penre molher e bona la vol e la quer, es cosselhs naturals e bos que la prengua de bos pairos, de bona maire majormen, 32915 per amor d'aisso quar greumen trobaretz, al mieu vejaire, bona filha d'avol maire, quar pus e mal s'es noirida lo mals lunh tems no-lh oblida, 32920 don greu trairetz de fel dossor ni d'avol agre bon austor. Eichamen vos dic per semblan : d'avols pairos, avol efan, quar adess a sa natura 32925 reverta la creatura. Enquaras deu hom esquivar que no-s deu voler ajustar de matremoni ab tal gen que sian aura naturalmen 32930 o sian caziu o sian lebros o d'autre greu mal sospechos ; quar lo mals sol en los efans revertar a cap de cent ans, e deu tener a cot-atge 32935 que no s'ajust' ab linhatge d'eretge ni de traidor si be vol guardar sa honor, quar tostems es trag az anta acell que nais d'aital planta. 32940 Enquaras mais qui vol venir a matremoni, deu cauzir molher de covinen talha, quar res non es tan valha en est mon a far bels efans 32945 cum maires covinens e grans, quar bel poli ni polina non auretz d'egua mesquina; mas huei renha ses falhensa entre gens desconoichensa 32950 e ta mortals avareza de deniers e de riqueza, q'una femna d'avol agrat, d'avols pairos ab semblan fat, quez er de laja figura 32955 e sera d'avol natura, penra us homs pus volontiers per un petit mais de deniers q'un'autra ses comte melhor e pus gentil e belazor, 32960 a cui alre dir no poira mas que tans de deniers non a. Aitals gens meton en l'argen lur principal entendemen, e veno ab peccat mortal 32965 az orde matremonial, quar fan o per avaricia, e fan mortal simonia; elas compran ez elh venden matremonial sagramen, 32970 per qu'elh non devo per razo del matremoni far lur pro, e fai a reptar majormen als ricz quez a la paupra gen. E devas l'autra partida 32975 cell quez a filha marida la donara mot volontiers az u fol, ric o de deniers o de grandas possessios, de cams, de vinhas, de maizos, 32980 paupre de sen e de saber, mal noirit per son gran haver, que non aura cor de be far mas tan solamen de guastar e gitar a perdicio; 32985 e laichara un home bo, savi cortes e gen noirit, humil e franc, pros ez ardit et ab bon coratge, si que per son esfors no-i perdra re, 32990 e que sera de bos amicz, solamen quar non er tan ricz; e faii mot gran folia, uar lunhs tezaurs qu'el mon sia quar lunhs tezaurs qu'el mon sia ni lunha riqueza no-s pren 32995 ab bontat d'ome veramen; quar no val pus la riqueza que val cell que la despeza, e quar han lur entendemen a la riqueza majormen 33000 que non an a la persona, l'entencios non es bona per u'ilh non devo ses dubtar del matremoni lur pro far, quar lo fan ab mortal peccat 33005 aichi quo desus hai tocat. Per sso quascus que vol venir a matremoni deu cauzir mais en la persona bontat no fai deniers ni eretat. 33010 Non dic ges, si la persona es autramen bel' e bona, quez om la deia mensprezar per sa riqueza ni laichar, ans la deu mais amar per ver 33015 s. part bontat ha gran haver, pero e son ajustamen, s'il lo vol far degudamen, non deu haver entencio qu'ell vengua, ses autra razo, 33020 per la riqueza temporal, az orde matremonial, ans li deu mais lo fag plazer per la bontat que per l'aver, e si demanda riqueza 33025 non fassa per avareza, mas per sso quez aia de que fassa lo despes que cove al cargue matremonial, e puesca tener bon hosdal 33030 ses mal percass e provezir et en manjar ez e vestir et en autras cauzas semblans a la molher ez als efans et a tota la mainada 33035 que Dieus li aura donada. Mas cel es avols mercadiers que per mal guazanhatz deniers perssona pren d'avol talha, o qu'autramen non o valha, 33040 quar no pot haver durada riqueza mal guazanhada per que tug dizo, quan s'eschai: "De mal venc ez e mal s'en vai e de mal guazanhatz deniers 33045 non gauzigs lo ters eretiers'. PER QUALS RAZOS ET EN QUAL MANIEIRA QUASCUS DEU AMAR SA MOLHER Mot fort deu amar totz homs bos sa molher per mantas razos, quar qui sa molher non ama se mezeis per cert dezama 33050 e fai i mot avol esforss, quar una carn son ez un corss pus ambedui son ajustat matremonialmen de grat, e quar Dieus ses autra posta 33055 la formet cert de sa costa, e quar la molher son paire laicha per lui e sa maire, e quar Dicus la-lh a vojguda dar en solas ez ajuda, 33060 e quar a Dieu ez a las gens aquest'amors es fort plazens ; e deu l'amar per los efans, quar el mon non es gaugz tan grans quo quan Dieus az ome dona 33065 noiridura bel' e bona, e quar Dieus en comensamen establi lo sanh sagramen de matremoni bo e car, e-l benezi, senes dubtar, 33070 e quar lo preires atressi denan l'autar los benezi; pero l'amor deu hom recglar, quar sa molher deu quex amar lialmen en aquel senhor 33075 quez a creada lur amor, e pel frug matremonial e no per lunh delieg carnal; e deu ja sua quex amar e l'autrui non cobezejar 33080 quar esser deu a sa molher lials pus que lial la quer, e pus casta la vol prendre castz eichamen li-s deu rendre, quar razos es e drechura. 33085 Mas non l'am otra mezura que-lh do de si senhoria; ans se tanh qu'el senhers sia quant a las cauzas dispensar e son hosdal azordenar, 33090 quar mais de sen e de saber l'oms que la femna deu haver, per que la deu endoctrinar et en ben dir ez en be far. EN QUAL MANIEIRA QUASCUS DEU TENER RECGLADA SA MOLHER Guar se quex que trop no creza 33095 sa molher quan l'aura preza, quar a greu vei que ben prenha qui per sen de femna renha, e quascus homs que molher pren qu'aver la vol obedien, 33100 et a son plazer en derrier, tengua la pressa de premier que trop no fassa so voler, o ja pueis no-n aura poder; quar huei non es malenansa, 33105 qui I'acor en comensansa, no sia pus tost guerida que quant es emperezida. Et es be flacz e noalhos totz homs que non es poderos 33110 de fola molher que mal fa; quar lo guals, que razo non a, guoverna quinze gualinas 33115 quar dels greus mals es que sia, quar pus lo mals s'es escalfatz non es laugieiramen sanatz, per que-s deu quascus fort guardar de gran gilozia carguar, 33120 quarja no-l qual esser gilos, si ela es bona e pros; e si vol esser malvada non er per lui tan guardada per neguna subtilitat 33125 qu'ela no fassa malvestat pus que montat l'es sus el cap; e quar adess femna que sap que-l maritz es de lieis gilos 33130 e cossira nueg e dia quo-l cresca la gtlozia, quar femna volontieiramen fai sso que-l maritz li difen Enquaras fai major foldat 33135 qui per gilozia la bat, quar, baten, l'amors no-s tuda de cel per cui es batuda, ans l'amara per folia tres aitans que no fazia, 33140 per qu'es fols quilur fai semblan de gilozia tan ni can. Pero ben lau e tenc per bo qu'om mal'aizina non lur do; e que las tengua regladas 33145 e tot jorn afazendadas, quar lunha res, a ma guia, no met tant en la folia femna jove delechoza, quo fai estar oscioza. DE PACIENTIA 33150 D'autra part han li aimador passiencia per est'amor, e-n suofro mielhs los mals e-ls bes pus qu'el sieu poder se son mes e-n sabo mielhs laichar lur grat 33155 per complir l'autrui volontat, quar enaichi se fan amar e grazir celh qu'en sabo far, don digs Peire Vidals per ver: Quant hom es en autrui poder, (220) 33160 greu pot totz sos talaĠnċs cumplir, ans l'ave soven a giquir per l'autrui grat lo sieu voler. Doncs mas em poder mi soi mes d'amor, segrai los mals e-ls bes 33165 e-ls tortz e-ls dregz e-ls dans e-ls pros, qu'aichi m'o comanda razos. E mou de gran sen natural qui pascienmen sab so mal azaut cubrir e sufertar, 33170 et apress se sab revenjar quan ve son luoc e sa sazo de sos enemicz ab razo que-l havian a tort dat dan, per qu'el mezeis digs esenhan 33175 quo-s deu hom d'aisso captener: E qui vol el segle caber, (221) mantas vetz l'aven a sufrir so que-l desplai e gen cubrir, ab semblansa de noncaler; 33180 e quan veira que sos luocs es, contra cells que l'auran mespres no sia flacs ni noalhos, q'en gran dretz notz pauc d'ochaizos. DE CONOICHENSA Enquaras han li aimador 33185 conoichensa per est'amor per la qual vertut so valen e-s guardo de far falhimen, grazen bem fag receubut, don digs, parlan d'esta vertut, 33190 En Guirautz Riquiers l'amoros: Conoichensa ha tans de mestiers bos (222) que totz bos fagz demostra-l pus asprieu e dona luoc de parlar agradieu e tol lezer e poder a falhensa; 33195 e doncs, qui vol esser vers conoichens, a fin'amor sia obediens, quar fin'amors non es ses conoichensa. E per est aib, ses falhensa, conoicho cels que l'an ab se 33200 cels que lur fan honor e be, e rendo a lurs befachors per guazardo bes ez onors, e conoicho qui lur fai mal, e quan luocs es fan atretal, 33205 don digs Peire Vidals per ver: Tant hai de sen e de saber, (223) que del tot sai lo mielhs chauzir, e sai conoicher e grazir qui-m sab honrar ni car tener. 33210 E tenc m'a l'us dels Ginoes, qu'ab bel semblan guai e corts soi a mos amics amoros et als enemicz erguolhos. Quar autramen hom re no val 33215 si non conois e ben e mal et humilitat ez erguelh, per sso digs N'Arnautz de Maruelh: Ja non aura proeza (224) qui no fug avoleza, 33220 ni no la sab fugir qui no la sab cauzir. Ni cortes non erja qui non conois vila, ni bos, si Dieus mi sal, 33225 cel que no conois mal. Qu'om sia humils als bos et als mals ergulhos. Celui tenguatz per pro que sap guarar sazo 33230 de sas antas venguar e-ls bos guazardonar. Et aisso es grans drechura que ve de dreg de natura quez om fassa bes ez onors, 33235 quan luocs es, a sos befachors, e celh que poder non auran al mens demostro bon talan, don digs hieu l'autrier ses guanda: Dregz de natura comanda, (225) 33240 dont amors pren naichemen, quez om per be fag ben renda a cel de cui lo be pren, et aichi l'amors s'abranda guazardonan c grazen ; 33245 pero razos es qu'om prenda bon cor per suficien bem fag e guazardo de cel que non a que do ni far no pot autr'emenda. 33250 Dretz es doncz quez om reprenda e blasme los grans falhimens d'ome quez es desconoichens a cells que-l fan senhal d'amor e-lh fan de grat ben ez onor, 33255 et el pren volontiers lo do ses redre grat ni guazardo - e fai majormen a reptar a cels qu'en poirian be far, et entendon em pretz entier, 33260 e per so digs Peire Rotgier, blasman aital captenensa : On mais ha hom de valensa, (226) mielhs si deuria chauzir que no fes desconoichensa. 33265 Quar homs pros leu pot falhir, e-l malvatz, al mieu albir, no falh, quan fai falhimen, quar per dever eichamen fan li malvat malestan 33270 quo li pro fan fag prezan. DE SEN E DE SABER E per est'amor eichamen pren fis aimans saber e sen, et enaichi o digs tot pla -l bos Aimericz de Pegulha, 33275 don digs, parlan ab la gensor: Bona domna, de vos tenc e d'amor (227) sen e saber, corss e cor, motz e chan. E s'ieu ren dic que-m sia benestan, devetz n'aver lo grat e la lauzor 33280 vos ez amors, que-m datz la maistria, e sija plus de be no m'en venia, pro n'ai cambi seguon lo mieu servir; s'il pus i fos, be saupra-l pus grazir. D'aquesta vertut nos tolam, 33284* quar pro-n dirai en l'autre ram. DE BON CORATGE E D'ESFORSS 33285 Encaras han fin aimador bon coratge per est'amor, e-n so pus apert nueg ejorn, don digs Bernatz de Ventadorn qu'en poc la veritat saber: 33290 Ja Dieus no-m do aquel poder (228) que d'amar no-m prenda talans. Quan ja re no-n sabri' aver mas quascun jorn m'en vengues maus, tostems n'aurai bon cor savaus; 33295 e n'ai mot mais dejauzimen, quar n'ai bon cor, e m'i aten. Mot nobla vertutz es bos corss, quar per bon coratg' ab esforss ha hom, qui ben o cossira, 33300 quan qu'en est segle dezira, e quan que sab cauzir az uelh per so-n digs N'Arnautz de Maruelh aital ichampli un dia: Julis Sezars conquis la senhoria (229) 33305 per son esforss de tot lo mon a randa, non ges qu'el fos senhers ni reis d'Irlanda, ni coms d'Angieus, ni ducz de Normandia, ans fo homs bass, seguon qu'ieu aug retraire, mas quar el fo adregz, e de bon aire, 33310 pojet son pretz tan quan pojar devia. Manta gen per gran folia dizon e volon prezicar qu'astruc non qual matin levar; e no sabo que-s van dizen, 33315 mas qu'espandon lur avol sen. Qu'ab esforss ha hom tot quant es, don digs us trobaires cortes cum vajens e savis e bos: Us homes i a noalhos (230) 33320 e ples d'orguelh e de nosen, que, quar non an sen, van dizen qu'astruc non qual matin levar. E vos no-us o vulhatz pessar ni en aitals cugz no siatz, 33325 que tota res ha ab percatz et ab esforss de conquerer et ab bon cor qu'il sap haver; mot se fai doncz bon esforsar, don digs En Guilhem Azemar: 33330 Que bos esforss malastre vens.(231) Mas en alqus renha nosens tan grans que pesson ben aver, e riqueza gran ez aver, e no-s volon d'un luoc moure 33335 esperan que deia ploure, quar ilh no-s volon esforsar, e pesso que per lur orar Dieus riqueza lur trameta, e fan l'us d'En Pistoleta 33340 que digs e fol e per nien: Ar agues hieu mil marcz de fin argen (232) et autres mil de fin aur e de ros, et hagues pro sivada e fromen, buous e vacas e fedas e motos, 33345 e quascun jorn millibras per despendre, e fort castell en que-m pogues defendre, tal que nulhs hom no lo-m pogues forsar, et hagues port d'aigua dous' e de mar. Los digz bos aibs han d'est'amor 33350 celh que sson fizel aimador; pero huei n'atrob' om petitz de fizels ni de be noiritz, mas, quar l'aiman antiguamen amavo ben e lialmen, 33355 per sso amors dichendia, ab mot bela companhia, en els, quar l'eron lial filh, don digs Rigautz de Berbezilh, parlan dels antics aimadors: 33360 Quar sens e pretz, largueza e valors (233) e tug bo fag i eron ajustat ab fin'amor per far sa volontat et era-i jois e domneis ez onors, tot enaichi cum lo falcs que dichen 33365 ves son aucel quan l'a sobremontat, dichendia ab dos'umilitat amors en cells qu'amavon lialmen. Qui vol doncz d'amor jauzimen am lialmen de bon'amor 33370 ses malvestat e ses folor. DEL FRUG QUE NAIS DEL ALBRE DE SABER BE E MAL LE QUALS ES FILHS E FILHAS D'est plazen albre natural nomnat de saber ben e mal, que prosezis d'aquest'amor de mascl' ab feme entre lor, 33375 naigs frugz mot bels e prescios, part totz autres terrenals bos, e plazens a meravilhas, e quar sso son filhs e filhas, qu'autres frutz del mon, ses dubtar, 33380 ab aquest no fai comparar, quar per amor d'est noble frug foron creat li autre tug, lo quals frugz, si defalhia, dins pauc de tems no seria 33385 aucels ni bestia ni peichos ni homs ni femna que vius fos. D'est noble frug ha cauzitz Dieus los patriarchas amicz sieus e-ls sanhs profetas e pluzors 33390 apostols, martirs, cofessors, verges, e contenens mantas e mans autres sanhs e santas. Et aquest frug Dieus comandet en comessamen quan creet 33395 aucels e bestias e peichos et home, dizen: "Faitz que pros e creichetz e multiplicatz e, creichen, la terra poblatz.' Don Dieus mostret apertamens 33400 quez aquest frug l'era plazens, e volc qu'en totz los animals renhes est'amors naturals, e quascuna creatura amess fort s'engenradura. 33405 Alqus diran: -- Be-m meravilh quo potz dir que filhas e filh sian frug del albre natural, nomnat de saber be e mal, que-l frug del albre davan dig, 33410 seguon que nos trobam escrig, defendet al premier format Dieus lo paires quan l'ac creat. -- Mas filhs ni filhas engenrar ni creicher ni multiplicar 33415 Dieus lo paires no-lh defendet, ans espressamens comandet e digz : "Creichetz, multiplicatz.' Doncs aquestz frugz no-ll fo vedatz, e per sso no semblaria 33420 que frug del dig albre sia. Az aisso respon hieu breumen que Dieus, lo dig frug defenden d'albre de saber ben e mal, defendet tot delieg carnal; 33425 et aisso hai mielhs declarat el comenssamen del tractat d'aquesta natural amor de mascl' ab feme entre lor per que dic que non es legut, 33430 ans es vedat e defendut engenrar per entencio de carnal delectacio ; et aquel que o faria del frug vedat manjaria; 33435 mas ben es legut engenrar ab entendemen de frug far az onor e plazer de Dieu, que fassa lo servizi sieu; qui es d'aital entendemen 33440 no pot hom ges dir veramen quez el mange lo dig frug sieu, ans lo prezenta ben a Dieu, Empero lo dig frug plantar non es legut ni semenar 33445 per tot lai on hom volria mas sol en la terra sia la qual posezigs justamen e te matremonialmen, estiers lo frugz non l'es grazitz, 33450 e per sso sanhs Augustis ditz en un luoc que mielhs es cen tans quez aver non-degudamen ; pero ben ditz certanamen 33455 que l'efans cum que natz sia es bos e se tota via, qu'en l'engenran es lo peccatz e no e cell qu'es engenratz. Pro hai tractat del natural 33460 albre de saber ben e mal tractem hueimais del maldizen que sus fier ab lo feramen. DEL MALDIZEN LE QUALS EN L'ALBRE D'AMOR DESTRUI AB SO FERAMEN L'ALBRE DE SABER BE E MAL Aquest maldizens dezastratz josta l'albre d'amor pauzatz, 33465 lo quals destrui ab la destral l'albre de saber ben e mal plantat sus lo cercle d'amor de mascl' ab feme entre lor, es aqui pauzatz per mostrar 33470 e per dar az entendre clar sso que notz az aquest'amor, per sso que-lh fizel aimador sabcho de que-s devon guardar si volon d'amor lur pro far. 33475 Sabchon doncs l'aimador valen que dedins lo dig feramen son escrichas las qualitatz e-ls aibs e las proprietatz que so nozens az est'amor 33480 de mascl' ab feme entre lor. DE DECELAR Az est'amor, senes dubtar, es mot contrari decelar, quar donas re no volon tan co fizel amic e celan 33485 que sab son joi secret tenir. Qui doncs vol d'est'amor jauzir de celar sidons s'aparelh, don digs En Guirautz de Bornelh: Cel es drutz truans (234) 33490 que non es celans sa domna e se, quar sobr'autra re 33495 no-n guab ab autrui; quar si eis destrui, s'az autra part n'es del coselh privatz; quar ja non er per los autres celatz. Truans es doncs e descauzitz 33500 totz hom quaz autre son joi ditz; si doncx non li-n pot tener pro, quar az aquel ses falhizo pot, si-s vol, descobrir l'amor, don digs Bernat de Ventador 33505 cum pros e savis e valens: D'una re m'aonda mos sens: (235) qu'anc lunhs hom mon joi no-m enquis, qu'ieu volontiers no li-n mentis; quar no-m par bos essenhamens 33510 ans es foli' ez efansa, qui d'amor ha benanansa e vol az autre son cor descobrir, si no li-n pot o valer o servir. Atressi digs d'esta razo 33514* En Folquetz en una canso: 33514** Quar s'ieu nom sai celar, non es razos (236) 33514*** que-m celo celh a cui non es lunh pros. 33515 Bon es doncs de fin aimador que tengua celada l'amor, e per mielhs son cor desemblar deu semblan az autra part far, quar aichi-n fan li ben apres 33520 don digs us trobaires cortes a ley de fizel aimador: Dona, no-i havetz dezonor (237) s'ieu fas semblan az autra sai; quon qu'ieu an, mos fis cors estai 33525 ab vos, qu'ieu autra non azor; que per celar vos qu'ieu am mais que re, vezen las gens, ne fas alhors semblan, mas contra vos non press lunh'autr' un guan. D'AVAREZA D'autra part notz az est'amor 33530 mot avarez' d"- , quar hom avars es pauc prezatz et es greu per donas amatz; quar el e valor non enten mas en aver aur ez argen, 33535 per qu'om sa paria no vol, don Guilhem de Montanhaguol, lo fis aimans, digs cum senatz: Nulhs hom no val ni deu esser prezatz (238) s'aitan quan pot e valor non enten; 33540 qu'om deu valer seguon qu'es sa rictatz o sa vida no-lh fai mas aunimen. Doncs qui be vol haver valor valen hai'en amor son cor e s'esperanza quar amors fai far rix fatz d'agradanza 33545 e fai home viure adrechamen e dona joi e tol tot marimen. Atressi digs Peire Vidal blasman l'avar que re no val ni sab gauzir de son haver: 33550 E qui pot e no vol valer, (239) quo no s'esforsa de morir, Dieus, quar la mortz no-l denh' ausir, per enuetz far e desplazer? Et esta mal, d'avol pages 33555 que cuelh grans rendas e grans ses: corss poirit ab cor vermenos vieu ses grat de Dieu e de nos] Aquo es clar qu'oms avars vieu ses grat de las gens e de Dieu, 33560 quar en grat de gens non enten, ni vol ges amic ni paren, tan tem mermar d'argen so sac; per sso digs Bernat de Venzac contr'aital avar malastruc : 33565 Esquass no vol qu'om lo pessuc, (240) tan tem d'aver que-l sofranha, ni no vol c'omja re-l tanha ni-l sia cozis ni parens ; sabchatz qu'az autrui n'es sirvens 33570 Az autrui veramen rete, quar a lui ja no fara be, pus mentre vieu no despeza 33575 mas sso que de be fag haura, e tres aunas de canabass ab las quals er mes ins el vass d'aisso digs us cum bos e pros: Ben es nessis e dezaventuros (241) 33580 qui per haver gieta Dieu a son dan ni-n laicha pretz ni-n fa re malestan; qu'Alichandres, que fo reis poderos, non portet anc mas un sol vestimen, e Tolomieus det n'un beljutgamen, 33585 que tenc per sieu sso qu'avia donat e per perdut sso qu'avia laichat. DE COCHA E soven perdon l'aimador per cocha joi d'aquest'amor, quar no sabo em patz sofrir 33590 ans se volon d'amor giquir, quar non an lo premier dia alqun joi de lur amia; ges aital manieira non ac lo pros Guiraut de Quintenac 33595 per qu'ell digs d'aital folatge : Mot fai gran vilanatge (242) cell que leu s'espaventa, qu'apress lo fer auratge vei que-l dos'aura venta. 33600 Razos es queja no senta joi d'est'amor qui s'en recre quar sidons tantost no-lh fai be, mas lo sufrens es ses perilh, don digs Rigautz de Berbezilh 33605 que saup d'est'amor lo dreg cors: E per aisso vuelh sufrir las dolors (243) quar per sufrir so man ric joi donat e per sufrir so mant erguelh baichat e per sufrir vens hom lauzenjadors, 33610 qu'Ovidis ditz el libre que no men que per sufrir ha hom d'amor son grat e per sufrir so mant paupre pujat e sufrir fai mant amoros jauzen. En autre luoc digs eichamen 33615 a lei de fizel aimador: Qu'aichi ve bes apress honor (244) et apress gran maljauzimen e rics jois apress marimen e lonc repaus apress labor 33620 e grans merces qui suefre ses contendre qu'aichi siec hom d'amor los dretz camis e qui estiers los siec, el los giquis, ab tal engienh pot hom fin'amor prendre. DE LAUZENGIERS D'autra part, senes contendre, 33625 son contrari az est'amor lauzengier e mal parlador quar ilh fan las donas lonhar dels aimadors ab mal parlar, quar elas en son blasmadas, 33630 don digs En Daude de Pradas: Anc no cugiei que per maldir (245) de lauzengiers, cui Dieus azir, si lonhess ma dona de me; no-n dirai als, mas, per ma fe, 33635 no-i ha lengua vaira ni pigua d'aquesta gen falsa, mendigua, qu'ieu no volgues enans trencar que-ll vas on Dieus fo mes baiar. Mot son lauzengier enujos 33640 e maldizen ez envejos, e mot los temon l'aimador don estan soven per paor d'els, quar trop volon devinar que non auzo ges vizitar 33645 lurs donas ni neis lo logual on estan, quar dirian ne mal, per que digs En Peirols per ver: Soven l'anera vezer, (246) la pus avinen qu'ieu sai, 33650 si-l devinamens qu'om fai no m'avengues a temer. Pero mos corss es aclis ves liei on qu'ieu sia, que fin'amors jonh e lia 33655 cor que part lonhdas pais. Mot es vilas qui-s fai devis d'autrui amor e maldizens, semenan mal entre las gens. Lauzengier, per qu'etz enojos, 33660 ses vostre pro, a dan de nos? Tostems vieuretz, qu'auzit hai dir qu'oms enojos non pot morir, e nos faitz enueg nueg ejorn, don digs Bernatz de Ventadorn 33665 contra-ls lauzengiers maldizens: Non es enuegz ni falhimens (247) ni vilania, so m'es vis, mas d'ome, quan se fai devis d'autrui amor e conoichens 33670 Enojos e que-us enansa, si-m faitz enueg ni pezansa? Quascus si deu de so mestier formir; mi cofondetz, e vos no-n vei jauzir. D'ERGUELH Sabchon enquaras l'aimador 33675 quez erguelh notz az est'amor, quar qui vol ab erguelh renhar no pot d'est'amor son pro far, don digs Bernat de Ventadorn del erguelh quez ac fag un jorn, 33680 per que-l fo sa domn' estranha: Ben es dretz qu'ieu planha, (248) s'ieu pert per mon erguelh la dosa companha e-ljoi quez aver suelh. 33685 Petit me guazanha mos fols arditz qu'ieu cuelh, pus de mi s'estranha sso qu'ieu pus haver vueIh. Orguelhs, Dieus vos franha, 33690 qu'ara-n ploron miei huelh. Dreg es que-m sofranha amors, pus hieu la-m tuelh. Atressi N'Arnautz de Maruelh, quar saub be que ricozia 33695 az aquest'amor nozia, preguet sidons d'umilitat, e digs li en u sieu dechat, preguan que-l degues far socors : Bona domna, paratges e ricors, (249) 33700 on pus aut es e de major afaire, deu mais e si d'umilitat haver, quar ab erguelh non pot bos pretz caber, qui gen no-l sab ab cauzimen cobrir. E pus no-m puesc de vostr'amor sofrir, 33705 per merce-us prec e per humilitat haiatz de mi qualacom pietat. D'erguelh non pot lunhs homs gauzir, quar tota gens ha en azir hom erguolhos otra dever 33710 per que deu quex a som poder fogir ricozas manieiras, don Raimbautz de Vaquieiras, lo fis aimans, digz cum senatz: Hieu dic que ben es estraguatz (250) 33715 homs rix erguolhos descauzitz, que vol adess tener aunitz sos vezis ni apoderatz; e deu ben esser aziratz e mal volgutz per tota gen, 33720 et es razos, si mal ji-n pren, que nos havem vist ez apres per u o per dos o per tres, que si son anatz percassan, don tug devem esser membran. DE VILHITGE 33725 E vilhitges notz eichamen az est'amor senes conten, quar aquest dezirier carnal han de lur vertut natural totas creaturas sentens, 33730 la qual vertut es defalhens e menres quascun jorn els vielhs per qu'om ditz qu'ichitz n'es lo mielhs, don l'aiman se solon clamar quan ne sentian lo tems anar, 33735 per que digs En Peire Vidal: Anc no mori per amor ni per al, (251) mas ma vida-m pot be valer morir quant hieu esguar la re qu'ieu pus dezir e re no-m fai mas quan dolor e mal. 33740 No-m val doncs mort, mas enquer m'es pus grieu, qu'en breu seremja vielh ez ell' ez ieu, e s'aichi-s pert lo sieu e-l meujoven, mal m'es del mieu, e del sieu per u cen. Et atressi digs Seneca 33745 quez oms vielhs quez ama pecca, et als joves mou de vertut quant amon en lurjoventut. DE FADEZA E per fadeza d'aimadors se part soven aquest'amors 33750 quar non la sabon demandar si ben s'an lezer de parlar ab lurs donas quez amon tan, per que, s'ilh prendo mal e dan no-ls en deu negus homs planher, 33755 quan que los n'auga cumplanher, don digs En Perdiguos de si: Si ma foudatz m'enguana ni m'ausi, (252) ben es razos queja hom no m'en planha, qu'ieu sui aicel qu'e mieg de l'aigua-s banha 33760 e mor de cet; ez er dregz, so-us afi, qu'ieu mueira deziran lo be qu'avia desirat ancse, qu'ieu n'agra tot sso qu'ieu deman si, quan fugi, -m traiches avan. 33765 Pero alqu per sobr'amor . fan la foudat o per temor, don N'Aimericz de Pegulha que tenguesetz be per certa, digs del sieu propri nescies : 33770 Qu'a mi eis dic lo plus bel prec qu'ieu pes, (253) e fauc cum si la preguav' a parer, pueis ab cor fag, quant hai mon coselh pres, venc denan lieis que-l cug dir mo voler; e quan la vei no sai s'es per amor 33775 o per temer o per sa gran ricor, torn ses parlar mutz, e non per erguelh qu'ela-m mostre, ans m'es d'umil escuelh. DEL ENAMORAT D'AMOR DE MASCLE E DE FEME LE QUALS EN L'ALBRE D'AMORS CUELH FUELHAS E FLORS DEL ALBRE DE SABER BEN E MAL L'enamoratz d'aquest'amor de mascl' ab feme entre lor 33780 que sotz lo maldizen estai, et, a lei d'aimador verai que d'aquest'amor vol gauzir, es vengutz del albre culhir per son cabal fuelhas e flors 33785 noblas e de mantas colors, et ha fag de fuelhas capell e de las floretas pinhell, es aqui mes per figurar que celh qu'entendo en amar, 33790 si d'est'amor volon gauzir, se devon de bos aibs guarnir e de tot bel cabtenemen, et en obras et en talen devon esser larc e cortes, 33795 humil e franc e ben apres; et aquo mezeis entendam de las autras vertutz del ram que son escrichas en las flors et en las fuelhas, mas folors, 33800 vilezas, malvestatz, enguans deu esquivar totz fis aimans. Diran alqu: -- Ara-m diguatz en qual guiza l'enamoratz qu'a fag de las fuelhas capell 33805 ha fag d'aquestas flors pinhell, qu'ell non a mas una preza solamen, sso es largueza, la qual ses pus ten en la ma, mas pinhels de motas se fa. -- 33810 Ad aisso vos respon de cors que la natura d'estas flors e d'estas fuelhas es aitals que no-n pot haver homs mortals 33815 ni una flor perfiechamen si mais d'autras no-n avia, tant es grans lur companhia; quar lunhs hom no pot a lunh for haver largueza ses bon cor, 33820 ni pot ges haver eichamen bon coratge ses ardimen, ni ben arditz, sso sabetz vos, no pot esser, si non es pros, ni proeza no pot haver 33825 si doncs non a sen e saber, ni pot esser certz ni sabens lunhs hom, si non es conoichens, ni es conoichens, sso crezatz, lunhs hom, si non es esenhatz, 33830 ni esenhatz ni ben apress ses retenemen non es gess, ni ha lunhs hom retenemen ses humilitat veramen, ni pot esser lunhs homs vivens 33835 humils, si non es passiens, ni passiens, a ma guia, non es hom ses cortezia, ni es lunhs hom cortes verais si non es alegres e guais 33840 ni s'alegra lunhs hom, so crei, tan per als quo fai per domnei, ni pot domnejar eichamen ses matremoni longuamen; per que si l'aimans ha preza 33845 una flor, sso es largueza, si ben l'a, no pot esser nutz per re de jas autras vertutz, autramen larcs no seria si las autras non avia 33850 per la largueza guovernar, don Montanhaguols digs, so-m par, cum pros e savis e valens: Homes trob' om larcs e mal conoichens, (254) pero non es largueza mas folors 33855 quar non dan si que-ls en siegua lauzors. Be pot doncs entendre quascus, a sso qu'ieu hai tractat desus, los bos aibs e-ls bels noirimens que deu haver aimans valens, 33860 e-ls vizis que deu esquivar si vol d'est'amor som pro far ni de lieis haver jauzimen, supeditan e restrenhen e gitan dc sa volontat 33865 los cet vizis que so nomnat en lo tractat del maldizen, las vertutz del albre seguen, et e fag ez e volontat a las vertutz donan regnat, 33870 et als vizis tolen poder, don contra quascu deu haver una vertut ez amparar del contrari vizi cassar doncs deu voler ab largueza 33875 subpeditar avareza, et erguelh ab umilitat, e vilitge ab cor fermat, decelar ab retenemen, lauzenguas ab essenhamen 33880 e trop cocha ab sufertar e fadeza ab domnejar. REMEDIS PER ESCANTIR FOLIA D'AMOR Quar est'amors per mal regir fai los muzartz efoletir, no qu'en si' amors mal merens, 33885 mas tan solamen l'avols sens d'alqus fols qu'en volon uzar, e non la sabon guovernar; e pueis van se d'amor claman, dizen qu'amors lur dona dan, 33890 e no sabon penre via ni cosselh a lur folia. Hieu vuelh donar a lur folor r'medi non pass az amor, quar ses dubtar, l'amors en se 33895 es bona, qui-n uzava be, per que celh qu'amon lialmen e son ben amat eichamen ses malvestat e ses folor, no-s devon partir d'est'amor, 33900 ab que sabchon lur fol voler restrenher e recglat tener; mas ceilh quez amon folamen quo fan alqu per avol sen, que non an mas pen' e dolor 33905 e damnatge e dezonor, quar no sabon l'amor regir, aquilh s'en devon departir; mas si ben estass, no-t movas, et apren d'En Ricas Novas, 33910 que digs, parlan d'aital folor: Ben deu hom son bo senhor (255) amar e servir et honrar ez obezir a tota s'onor, 33915 e de mal senhor ses merce uan ponha els sieus desfaire, se deu hom qui pot estraire quan sos servizis pro no-lh te. Tot per semblan digs el de se, 33920 esenhan lo fol aimador: Atressi-s deu hom d'amor (256) per bon dreg partir, uan de liei no pot jauzir ni-l valh ni l'acor; 33925 per so-m part forsatz e-m recre d'amors cui soi mercejaire, qu'anc un jorn no-m volc be faire ni Ġnonċ hac chauzimen de me. Pero quar tug non an ab se 33930 sen de lur foll voler recglar, per sso lur vuelh hieu cosselh dar e remedi ab que poiran mot restrenher lur foll talan. Sabchon doncs tug li aimador 33935 que volon uzar d'est'amor qu'obs lur es quez ilh de premier tenguo temprat lur dezirier e lur amor ben recglada ans que sia trop escalfada, 33940 quar pus quez om s'es en l'ardor mes pauc e pauc per sa folor, no-i pot hom leu penre cosselh; d'aisso pot quascus penr' espelh et ichampli bo e certa 33945 d'En Aimeric de Pegulha que digs, destretz d'aquest'amor : Atressi-m pren quo fai al joguador (257) qu'al comensar jogua maistrilhmen a petit joc, pueis s'escalfa perden, 33950 que-l fai montar tan qu'es en la folor; aichi-m mis hieu pauc e pauc en la via qu'ieu cujava amar ab maistria si qu'en pogues partir quan me volgues, e soi intratz tan qu'ichir non puesc ges. 33955 Greu doncs se part hom d'est'amor pus qu'es intratz en la folor; pero qui far o sabia dels grans sens del mon seria; e grans foudatz es eichamen 33960 qui son dan siec az escien, don Guaucelms Faiditz digs per ver: S'om pogues partir so voler (258) de sso dont ha-l cor pus volon, quan no-n pot jauzimen haver, 33965 us dels grans sens fora del mon; quar de las grans foudatz que son e de las majors, qui s'enten, es son dan segr' az essien, quar doblamen 33969* fai falhimen, 33970 pero greu es fis amicz drutz privatz si-l bes e-l mals e-l jois e-l dans no-lh platz. Pero quex deu aquel plazer dels mals d'amors recglat tener, que no s'en lais efoletir, 33975 ni-lh plassa ges los mals sofrir, si el doncs mais non valia, autramen nessis seria. Tug cilh doncs que volran guandir az est'amor, venguon auzir 33980 ensenhamens e doctrinas, remedis e medicinas, ab que poiran lur fol voler restrenher e recglat tener, e metre liei a non-cura 33985 cui amon otra mezura. Qui doncs vol restrenher l'amor e la folia e l'ardor, premieiramen deu remirar et ab se mezeis cossirar 33990 si ha en se re malestan la domna cui el ama tan, et aquo soven cossire per sso que l'ardors no-l tire; enapress, si ell o pot far, 33995 si es ranca, fassa-l anar, e parlar si es mal parlans, e cantar si es mal cantans, e rire si a lajas dens o si-l rires es desplazens; 34000 et aquo deu ben remirar qu'en lieis veira de malestar, quar aichi cum la fai grazir so que sab be far o ben dir, tot aichi la fai azirar 34005 so qu'om li ve mal dir o far. Autres remedis es mot bos u'om non estia oscios, quar cert sabchatz que grans repaus es de foudat razitz e claus, 34010 e majormen d'aquest'ardor uez an de domnas l'aimador, per que totz hom que vol be far deu son cossirier occupar en qualque quauza de profieg, 34015 guardan se de trop gran delieg e fazen operacios seguon qu'er sa condicios; si es homs que sabcha mestier aqui tengua son cossirier, 34020 e sia curos e diligens, e guerra dels fols pessamens. Ricz homs que no sab mestier far, quant als no fara, deu joguar per sso que non estia vacx, 34025 o a taulas o az esquacx ab los autres en la plassa, o s'en deu ichir en cassa d'anetz, de gruas o d'aiglos o ab austors o ab falcos, 34030 o deu ab sos lebriers cassar lo ser o-l cabrol o-l singlar; o sies de son corss valens deu seguir los tornejamens; si es clers, deu estudiar 34035 et apenre o esenhar o deu en glieia Dieu servir et aqui cantar e legir. Estan en aitals cossiriers, destreng hom sos fols deziriers 34040 e n'oblid' om la gran ardor e-ls grans pessiers de fol'amor. Apress, per pus tost azirar s'amia, deu hom cossirar la gran malicia e l'enguan 34045 de las femnas e-l cor truan, e quan bon ome son romput per las femnas e deceubut, trazen ichampli de Samso, de David e de Salamo; 34050 per sso digs sanhs Jeronimes, fazen mencio d'aquestz tres, que mot fo Samsons viguoros, e mot fo savis Salamos, e David sanhs, e sancteza 34055 ni viguors ni savieza a negu dels tres non tenc pro, que quex per femna vencutz fo; e per lo fol sen femeni Adams de paradis ichi. 34060 E deu cossirar eichamen de las femnas lur avol sen, e quo mantas vetz amo mai un fol, un muzart, un savai, vil e de laja figura, 34065 malazaut, d'avol natura, avol e fals e deslial, que non lur fara ja mais mal ez anta gran e dezonor, no faran un fin aimador, 34070 humil e franc e ben apres, gentil, essenhat e cortes de bon azaut e gen noirit, amoros e pros ez ardit que lur haura lial amor 34075 e percassara lur honor. Et apress se deu albirar et e son coratge fermar que d'autres mens bos mais de sieis tot quan se volon han de lieis, 34080 e si aquo ben cossira aurala tantost en ira e poira dir adoncs, so-us plieu: Mens la pres que volp en estieu (259) ni avol esparvier a martror, 34085 per que ja Dieus no-m do s'amor hueimais que perdut ha son brieu. Ai] del sieu domnejar cattieu cum es tornatz a dezonor ] Que ben dis s'en so fag senhor, 34090 e faran vint, si mala vieu. Et er a greu que non l'esquieu, e non l'azire mantenen, si aquo cossira soven. Apres deu l'aimans cossirar 34095 ab se mezeis e be sercar si ja cauza trobaria lunh'autra per que s'amia pogues mesprezar, neis lo be quez aura s'amia en se, 34100 adess e mal enterpretan ; doncs quan li fara bel semblan o-lh fara bell aculhimen, ell cossire de mantenen u'ela-o fai per tricharia, 34105 per laguot e per bauzia; e deu pessar, si s'aimada es grassa, que sia eflada, e deu mais e sa bruneza dechar negror e lageza, 34110 e si ve que roja sia, pes que mou de lebrozia, e can la veira per cara fresca e nova e clara e de bels arnes parada, 34115 pes qu'ela s'es afachada ab afachamens, ab enguens per que sos ales es pudens; e si be-s porta bel mantell, pes quo a dins laja la pell; 34120 e si es de gran linhatge, el s'albir' e son coratge quez ell un'autra-n poiria pus bel' aver, si-s volia, per far tot son comandamen 34125 ses gran messio mantenen, e ses perilh e ses trebalh, que seria de melhor talh, e pus plazens e pus humils si tot non era tan gentils. 34130 Autres remedis naturals per mielhs escantir los digz mals e per oblidar s'amia, es quez om de luenh estia si que non puesc' ab lieis parlar 34135 ni la puesca ges remirar, quar, per cert, pus non la veira, aquel'ardors se mermara, quar recordam quez om dir soll: 'De sso q'uelhs no ve, cor non doll', 34140 don Peire Santolh, ses dubtar, per sa dona mielhs oblidar, s'en lunhet e digs per tensa: Per oblidar cela que pus m'agensa (260) m'en so vengutz sai en estranh paies 34145 aichi co sell qu'a estat lonc tems pres ab mal senhor que-l destrenh ses temensa e pueis l'estors per gienh o per viguor; atressi sui hieu estortz az amor et a midons qu'anc no-m volc far valensa. 34150 Bon cosselh pres, ses falhensa, quar mot es bona doctrina quez om se tuelha d'aizina, quar mal'aizina fai peccar e fai mans homes folejar, 34155 e failicag e putanier, lairo e d'avol noiricier, per qu'om la deu mot esquivar e penr' aizina de be far. Et apress per mielhs escantir 34160 la fol'amor, deu sovenir de las penas e dels turmens, dels sospirs e dels pessamens, dels plors, dels planhs e de l'ardor quez om soste per est'amor, 34165 quar homs senatz met en azir leu sso don mals li pot venir, et es razos, senes dubtar, don digs En Cadenetz, so-m par: E senhers qu'adess vol traire (261) 34170 dels sieus e-ls ponh' en desfaire, non deu esser amatz ni car tengutz, mas sol d'aitan quan liautatz n'adutz. E deu cossirar atretal sso qu'en dezira can pauc val, 34175 e-ls damnatges e-ls mals qu'el sen per un vil plazer d'u momen; e si anc li fetz s'amia barat, enguan o bauzia, aquo deu soven remembrar 34180 per la fol'amor refrenar; e si anc receup lunh plazer de lieis, o gaug o bo saber, aquo remembrar no vuelha, ni gilozia non cuelha 34185 de re qu'el veia far o dir pus que l'ardor vol escantir, quar l'ardors e la folia dobla mot per gilozia. Autres remedis d'aimador 34190 quez ama d'aital fol'amor es quez am domna novela melhor, si pot, e pus bela, quar pus tost er escantida l'ardors, quan sera partida, 34195 e quant es partida, mens art l'aimador en quascuna part, e pus fortz es lo deziriers quant es en u solluoc entiers. Apres, l'aimans que vol menar 34200 est'amor, la deu desemblar, quar on mais la desemblara adoncs l'ardors mais mermara. Autres remedis per tudar aquest'ardor es cumparar 34205 sidons az autra pus bela, e semblar li n'a pus fera. D'autra part escantigs mot fort la folor, qui-n sab far conort, quo l'autres fetz que dizia: 34210 Hieu am midons de bona guiza, (262) e non ges tan qu'en semble fols, quez hieu no vuelh que-m cost .v. sols, per tal qu'ieu l'aia conquiza. Quar be vos dic, si Dieus me sal, 34215 qu'aitan li cug valer cum val, e cug li far aitan d'onor quo ela me, si-lh do m'amor. E sil'aimans es tan privatz a lieis dont es enamoratz 34220 que la puesca matin e ser, totas vetz que-s volra, vezer, es bos cosselhs qu'el la remir, per aquest'ardor esquantir, lo mati, quan s'er levada, 34225 enans que sia parada, quar aloras mot leu veira en lieis cauza que no-lh plaira; e si podia aizinar que la vis nuda, de jorn clar, 34230 greu seria, si-o serquava e per tot la remirava, qu'el non trobess, lieis remiran, alcuna cauza malestan que la-i faria mesprezar. 34235 Aisso no vuelh pus declarar; e no-lh fassa lunh bel semblan l'aimans, quan li venra denan, ni-s deu ges adoncs tan parar qu'ela lo-n deia mais amar; 34240 ans pus de lieis se vol partir deu procurar qu'ela l'azir, quar pus leu l'aura en ira quan sabra qu'ela l'azira Pero no-s deu trop subtamen, 34245 ni pelejan ni contenden, lunhs hom partir de s'amia pus ab lieis ha gran paria e gran amistat havuda, mas tot gentamen, ses bruda; 34250 quar si l'amor se part em pass, gent e suau e per espass, lo partir er pus lauzables, e mielhers e pus durables; e si l'aimans, al departir, 34255 la ve plorar e sanglotir ell deu cossirar d'aquel plor qu'el mou d'engan e non d'amor. Lo digz cosselhs, senes dubtar, es suficiens per mudar 34260 sa folor en autre logual. Mas aujatz n'autre que mais val: ui de totz ponhs vol escantir la folor, sens es de giquir viandas de trop gran calor, 34265 uzan viandas de frejor, e qu'om se guart de trop manjar, e vuelha so vi ben temprar e guar se de trop gran delieg si vol guandir al fol dezieg, 34270 e vol vencer son coratge e-l diable que-l ten en guatge, quar no pot, al mieu essien, de re far pus bel vensemen que de so voler deslial, 34275 don digs En Peire Cardenal del vencemen d'esta folor: Mais deu hom amar vencedor (263) no fai venqut, qui-l ver vol dir, quar lo vensen porta la flor 34280 e-l venqut vai hom sebelir; e qui vens son coratge de las deslials volontatz don muou le faitz desmezuratz et ab l'autre otratge, 34285 d'aquel venser es plus onratz que si vensia cen ciutatz. Et est'ardor restrenh mout fort qui a membransa de sa mort; quar qui la mort ben remembra 34290 mout laugieiramen desmembra e mespreza plazers carnals, cossiran las penas e-ls mals que quascus sofrira de lai per los mals qu'aura faitz de sai, 34295 e deu cossirar en que fon la vana gloria d'aquest mon; la vana gloria d'aquest mon; d'aisso digs el mezeis mou be: Homs, quar no-t sove (264) mentre vius en bobansa 34300 quosi ni de que fust fag en comensansa? E sovenha te en ta gran benenansa que fai ni deve 34305 tot quan metz en la pansa, e reguarda be ta vida e balansa on vai ni don ve quar si de vil re 34310 fust faitz, lo cove que tornes en estansa sordejor guanre. D'autra part, qui vol escantir aquest'ardor non deu legir 34315 verses ni rimas ni cansos ni autres dechatz amoros que sian estat fag a lauzor d'aquesta natural amor, quar on mais i legiria 34320 mai la folors creicheria; mas tot dechat de trobador que reprenda foll aimador, aquell deu, quan luocs er, legir e voler cantar et auzir, 34325 e vec vos un qu'es d'aquel art: Ben tenc per foll e per muzart (265) cell qu'ab amor se lia, quar en amor pren pejor part aquell que plus s'i fia: 34330 tals se cuja calfar que s'art. Los bes d'amor venon a tart e-l mals ven quascun dia. Li foll e-ilh felo e-ilh muzart aquilh han sa paria, 34335 per qu'ieu m'en part. Anc no guazanhiei tant en re quo quan perdiei m'amia, quar, perden liei, guazanhiei me, cui hieu perdut havia. 34340 Petit guazanha qui pert se mas qui pert sso que dan li te hieu cre que guazanhs sia. Qu'ieu m'era donatz per ma fe a tal que-m destruia 34345 no sai per que. Cell que digs aisso digs mout be, et a sos digs aparia qu'ell l'amor recglar sabia. E qui del tot vol escantir 34350 aquesta folor, deu legir lo tractat de penitencia, qu'ieu sai per experiencia que si ben lieg deligenmen lo dig sanh tractat e soven, 34355 mesprezara tantost ses als totz los folls deziriers carnals, si ben guara la doctrina sancta, notabla e fina de venir en contricio 34360 ct a vera cofessio, la qual doctrina trobara quan lo dig tractat legira; e qui volra ben escantir la folor, quan sentra venir 34365 la mala cogitacio, dezampare la d'espero, quar pus si delecharia la folors s'escalfaria; e d'autra part qui vol guandir 34370 a la folor, non deu seguir los deliegz carnals, ni estar ossios, ans deu trebalhar sa carn, o per abstinencia o per autra penitencia, 34375 quar sobrieiramen trazen mal restrenh hom l'ardor natural. Encaras mais se deu guardar, qui vol la folor esquivar, que non dispute de beutatz 34380 de femnas quar per cert sabchatz quez en aquell disputamen la folia fort s'escumpren, ni parle de putaria, per sso quar sanhs Pauls dizia 34385 que bos noirimens, ses dubtar se corrump fort per lag parlar, e Jezu Cristz, ses dubtansa, ditz que de gran aondansa del coratge de cui li ve 34390 parla la boca mal o be. Encaras se deu fort guardar de las femnas trop remirar, quar so ditz sanhs Jeronimes: 'Remirar femnas perilhs es, 34395 quar trop remiran lur beutat, man bon home son mal tornat'. Mais si ve per aventura qualque bela creatura, deu lauzar tota veguada 34400 lo Senhor que l'a creada; estiers no-s deu trop delechar en sa gran beutat remirar; e ditz mai quez om deu fogir si vol la folor escantir, 34405 quez ab femnas non habite ni soven non las vizite, neis sa sor ni sa cozina, quar mals nais de mal'aizina, e tra-n ichampli de Tamar 34410 ab la qual Amons hac afar, le quals Amons fo sos fraires e David reis fo lurs paires; per que lunhs hom que be vol far non deu ab femna sols estar, 34415 quar homs e femna son carnal et aparelhat a far mal, e femna sobiranamen aitan quan mens ha de bo sen; per qu'ell en fai comparazo 34420 a ponchura d'escor io ez a fort vesc del enemic que-ns decep en forma d'amic, et a perilh de fuoc arden qu'es press de rastoilh ab gran ven; 34425 et apar quant es perilhos, que Jezu Crist ditz que si nos las autruis molhers remiram quar haver las cobezejam, havem ja complit lo peccat 34430 en la deslial volontat. Diran alqu: -- Messier Matfre, pus tant es perilhos, per que vos havetz desus tan lauzat als aimadors e cosselhat 34435 que per haver pretz e valor amon donas d'aquest'amor, essenhan ells de domnejar per mais la folor escalfar? -- Az aisso respondrai de cors 34439* qu'ieu, per pagar los trufadors, 34440 hai desus dig tan de lauzor d'aquesta natural amor, quar tems y ha de prezicar, tems de rire e de trufar, e quar, per cert, l'amors en se 34445 es bona quant hom n'uza be quo ceilh qu'estan en estamen de matremoni leialmen, quar autramen ses ajustar no-s poiria ges cosservar 34450 nostra natura humanals ni d'autres sentens animals, L'amors doncs bona seria qui gen recglar la sabia, si que non volgues mal uzar 34455 ni l'autrui moilher envejar, amezuran e restrenhen aquell foll carnal movemen; e si non havia poder e movemen recglat tener, 34460 faria sen, al meu albir, si per la calor escantir a matremoni venia ; quar ditz sanhs Pauls: Mielhs seria, qui no pot sa calor recglar, 34465 que prezes molher que cremar, e l'amess cum la carn sia, empero de bona guia, quar l'amor deu amezurar qu'ell non la deu ges tant amar 34470 que-ilh do de se senhoria, ans se tanh qu'ell senhers sia. Pero leials li-s deu rendre pus que leial la vol prendre, e deu en son ajustamen 34475 haver aquest entendemen quez ell per peccat esquivar en matremoni vol estar, et ab sa molher s'atura per haver engenradura 34480 leialmen ad onor de Dieu que fara lo servizi sieu, cossiran que Dieus veramen lo davan dig ajustamen volc e mandet per cosservar 34485 l'uma linatge, ses dubtar, azordenan q'una ses plus per son cabal n'agues quascus, e la sua quascus amess e l'autrui no cobezejess. 34490 Est'amors sancta seria qui enaichi la regia, mas qui estiers la guoverna ses dubtar si eis ifferna. E si tot hieu en los tractatz 34495 sobiras hai dig vanetatz, et hai tractat d'aquest'amor seguon la nomnada folor, et hai lauzat quez om domnei mostran la via del cortei, 34500 totas veguadas cosselhan quez om no quieira ni deman de sa dona ni vuejh' aver lunha cauza de non-dever, ans s'esforss per lieis de be far 34505 e de malvestat esquivar, las quals cauzas qui fazia, le domneis mout bos seria. Vos auzetz dire d'autra part: Tals se cuja calfar que s'art. (265) 34510 E manlas veguadas mals ve de sso qu'om cuja far per be; atretal es qui domneja, quar tals per domnei foleja, que no-s pessava, quan s'i mes, 34515 que tan de folor ne vengues, ni-s pot far qu'om siega domnei quez a veguadas non folei; cueilh hom soven folia gran, 34520 e la folors, senes dubtar, s'escalfa mout per domnejar, quar a greu pegua tocaretz, quant es cauda, que no-us laizetz; per que sabchon li amoros 34525 que-ll domnejars es perilhos, quar mantas folias se fan joguan, rizen e domnejan, et es fols qui no s'albira quan mal fai o mal cossira, 34530 que quascus merit cobrara seguon sso que fag sai haura, haia sai fag o ben o mal, don digs En Peires Cardenal, mostran la via de salut: 34535 que Dieus te son arc tendut e trai aqui on vol traire e failo colp que deu faire a quec si quo ha mergut, seguon vizi e vertut. D'AMOR D'EFAN 34540 Assatz vos hai tractat d'amor de mascl' e de fem' entre lor, ara tractem d'amor d'emfan que totas creaturas han. Sabchatz d'aquest'amor coral 34545 qu'ela nais de dreg natural, don vezetz que naturalmen tota creatura que sen ama fort s'engenradura d'amor mout coral e pura; 34550 quar non es amors tan corals lunh'autra quo es paternals, quar mais am' om d'amor bona sos emfans que sa persona mantas veguadas, ses dubtar; 34555 e nostra leis o ditz tot clar 34557 e tot aisso es de razo, 34556 que sos emfans amo-ilh pairo d'amor ben azordenada, drechurieir' e ben recglada, 34560 quar hom no-ls deu ges tant amar qu'en vuelha s'arma iffernar, 34561* acampan non-degudamen 34561** gran riqueza d'aur ni d'argen, ni-ls deu tan folamens amar que silur ve mal dir o far tantost non prenha castier, 34565 quar no-ls ama be qui no-ls fier e no-ls bat en lur joventut; quar pus son gran et avengut no-i pot hom leu cosseilh penre, mas domentre que son tenre 34570 los deu om tener en destreg, baten, feren, quant han neleg, quar qui de premier ben los bat, los ha, en derier, a son grat; e qui-ls te veziatz de premier, 34575 troba-ls rebelles en derrier; per qu'es cosseilhs de Salamo qu'om a la verga non perdo, quar no-ls ama d'amor fina qui no-ls te en disciplina, 34580 per que totz hom pros e senatz te sos emfans disciplinatz, e cell quez a petit de sen laicha lur far tot lur talen; per sso conois hom bom paire 34585 quan lh'emfan son de bon aire, e conois hom sa folia quan de mal far no-ls castia; quar aug dir manta veguada: de tal senhor, tal mainada ; 34590 mas alqu foll, per gran folor, no sabon recglar est'amor, quar sos emfans non repenran de lunha cauza malestan, ans rizo de lurs fadezas 34595 e pesson de grans riquezas e de grans terras amassar de que-ls puescon ben rics laichar. APPENDICE LA LETTRE DE MATFRE A SA SOEUR, SUAU LA PISTOLA SOTZ ESCRICHA TRAMES A SA SER0R SUAU FRAIRES MATFRES FRAtRES MENRES, LA FESTA DE NADAL, EZ APRES LIEIS A TOTZ Ei GENERAL Fraires Matfres a sa cara seror salutz corals en Dieu nostre Senhor, car aquest jorn de la Nativitat del filh de Dieu es mot acostumat, 5 co tu sabes, quez om fasa prezen a sos amix de neulas am pimen. E qui vol far onrat prezen complit ajusta-i mai un bon capo raustit; la costuma vueilh ieu en te gardar, 10 e prezenti t'en loc de vezitar, per tot aiso, lo verai filh de Dieu que-ns a neulas fachas del san cors sieu en lo ver sant sagramen del autar, e del sieu sanc mot presios e car 15 nos a pimen fag presios e fi en lo ver san sacramen atresi, e-l sieu san cors nos a dat per capo, le cals per nos en la crotz raustitz fo e de lansa fo sotz l'ala feritz. 20 Estas neulas pastec Sang Esperitz ins el ventre de la Verges Maria ont ajustet per mot gran bontat sia lo san sucre de la divinitat a la pasta de nostra humanitat. 25 Aqui meteis fetz pimen atresi de pimentas mot noblas e de vi. Las pimentas son vertutz divinals, mas le vis es verai sanc humanals. Sang Esperit obret l'uou atresi 30 del cal uou pueis le san capos isi, le bogols fo la santa deitat, la claira fo nostra humanitat on fon pauzatz le bogols glorios. Le closc del uou fo-l ventre presios 35 de la Verges que pueis l'uou espeli, e vers capos per sert del closc ichi, car ins el closc l'avia caponat Sant Esperit de sa vergenitat, la qual en lui aital pauzada fo 40 que non pogues penre corupsio. Aquest capos fo plumatz per juzieus de sos cabels, pueis dels vestimens sieus pueis flagelatz, fo lardatz le capos menudamen de groses blavairos, 45 pueis ab clavels sus la crotz enastatz, fo cruzelmen raustitz e tormentatz. pueis l'obriron ab lansa son lairier, adozilhan aquel san pimenti Estas neulas del ver san sagramen 50 det a manjar ez a beure-l pimen le filhs de Dieu, lo dijous de la sena, als discipols sus en la taula plena; e pueys per els comunamen a totz lo capo det sus l'autar de la crotz. 55 A las neulas donet aital vertut que de tot mal tantost rendon salut a tot ome que las pren dignamen, be cofesatz, que non ges autramen, car promes nos quez aquel sera sals, 60 don la salut sera perpetuals. Estas neulas deu om caudas mangar et en la fe raustir ez escalfar, quar autramen om sa mort manjaria qui-l sacramen fermamen non crezia. 65 Als capelas es donat solamen quez il bevan lo sobdredig pimen corporalmen, pero totz om per fe lo deu beure, car sel lo beu que-l cre, le qual pimen neis en aquesta guia 70 begut, ome sobrefort enebria, qui cosira lo trauc del pimentier per ont ichi, so es del san lairier del filh de Dieu, que fo adozilhatz quant am lansa ubertz fo sos costatz. 75 Aquest pimen es tan cofortatieus que-ls omes mortz fai de se tornar vieus qui dignamen lo reseb e be-l cre, tant es granda la vertutz de la fe. Aisi mezeis deu, per compassio 80 coral, cascus mangar del san capo sus la taula de la veraia crotz, e deu lo be girar desus desotz, e deu cauzir dels pus grases morsels: cauzisca doncs las plagas dels clavels 85 don ac traucatz los alairos e-ls pes e del costat, e pot, si-s vol, apres los blavairos mangar de las esquinas, de la testa los traus de las espinas; pueis pot trobar el col de grans coladas 90 pueis en la fas de mot cruzels gautadas, pueis en son bec vinagre mist am fel, pueis en son cor dolor sobrecruzel, pueis el fege ves nos amor coral; apres beva la greu suzor mortal 95 de las gotas del sanc de que suzet, e pueis l'aigua que dels huels escampet, pueis las antas beva del auzidor; ez er ben durs si non cosep amor e pietat gran e compasio 100 dedins son cor am gran devosio d'aquel Senhor qu'aisi l'aura pagut ez abeurat, amat e rezemut; e si no-l ret pueis allevar de taula grasias mot grans de cor e de paraula. 105 Luns hom del mon qu'enaisi manges pro d'estas neulas, d'est pimen, d'est capo, non iria queren coma glotos autras neulas, ni pimen ni capos. Sor, lo prezen no vulhas mangar sola, 110 qu'om ditz d'ome que mot ama la gola e-l ten cascus per truan e per glot quant un prezen presios manga tot, e magormens car grans es le prezens a sadolar gran mouteza de gens; 115 covida-i doncs tos amix ez amigas, e prec te que de part me lur digas que de bon cor prego nostre Senhor per me, ser sieu, colpable peccador, e que faso gracias d'aquest prezen 120 non ges a me mas a Dieu solamen, qu'el l'a tot fag, que del meu no-i a re, mas solamen qu'ello tramet per me a sos amix coma per mesatgier, e solamen de lui n"esper loguier. 125 Aquest prezen quez es del sel vengutz sia per te grazitz e car tengutz; digam a sel que-l nos a prezentat, aquest san jorn de la Nativitat, e cantem tug, aisi co filh legisme, 130 am los angels: 'Gloria sus en l'autisme a Dieu que-ns a trames so filh dels sels, et en terra vera patz als fizels'. Prega per me qu'aital fas ieu per te, Dieus t'en don part s'ieu re dic o fas be, 135 e non t'acueilh solamens en parso, ans vueilh que tot sia fag a tom pro, e de totz sels que crezo-l fil de Dieu, et azoro lo benezeg nom sieu. Amen .